Miquel Sureda Santandreu, Minyó (Son Servera, 1922-2019) va viure prop de cent anys i encara va poder contar els desastres que va veure d'al·lot durant la guerra civil al seu poble.
Parlem de la guerra civil a Mallorca. Vós que sou serverí, recordau quan el «conde Rossi» (1) va venir a Son Servera?
Vatua déu sagrat!, aqueix era un “matón”. Jo sé d’un cas que li va passar a l’amo en Melcion «Bessó», al cel sia, ho sé d’ell. En Rossi va anar a Son Pentinat, era amic d’un fill. En Rossi arriba a Son Pentinat, hi havia coneguts de l’amo que seien en els pedrissos. Vadéu quan veren en Rossi tot estirat que arribava amb els altres falangistes! Tot d’una s’aixecaren drets, però l’amo en Melcion «Bessó» no es va bategar. A en Rossi li va caure molt tort que no s’aixecàs. Diu «duis-lo allà darrere i foteu-li dos tirs». Sa mare plorava, no el varen matar, però.
Com es va salvar?
Un de Palma va dir «aquest homenet no és tot, no ha fet el servici (militar) per mor que no està bé del capet». Això contat de l’amo en Melcion, va perdre els cabells del disgust… en Rossi va fer un discurs a Son Servera, tothom va anar a veure’l amb un peu darrere s’altre. Si no hi anaves, alerta mosques!… Aquí davant hi havia un home que era un “matón”, duia un enfilall d’orelles.
Vol dir duia un enfilall d’orelles!
Idò! Era un falangista cabró. Als que matava els tallava les orelles. Mostrava l’enfilall d’orelles tot orgullós. Quan es va morir, ningú més que els seus propis anaren al funeral. Aquests eren gent de forca (gent menyspreable), tothom els feia amples (2), eren menyspreats fins i tot dels seus “jefes”. Va dir que se’n penedia, pots pensar si se’n penedia!…
Quines altres coses recordau de la guerra civil?
Quan els republicans feren la retirada en varen deixar molts dels seus que no es varen témer que els companys havien fuit. S’amagaren per dins la muntanya. Jo era per la plaça, feia la torniola per allà, dins un camió hi havia cinc dones totes soles, estaven dretes dins el camió, eren republicanes que havien quedat, duien un vestit germà (3), blau fort, eren al·lotes joves, per ventura tenien devuit o vint anys, això vist meu. Se les en menaren a Manacor, vaig sentir a dir que eren infermeres, abusaren d’elles i les mataren. En una paraula!…
Véreu soldats republicans detinguts?
Jo el que vaig veure un dia era que en davallaven un de pel carrer Major, això vist meu. Era un republicà, duia calçons curts, anava enmig de dos falangistes. El dugueren a la plaça. A la plaça hi havia un falangista matón que agranava la plaça amb un ram d’era, hi va anar i li pegava al republicà amb el ram, l’estamenejava (4) i li pegava pel cul, “plam, plam!” L’aparrussava… també se’n duien serverins amb un camió a matar a Son Coletes…
He parlat amb serverins que fugiren de Mallorca amb els vaixells de la milícia republicana.
Sí. Molts varen haver de fugir, tenien por de la pell (5). La cosa bullia. Aquí n’hi havia cinquanta-quatre que mataven. Tothom tenia la pell a l’estenedor (6). Bastava que un falangista hagués manllevat doblers, anava al que li havia deixat els dobbers i el llevava del vent (7), vatuadell sagrat!…
M’han contat que quan la població va abandonar Son Servera, n’hi va haver que aprofitaren la situació per a robar a les cases…
Aqueixs falangistes s’aprofitaven, recorrien cases i se’n duien tot el que els agradava. Un company meu em va dir que feia molt d’oli i li buidaren l’oli. Quan se’n dugueren l’oli, l’oli va fer gotes, va seguir el carrerany que feien les taques i el regueró de les taques arribava fins a la casa d’un falangista de Son Servera mateix. Te dic!…
Recordau el moment en què a Son Servera es va anunciar el desembarcament de la milícia republicana a sa Coma?
