Josep López (Badalona, 1982) és l’entrenador que ha duit l’equip sènior del Bàsquet Manacor a competir per a l’ascens a EBA
És la teva 1a temporada com a entrenador dels sèniors i heu aconseguit una fita que per ara ja és històrica. Ens ho expliques?
L’estiu jo vaig dir que deixava de jugar i em van plantejar ser l’entrenador dels sèniors. A escala professional, a Badalona vaig estar sis anys entrenant equips de júniors i cadets, competint a primer nivell a Espanya. Fins i tot vam jugar alguna Final four a Europa, però mai havia duit sèniors. Se’m va plantejar i em feia ganes, però em feia respecte perquè molts dels jugadors són amics meus. Vaig dir que sí i la veritat és que ho hem duit molt bé, amb molt de respecte, i els he fotut branca al màxim! Al principi tenia dubtes en aquest aspecte, perquè no em volia barallar amb ningú. Al cap i a la fi, guanyar fa riure i la veritat és que ha estat una temporada bona. Hi ha un grup humà molt bo; la meitat de l’equip és més veterà i l’altre, molt jove i ens duim molt bé. Entrenen molt bé i ho han posat molt fàcil. El fet que tenguem un equip molt compensat ha fet que puguem competir bé. Tenim la millor defensa del grup. Jo estic passant molt de gust!
I ara què? Quines passes venen?
Acabam d’assegurar matemàticament la tercera plaça, que ens dona accés als quarts per entrar a la final a quatre per ascendir a EBA. Volem la segona plaça, perquè et permet jugar els quarts de final a casa. A les Balears hi ha dos grups, i si quedes segon jugues contra el tercer de l’altre grup a casa teva. De fet, l’últim partit va venir molta gent a La Salle. Per als quarts de final ja estem classificats, i ara tenim dos partits, un a casa i un a fora; n’hem de guanyar un dels dos o que el Sant Agustí en perdi un dels dos per quedar segons. A la final a quatre de Son Moix durant un cap de setmana, poden pujar un o dos equips, depèn de les places que hi hagi.
T’ho esperaves?
No m’ho esperava. Veníem d’una temporada molt dolenta, en què vam quedar vuitens o novens i a mitjan temporada ja no teníem opcions d’arribar al play-off. És cert que no hi ha exigències per part del club, però sí una de nostra, com a entrenador i jugadors, d’intentar competir al màxim, perquè l’equip és potent. És veritat que ens ha tocat un grup molt complicat. De fet, fins a les últimes tres jornades hi havia vuit equips que es podien classificar. És una lliga molt dura. Sabíem que podíem estar a dalt, però també sabíem de la capacitat dels altres equips i que seria molt difícil. L’equip entrena molt bé i hem competit molt bé. És un mèrit seu. És cert que hi ha partits que la moneda de la sort ens ha sortit cara, però en una lliga, quan jugues partits cada jornada, la classificació et posa al teu lloc. No era l’objectiu principal, però sabíem que podíem competir.
Què implicaria l’ascens a EBA?
És una passa gran, econòmicament és un salt important. Entenc que el club hauria de fer una aposta per a la recerca de patrocinadors, perquè el pressupost puja bastant. Nosaltres som un club en què els sèniors paguen per a estar federats. Com que l’EBA és de la federació espanyola, i jugues contra equips aragonesos i catalans, t’has de desplaçar cada dues setmanes per jugar. És un salt important i és feina de despatxos, però crec que a Mallorca hi ha empreses que podrien assumir-ho. Espero que sí. A més, crec que la base de l’equip s’hauria de mantenir, som un equip de poble i tampoc hem de perdre la nostra essència. Com a entrenador no voldria refer l’equip, perquè ells són qui s’han guanyat poder competir a EBA i tot i que és una lliga molt més dura, perquè es juga contra equips de Catalunya, on hi ha molt de nivell. No crec que s’hagués de fer un canvi radical ni portar gent de fora. Però bé, ara mateix el que volem és assegurar la segona plaça i anar pas a pas i intentar competir. L’equip està molt emocionat, perquè és una cosa que no s’havia aconseguit mai.