Antònia Bassa (Manacor, 1982) és la presidenta de l’Associació de la Banda de Música de Manacor. Va arribar al càrrec molt poc temps després de l’adveniment d’Eduard Bernabéu com a director de la Banda. Parlam amb ella del buit que deixa el carismàtic director valencià.
Sabíeu que Eduard Bernabéu no estava bé, però el sotrac per a la Banda ha estat dur. La seva partida ha estat massa ràpida.
Sí. Són moments trists per a nosaltres. Ell ha continuat fent feina durant tot aquest temps, tot i que ja sabia que estava malalt. Dia 19 d’octubre, a l’assaig general abans del concert ens va dir que havia de deixar la banda. I el dia del concert es va acomiadar de tots nosaltres. Ens va dir que li quedava poc temps, però ens ho va comunicar després del concert, perquè si ho hagués fet abans no l’hauríem pogut acabar.
L’arribada de Pere Siquier a la banda va suposar un punt d’inflexió en el camí de la Banda de Música de Manacor. Eduard Bernabéu va arribar, en canvi, per consolidar tot allò.
Sí. Pere Siquier ens havia dit que el seu era un projecte de quatre anys. A partir d’aquell moment, ara fa una dècada, obrírem un procés selectiu. Eduard va venir un dia a dirigir la banda i també li férem una entrevista. Va ser el que ens va agradar més. Amb Pere Siquier ja hi havia començat a haver un canvi en el que havia estat fins aleshores la banda. Eduard Bernabeu va arribar per confirmar-ho.
Va venir a posta a Mallorca per dirigir la Banda de Manacor? O ja vivia aquí?
Ell feia 38 anys que vivia a Mallorca, on havia vengut perquè havia aprovat plaça a l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears. Quan va venir a dirigir la Banda de Manacor, va deixar la direcció de la Banda de Son Rapinya.
I què us ha aportat?
Primer de tot, la seva energia i les seves ganes de fer música. Ha sabut fer que la gent valoràs la música i sobretot la banda. Ha donat la mateixa importància als concerts que feim a l’Auditori que a les actuacions de carrer. Feia passar gust als músics i a la gent que ens escoltava.
Era valencià. Devia venir amarat de la profunda tradició de bandes de música que hi ha al País Valencià.
Ell s’ha criat dins banda i ens ha sabut transmetre l’energia d’allà i el funcionament d’allà, alhora que s’ha sabut adaptar al poble de Manacor. També m’agradaria remarcar que ha sabut generar planter, amb la creació de la Banda Jove i la Banda Infantil. Així ens asseguram que surten músics per al futur.
Quin és el camí que continuareu ara? Haureu de fer una pausa?
Ell tenia programada la temporada de 2025. N’hem parlat internament i creim que hem de seguir amb el que ell tenia previst i que estava fermat. La Banda ha de seguir. Paral·lelament a la nostra activitat musical, haurem de cercar un director o directora. Farem una convocatòria i obrirem un procés selectiu.
Tu ets la presidenta de l’Associació de la Banda, i has anat molt colze amb colze amb ell.
Sí. Ha confiat molt en la junta directiva i en mi mateixa. Amb ell he assumit la direcció de la Banda Jove i la subdirecció de la banda, i li he d’agrair aquesta confiança que ha tengut cap a la meva persona.
Com a Associació de Banda voleu mantenir la línia de projectes col·laboratius amb altres entitats musicals, corals, etc.?
Sí, ens agradaria continuar per aquesta línia i que no es perdi el camí encetat.
Precisament aquests projectes han suposat un salt de qualitat en les actuacions de la Banda, cosa que l’ha convertida en un trampolí per a molts de músics joves. Ho veus així?
Sí. De fet, hi ha bastants de joves que se n’han anat a estudiar a fora a treure’s la carrera de música, fins i tot alguns han estudiat màsters a l’estranger. I després han volgut tornar a tocar amb la Banda.
Es parla d’Eduard Bernabéu com un entusiasta de la música, però també devia haver de ser exigent.
Sí. Sabia trobar molt l’equilibri entre una cosa i l’altra. Quan era hora d’exigir ho feia, i demanava assistència als assajos. La Banda du una dinàmica de dos assajos per setmana, més els concerts. Ara bé, quan ha exigit, ho ha sabut fer de manera dolça, i s’ha sabut adaptar també als diferents nivells de cada músic. Els feia partícips a tots, i els valorava. Fins i tot també amb les persones adultes que han començat més tard amb la Banda, els ha reconegut l’esforç que han fet. Serà un buit difícil de suplir.
