Skip to content

Ens calen mesures estructurals

Indigneu-vos. Pep Barrull

Una de cal i una d’arena, o unes quantes. El “gobierno más progresista de la historia”, una coalició de govern (PSOE i Unides Podem) d’esquerres, diuen. Una “coalició” acusada per la dreta més dreta de la història de govern social-comunista i altres adjectius desgastats i sense valor, i que al final és una “coalició” que no compleix les seves promeses electorals ni el programa de govern. Massa sovint no és més que un bla bla bla inacabable. Anem a pams.
Qui no recorda quan el PP i el seu inefable i desconegut encara M. Rajoy aprovaven la coneguda com a “Llei Mordassa”, al mateix Congrés el PSOE assegurava que la derogarien immediatament, així com la reforma laboral, i la cridòria en els mítings electorals, i en el programa d’investidura de Pedro Sánchez. Doncs bé, amb tres anys de “gobierno progresista” no l’han derogada, ni figura tampoc en l’agenda de final de legislatura. Quanta indignitat. El president Pedro Sánchez, ara que té el poder s’adona de com important és la llei per reprimir i perseguir la dissidència política. Què la llei vulnera drets bàsics i dóna poders il·limitats a les forces policials? D’això es tracta. Què ens va mentir? La majoria no ho recorda. O la llei d’habitatge (quan tothom estigui desnonat ja no farà falta), o la llei trans, encara al calaix. Aquesta setmana hem conegut l’informe del Defensor del Pueblo, Àngel Gabilondo, posat pel govern del PSOE. Aquest informe és demolidor quant a la vulneració de drets: 470 migrants i refugiats van ser retornats al Marroc (se’n diu devolucions en calent), i cit textualment l’informe “sin contemplarse las previsiones legales tanto nacionales como internacionales”. És a dir, vulnerant el dret de l’Estat espanyol i l’internacional. I? Doncs res, el ministre Grande-Marlaska insisteix en el fet que es realitzaren “dentro de la más estricta legalidad”. No ha dimitit, per vergonya i vulnerat el dret, ni Pedro Sánchez s’ha donat per interpel·lat. Recordem que aquell dia van morir, com a mínim 23 persones, i el president del Govern va felicitar la policia marroquina per la seva eficàcia. Vergonya, President.
Tot i que el referit amb anterioritat forma part d’aquestes reformes estructurals que no arriben, em referiré més concretament a mesures econòmiques, o dites ara “escut social”.
Són tantes les mesures aprovades pel govern que no les enumeraré, seria llarg. Però una de les característiques és la temporalitat, fins a finals del 2023, això vol dir que van lligades a l’excepcionalitat del moment actual (guerra d’Ucraïna, inflació). I el 2024? Uf! És evident que una part de les mesures són de caràcter universal, afecten tothom. I no tothom té la mateixa renda.
El nivell de pobresa de la població, i el risc de pobresa és molt alt. Segons dades de 2021, el risc a Espanya era del 21,7%, un 0,7% més que el 2020, és a dir 10.160.000 de persones. Segons els estàndards universals una renda inferior al 60% de la mitjana és el llindar de la pobresa. També que el risc de ser pobre és superior en les dones que en els homes, i en el cas dels joves menors de 18 anys és del 28,9%. A Europa, tenen índex de pobresa superior només Letònia, Romania, Bulgària i Macedònia. Això coincideix amb les dades d’atur, en total un 12,4% i en els menors de vint-i-cinc anys arriba a un 26,6%.
Això són les xifres fredes però darrere hi ha drames humans. I d’aquí ve la reflexió de què ens calen “mesures estructurals”. Si el 2020 s’aprovava l’Ingrés Mínim Vital, tot i que el procés de sol·licitud era farragós, lent, difícil, etc. ha pogut ajudar a centenars de milers de persones i llars. I així i tot el nivell de risc de pobresa és altíssim. Per què no augmentar l’Ingrés Mínim Vital tot garantint l’autonomia personal i de les llars? Això sí que seria estructural, aniria més enllà del 2023 i permetria reduir el risc d’esdevenir pobre. Perduraria en el temps per als que ho necessiten. Tot en conjunt fa olor d’eleccions, com les ajudes del Consell de Mallorca de 200 eurets.
Com finançar-ho? Els bancs ens deuen 70 mil milions d’euros. Un govern d’esquerres hauria d’obligar els bancs a pagar el seu deute amb la societat. No es tracta de solidaritat, i sí, es tracta de pagar el que deuen, de justícia. Si tu tens un deute i no pagues el banc t’embarga. Idò la mateixa recepta. És de justícia i progressista.
El 2024, i després de les eleccions vendrà el “cop de destral”, el deute públic és del 116,8% del PIB i Europa exigirà la seva reducció, és insostenible. I es tallaran totes les ajudes que s’estan donant i que es preveuen. Així l’índex de pobresa repuntarà i tornarem a estar on som. Visió de curta volada.

Back To Top
Search