skip to Main Content

“És l’expressió d’un procés d’empoderament i d’aprenentatge, d’autoestima i cures a una mateixa”

Alícia Miquel (Manacor, 1997) va estudiar Comunicació d’indústries culturals (UB) i actualment fa Producció de Música Electrònica a l’escola Catalyst de Berlín. Parlam amb ella sobre el seu darrer EP, Self, una proposta íntima i delicada.

Com t’inicies en el món musical?
De petita mai vaig tocar cap instrument ni vaig estudiar música, però cantava tot el dia. Quan me’n vaig anar a viure a Barcelona, l’any 2015, el meu germà em va deixar una guitarra i vaig començar a tocar. Vaig lligar l’escriptura de poemes amb la música i vaig començar a plantejar-me a jo mateixa com a músic. Diria que vaig descobrir una manera més completa d’expressar-me.

Els primers senzills eren molt acústics, ara sona més electrònic. Lligat amb els teus estudis, era una evolució natural?
Al principi bàsicament feia línies melòdiques amb la guitarra i veu i després m’he sentit molt còmoda dins d’aquest format. Em vaig comprar l’equipament que necessitava per gravar i tot ho feia a través de l’ordinador amb un programa que es diu Ableton. Vaig veure que no tenia per què limitar-me a les habilitats de guitarra. Va ser una evolució natural perquè no som instrumentista formada i aquestes eines m’han permès veure que no tenia límits a nivell creatiu, utilitzant línies de sintetitzadors, bateries o beats electrònics.

Un altre canvi és que ara escrius en anglès i abans ho feies en català.
Les primeres cançons eren en català perquè era molt íntim. Ara també ho són, però en aquell moment ho necessitava per escriure sense donar-hi voltes. Quan vaig començar a escriure en anglès va ser per curiositat, sempre m’ha divertit xerrar-lo i escriure’l, és una manera més d’explorar.

Sobre què xerren les teves cançons?
Sempre escric sobre experiències pròpies o de persones properes, sempre s’endinsen en viatges o creixements emocionals. Sobre els humans que vivim i provam de fer-ho tot així com podem i sobre la bellesa de totes aquestes vivències, tots aquests sentiments.

Com definiries aquest darrer treball?
A nivell sonor i musical jo l’he plantejat com un disc d’electrònica, d’R&B alternatiu, amb tocs pop, però més que les etiquetes em serveix més descriure la música: es tracta de línies melòdiques molt reverberades, una mica foses i percussions molt clares, fortes i dinàmiques. Són tres capítols, la ràbia, el dolor i l’autocura. Es tracta d’un de part d’un projecte de l’escola on m’estic formant i per jo es fa molt evident que és l’expressió d’un procés d’empoderament i d’aprenentatge, d’autoestima i cures a una mateixa i això és el que vull transmetre amb la meva música en general. És la meva manera d’obrir-me, exposar-me i compartir.

Tens previstes més novetats? Per ventura un llarga durada?
M’agrada treballar al meu ritme i em fa ganes fer un LP o un àlbum amb més cançons. Serà un repte, però em fa il·lusió. De moment em fa ganes reservar el meu temps per anar creant i sentir que em consolid. De moment no cercaré cap discogràfica, però sí que estic interessada a col·laborar amb gent i compartir part del procés. De fet, amb dues companyes de classe, hem començat un col·lectiu que es diu ORA, amb la intenció de consolidar-nos com una espècie de segell discogràfic independent.

Back To Top
Search