Josep Ros ens ha deixat aquest 5 de març del 2023. Potser una de les figures musicals que no ha rebut el reconeixement merescut, com passa sovint a Manacor. Nascut a Son Servera el 1941, gairebé tota la seva vida està lligada al Manacor musical, on va desenvolupar la seva carrera de manera brillant. Pep era una persona apassionada, en les seves opinions i en la seva manera de viure, i potser no hi ha més senzill i honest reconeixement que reproduir alguns fragments dels articles publicats al Cent per Cent sobre la seva obra (un dels pocs mitjans que han fet esment a la seva obra els darrers quinze anys). Un mestratge enllaçat amb la història musical de Manacor: amb la Capella de Manacor, el grup Amigos, l’Orquestra de Cambra de Manacor, el Grupo 15 i l’Orquestra Lírica.
Ros no necessita ser presentat al públic manacorí, la seva vida artística va lligada a esdeveniments importants de la música al poble. Alumne de Antoni Mª Servera, Conxa Vadell i altres professors, la seva formació com a compositor és essencialment autodidacta. Ell confesa que tanmateix es considera més creador que pianista (malgrat que la seva faceta interpretativa probablement sigui la més coneguda del públic), i entitats com la Capella i l’Orquestra de Cambra de Manacor han comptat amb la seva participació i direcció, per no esmentar el seu pas per grups com “Amigos” i la seva participació en la moguda musical dels anys seixanta al nostre redol.
5/VI/ 2010. Quan avui dia passes per Petra, o Son Macià, o bé alguns carrers de Manacor a determinades hores, t’escomet el sentiment d’un món perdut, de quelcom molt familiar però esvait, que intentes aglapir però que s’escapa continuament. No trobes ben bé la manera d’arribar a aquesta pèrdua… pot ser una mica d’enyorança és la paraula. Tonades del Sen Terròs traça un mapa de l’itinerari per poder arribar a ca nostra. Des de l’Auca del Sen Gostí a la Complanta per a un ropit, aquelles coses que són essencials del nostre món sorgeixen com una font ufana que dóna aliment a les imatges perdudes: un començament misteriós (reminiscències del Benjamin Britten coral, poc conegut) on la flauta assoleix el paper ancestral d’invocadora dels deus de la natura. O bé la nadala del sen terròs que capgira cap a Nadal, tot el que a Mallorca ens és estimat d’aquest temps. Lsucceixen durant l’any. Però també la facilitat melòdica de la música lleugera, les tonades […] Ja ho sabeu. Si voleu un mapa musical per arribar a ca nostra, escoltau Tonades del Sen Terròs. De ben segur que no romandreu perduts.
25-IX-2016. Estrena del Requiem Sebastiani de Josep Ros a Barcelona
No solament el manacorí Antoni Parera Fons estrena a Madrid i Bacelona, també ho fa Josep Ros. Dirigits precisament per un altre compositor manacorí (i amb obra estrenada fora de les Illes), Xavier Gelabert, el Requiem Sebastiani fou interpretat per primera vegada a terres catalanes, concretament a la Capella del Col·legi Universitari Ramon Llull […]. El Requiem Sebastiani va ser interpretat fa uns anys a Manacor, i recordem que Ros el va compondre en memòria del seu sogre Sebastià Rubí, un dels autors del “Quaquín”.
24/I/2017 Un disc de música per a piano no deixa de ser una novetat dins el panorama musical de Manacor. […]. Tampoc és habitual avui compondre dia un cicle de música per a piano sol. Josep Ros presentà diumenge 22 al Teatre Municipal “Dotze pinzellades”, un àlbum per a piano interpretat per Andreu Riera. Ros comentà, a la presentació, que en mans de A. Riera les composicions semblaven millor del que eren. Indubtablement, tenir sempre a mà un pianista dotat, virtuós, fa que ens acostumem a la seva alçada interpretativa i obviem la generositat que mostra moltes vegades a l’hora de compartir temps i música.
“Dotze pinzellades” en un recull d’impressions sonores de caràcter molt diferent. Des de ritmes de “guajira” fins a gairebé cançons de bressol, cada peça està dedicada a una persona concreta, important dins la vida del compositor.