Es colló! Què vol dir! Me’n record més que del que vaig sopar ahir. Son Servera va rebre molt. Era un setze d’agost. El capellà deia missa, va suspendre la missa, varen dir «han desembarcat a sa Coma». La gent fugia del poble, es va moure un gori-gori de por (8), nosaltres prenguèrem cap a una cova que hi ha anant a Sant Jordi. La cova estava així de gent! (plena de gent) Posàrem palla i llençolots i jèiem. Teníem un bocí amb una caseta entre sa Bassa i el torrent i mon pare va dir «vista que aquí hem d’estar estrets, anirem a estar a la caseta». Vàrem estendre palla i nosaltres i un matrimoni que eren xorcs (eixorcs) romaníem a la caseta. Hi várem estar fins un parell de dies abans de la retirada dels republicans. Va venir un militar, diu «no esteau bé aquí, nosaltres ara hem d’emplaçar uns canons a la Resclò»…
Vàreu veure el gruix dels soldats republicans, vós?
Als republicans jo els vaig veure passar que pujaven a Son Corb, estaven a Son Corb, nosaltres els miràvem, «els veus, els veus allà dalt»? Mon pare tenia sembrat melons, diu «meem, encetarem un meló, meem si ja són menjadors». Miràvem els melons i «pam!» Una bala ens va pegar ben a prop. Mon pare diu «au, au, anem a retiro!» Els republicans s’atracaren molt a Son Servera. No, i un pic em varen fer ben a prop!
Què va passar?
Què va passar? Jo t’ho diré. Quan els republicans varen fer la retirada, en Jaume Primer (9) disparava. A l’Ajuntament hi havia la CEDA (10). Érem allà dedins jo, ma mare i sa mare del capellà que planxaven dins el sostro (11). Vatua les putes! Amb això, “pu-pum!” Vàrem sentir un puta renou que aixordava! «Què ha estat això? Déu meuet!» Va ser una bomba que va pegar al sostro de la casa que estava aferrada. Amb la castanya se’n va dur el sostro de la casa veïnada i el sostro on estàvem nosaltres va quedar ple de pols. La bomba va esbucar unes portes antigues amb corretja (12), mirau si em va fer a prop!…
El franquisme va atorgar un gran poder a l’església.
Mirau si tenia força l’església que jo era dins el casino (bar, cafè), havien vengut uns missioners que havien de fer un sermó. Va entrar el capellà dins el casino i diu «tothom al sermó que vos farà bon aprou» (13), i en un instant el casino va buidar. Ara l’església s’ha “aigolat” (aigualit-14), l’església ja ha baixat bandera, però llavors l’esglesi s’omplia per por. Llavors tot era pecat! Els meus padrins, dins el carro, venint de sa Gruta, passaven el rosari, el padrí cantava la lletania, deien el rosari dins el carro, deien «ja el tendrem passat i no l’haurem de passar es vespre». Els capitalistes i els capellans comandaven i tot era pecat mortal, quins collons! Fins i tot estava mal vist que dos viudos es tornassin casar. Si es casaven, la gent anava a ca seva i els tocava corns, jo he sentit tocar corns! Un que va quedar viudo es va casar amb una fadrina, llavors estava mal vist això. Mig poble va anar davant ca seva, li tocaven corns i li feien alulees (15), hi anaven per “burrícia”, era gros!… El «Vell Botó», en Jaume «Botó», aqueix no tenia dona i es va ajuntar amb una i vivien plegats. Hi va anar així de gent a fer renou! Hi va anar en Calafat i li va fer una cançueta (sic): “Adiós, Catalineta! / Adiós, Jaume «Botó» / és meu es guitarró / i envant farem sa sonadeta” (riu).
En Calafat era un glosador molt famós (16).
Era molt “célebre” en Calafat aquest. Un pic era a tomar ametles per Pocafarina. Venien al·lotes de per Manacor a Pocafarina. li varen dir «Calafat, Calafat, o Calafat! Ens heu de fer una glosa”. I el puta Calafat li amolla: “Sa roda, roda / i roda i no fa mal / si jo te pogués posar es pardal / dins sa teva viola”. Vatuadéu sagrat, se’n va parlar d’aquesta glosa! (riu)…
Bé. Trob que ja vos he destorbat una bona estona. Que podré tornar un altre dia a parlar amb vós?
De què vols xerrar?
De la pagesia d’un temps, de com feien pronòstic de l’anyada, i coses per l’estil.
