Elena Gómez és professora de Tecnologia a l’IES Portocristo i fa 22 anys que viu a Manacor. És de Tavernes de la Valldigna: “La meva zona és devora la desembocadura del Xúquer. La riuada no ens ha arribat directament, però s’ha desbordat el riu i el camp està inundat”, diu.
Així i tot relata que “el dimarts que va ploure tant, no varen activar les alarmes i la gent anava a fer feina. Una cosina meva anava a fer feina a una Escola Oficial i a les 19h li varen dir que se’n tornés cap a casa. Quan era per la ronda de circumval·lació de València, a la V-30, la va aplegar la riuada. La gent va començar a baixar pels cotxes i en veure que l’aigua pujava, pujaren a la mediana de l’autovia. Després varen anar cap al pont i d’allà enfilats varen veure que la riuada passava per damunt els cotxes i se’ls enduia”. No hagueren de lamentar més desgràcies personals: “Passaren la nit dalt del pont i caminant arribaren a València a les set del matí”, explica la professora valenciana. Per sort, les persones arreplegades en aquell pont tenien cobertura i es pogueren comunicar. “Arribaren tots banyats, amb la por, sense cotxes i molt preocupats”, això sí.
Elena Gómez es queixa que “si haguessin avisat abans, la gent no hauria anat a fer feina. Has d’avisar que hi ha un perill. La deixadesa entre unes i altres administracions públiques ha estat un desastre, els han deixat de banda durant tres dies, i no tenien ni electricitat ni aigua. S’han sentit abandonats”. De fet, explica que “a molts de llocs, fins que la gent d’altres pobles no s’ha posat les piles no hi ha anat ningú. Paguem uns impostos perquè hi hagi uns responsables polítics que dirigesquen tot això. No han deixat ajudar bombers d’altres zones, l’exèrcit, i la policia nacional tampoc hi podien accedir. I mentrestant hi havia gent que no sabia res dels seus familiars”.
Per a Elena Gómez, “han posat per davant els interessos econòmics que els interessos personals de la gent. Els tècnics deien que no podien actuar perquè els polítics no els havien donat l’ordre”.
Quant a la visita reial i presidencial a Paiporta, Elena Gómez creu que “han anat a provocar, perquè la gent d’allà estava desesperada, pensa que hi ha gent que encara no ha pogut netejar ca seva”.
Finalment, la professora valenciana recorda que la zona afectada, “és molt poblada, però també molt arrelada familiarment, per tant la xifra de morts i desapareguts és possible que no diferesca gaire de la que han donat les autoritats. Si faltàs més gent, els familiars haurien donat avís”. I malgrat la gravetat, acaba dient que “amb tot el que ha plogut i el que ha passat, el desastre hauria pogut ser encara molt més gros, perquè va agafar molta de gent fora de casa”.
“Els amics de Torrent ho contaven gros, els va plegar molt desprevinguts”
Remei Ortiz és d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida. Professora de llengua catalana a secundària, viu a Manacor des de fa devuit anys, després d’haver passat també per Eivissa.
El seu redol no s’ha vist afectat directament per les pluges ni per la riuada, ja que és ja tocant als pobles de més al sud. “He parlat amb la gent, però no n’estic directament afectada”. Així i tot reconeix que “el meu germà viu a València i conta que han d’anar a cercar aigua perquè no en tenen”. “Els amics de Torrent ho contaven gros. Els va plegar molt desprevinguts”.
Remei Ortiz veu que “depenent del color polític de cadascú ho veuen d’una manera o d’una altra”, diu en referència a la responsabilització per part de la població sobre Carlos Mazón o Pedro Sánchez per la inacció abans de l’arribada de la tempesta o per l’omissió del salvament després de l’aiguat. En qualsevol cas, diu, “la indignació és brutal, perquè la sensació és que uns no havien demanat ajudes ni volien prendre mesures, sense reaccionar. I els altres no diuen res ni s’hi volen ficar perquè pensen que no és competència seva”. Per a la professora valenciana, “el que he vist és que si els colors polítics haguessin estat els mateixos a Madrid que a València, les reaccions i les actuacions no haurien estat les mateixes. És molt estrany i és molt curiós que hagin de passar tants de dies perquè hi hagi reacció per part dels polítics”. I afegeix que “ara sentim Carlos Mazón fent declaracions, i no hauria de fer-ne, sinó que hauria d’estar allà davant, ajudant”.
En aquest sentit, acaba dient Remei Ortiz que “és surrealista que l’administració es queixàs que la gent anàs a ajudar. Veus que els col·lectius de veïnats s’organitzen per anar a ajudar i els donen el missatge que no hi vagin. Les imatges de la gent creuant el pont per anar a l’altra banda són impressionants. I que el dia que hi arriba el rei no hi puguin entrar a netejar perquè està ple de cotxes de seguretat pareix tret d’una pel·lícula de terror”.
