Imatge de FreeMaylasiaToday / AP
He llegit pels diaris que Rafa Nadal ha anat a jugar un partit de tenis amb el meu nebot Carlitos Alcaraz a un d’aquests califats on ragen petrodòlars a dojo. També s’hi violen els drets humans amb la mateixa intensitat.
Pobre Rafa, pobre Carlitos… necessiten menuts. Ja queda clar que vivim en un món fantàstic quan els personatges públics accepten com a normal els apel·latius infantilitzanst. Tenim na Marga com a presidenta, amb el temps tendrem en Cuco, na Tati, en Nito, na Lilí.
Trec aquest tema de la carpeta de projectes: Com és que la gent no accepta tornar gran, envellir dignament? Constat que els centres d’estètica i del que un temps deien gimnàstica proliferen en oferta de mètodes per esculpir el nostre cos. Jo vull ser un home atlètic!
Cansat de sentir dir que he de fer exercici físic potser em podria apuntar a un curs d’aquests que ofereixen en línia els sindicats educatius, tan oportunistes com sempre, per fer retrocedir els lípids i els greixos del meu organisme. I de rebot començar a cobrar un sexenni. Em fot fàstic aquest mercadeig de la formació permanent amb aquests cursos de còpia i aferra. M’entrenaré pel meu compte.
D’on trec un xandall? El darrer que vaig tenir duia l’anagrama de les olimpíades de Múnic 72. Em podria apuntar al Rafa Nadal Center però no som person a bastament. Amb el meu fill d’onze anys decidesc pujar una muntanya, un dissabte d’aquesta tardor tan estiuenca. En ser al cim don gràcies a Déu per no haver tengut un infart. De tornada ens hem aturat a menjar un pa amb oli a s’Hostal de Montuïri.
He mirat aquesta terra des del puig i no negaré que mirar enfora sempre ajuda a llevar-nos angoixes absurdes. El meu fill em demana si amb el canvi climàtic un dia tot serà la mar. Per tant, dins la mar, quan més greix, més bo de fer és surar.
Faig bé de tornar als meus hàbits sedentaris?
Quanta alegria en el fet de deixar anar les convencions, les persecucions socials… En el ser ric de no voler ser ric com deia Joan Brossa. D’acceptar la meva panxa de patrici romà en fase decrèpita. D’aquí poc faré un rot definitiu i abismal.