Jo el que te puc dir és que si plou a l’abril, de figues flors n’hi ha poques… a foravila tot ha canviat. Llavors els senyors feien oi! Em recorda que jo era a Ca S’Hereu, hi havia dues eres part damunt les cases. Aquells jornalers es posaven la palla i els sacs damunt el coll i els pujaven per amunt amb aquella puta calorada, i els senyors seien a s’ombra i les miraven. Dic «Vatuadell, això se diu fer oi!» No, te dic que els pagesos d’un temps sabien bé perquè estaven en el món (17)… en aquell temps als amos de possessió i tot els tenien un respecte. Si l’amo anava a tallar una envelada per al porc (18), «Uep, ara ve l’amo, ara ve l’amo!» «Va bé, l’amo?» «Bé va». Ja els miraven amb respecte, sí collons!… a fora vila tot va girat. Llavors les pomeres, les pereres, tot arribava a punt i ara com que esquitxen tant i tiren tant de “vereno” maten les piules (19) i els capxiribotos (20) que combatien els “bitxos” que fan mal als arbres. No anam bé! I aquí on hi havia capxiribotos, les milanes no pegaven als pollets…
Com és que la milana no atacava als pollets si hi havia capxiribotos?
Collons! Perquè aquest capxiriboto s’afua a les milanes, li picava per davall, i les piules, el mateix.
Idò aquests aucells que s’afuen a ses milanes són molt valents!
Sí fotre! Els capxiribotos aquests s’encaraven a les milanes…
Glossari i comentaris 1. El conde Rossi: l’italià Arconovaldo Bonaccorsi, violent i excèntric militar fascista, i un dels grans responsables de la represió franquista a Mallorca. 2. Fer amples a qualcú: evitar una persona, inclús decantar-se de la seva proximitat física. 3. Un vestit germà: un vestit idèntic 4. L’estamenejava: Estamenejar significa moure violentament d’una banda a l’altra. 5. Tenir por de sa pell: Tenir por de perdre la pròpia vida. 6. Tenir sa pell a s'estenedor: Estar exposat a un gran perill. 7. Llevar del vent a qualcú: matar una persona. 8. Se va moure un gori-gori de por: Se va moure gran avalot i confusió. 9. En Jaume Primer: Vaixell de guerra de la tropa republicana. 10. CEDA: Confederación Española de Derechas Autónomas, fundada el 4 de març de 1933. 11. Sostro: forma dialectal de la paraula “sostre”. 12. Porta amb corretja: Porta amb una peça plana de ferro que va clavada a la porta i a un cap té un canonet on encaixa i balla el gaufó. 13. "Vos farà bon aprou": Vos farà gran profit. 14. Aigualir: Perdre intensitat. 15. Alulea: crits i rialles de befa o d’alegria. 16. En Calafat: Jaume Calafat Pons, de malnom “Es Quintet”: Influent gran mestre glosador, i gran reviscolador de la glosa. Va néixer a Valldemossa l’any 1901 i va morir a Son Servera l’any 1982. Va ser famosa la breu conversa mantinguda entre el glosador i el pollencí Mossèn Miquel Costa i Llobera (1854-1922), autor del conegut poema “Lo Pí de Formentor” (1875), conversa que ara concretarem: quan en Calafat tenía 18 anys treballava com a picapedrer a la construcció de la carretera del Santuari de Sant Salvador de Felanitx. Mossèn Costa i Llobera acudí al Santuari acompanyat per autoritats de Felantix i en veure en Calafat li entimà la següent glosa: “Que et diven en Calafat / homo noble i cristià / segons me varen contar / i estic del tot enterat / que quan acabes un cap / des treball que és començat / s’altre està per tombar”. Davant aquella escomesa, en Calafat immediatament li etzibà aquesta resposta: “Sa paret està ben forta / si no heu creu heu pot mirar / sa paret agontarà / tot es temps que existirà / aquesta illa de Mallorca / i si cau, poc l’importa / vostè no l’ha de pagar”. 17. Sabien bé per què estaven en el món: És una frase feta que es diu quan una persona o persones pateixen adversitats sobretot per gran càrrega de treball. 18. Anar a tallar una envelada pes porc: Anar a tallar rames per a construir un envelat o porxo vegetal per als porcs. 19. Piula: aucell de diferentes espècies del gènere “Anthus”. 20. Capxiriboto: Capxiribote, també dit “Capsigrany”, que és l’aucell de nom científic “Lanius Rufus”, aucell que té fama de ser molt rabiós.
