El músic “legal”, l’únic futur possible

Andreu Galmés – President Illamusical S. Coop.

Fou a les darreries del 2018 i després d’un any burocràtic que poguérem a la fi constituir la cooperativa Illamusical S. Coop. Una cooperativa de serveis dins l’àmbit de la música que bàsicament gestiona les altes i les baixes dels seus associats, a més de cobrar les factures i pagar les corresponents nòmines. És a dir, facturam als músics que no són autònoms i que els contractants no donen d’alta.
Després dels estatuts vingueren les dades fiscals d’Hisenda, l’autorització RED a la Seguretat Social, el SEPE amb els seus contractes i certificats, el programa de nòmines i comptabilitat, preparar els llibres anuals, etc.
Aviat vàrem aprendre que un error d’avant l’administració és molt fàcil i a la vegada molt car. I també aviat vàrem conèixer la gran injustícia d’haver d’assumir les altes a la Seguretat Social i l’IVA d’unes factures no cobrades.
El més sorprenent, però va ser observar que són molts els músics que desconeixen completament el sistema administratiu. Qualsevol empresa sap que contractar un empleat implica molt més que pagar un sou, però dins el món de la música i pel fet que molts, massa, anys ha funcionat en B aquest tema és desconegut.
Les altes a la Seguretat Social són cares. El Règim d’Artistes és ben igual que el Règim General salvant algunes excepcions. Parlant en plata, si un músic vol cobrar 100 € nets de sou amb un IRPF mínim (2%) hem de facturar 156,76 € + IVA (189,68 €).
El que en un principi havia sortit com una cooperativa per a ajudar als músics a facturar sembla es converteix en una empresa amb preus abusius. Per tal motiu dins la nostra pàgina web (www.illamusical.cat) hi ha un arxiu que es pot baixar i explica molt bé on va cada cèntim. Ser legals és car. O no, depèn de com es miri.
Quan una empresa demana a un músic/s una factura no és simplement perquè aquesta els desgrava, ja que és una despesa. Això implica que l’empresa no ha d’assumir les altes (cosa a la qual està obligada si els músics no són autònoms) i a més es treu del damunt la sanció d’una inspecció de treball (de 3.000 a 6.000 euros per músic no donat d’alta).
Les altes a més impliquen que l’empresa que contracta ha de tenir una assegurança de riscos civils, una mútua i una empresa de riscos laborals amb les despeses que això implica. En cas d’haver-hi un accident laboral la cosa es pot posar molt malament com no sia “legal”, però molt malament…
No obstant això i pel fet que les altes a la Seguretat Social són el que són, molts encara treballen, cobren i paguen en negre. Corren certes llegendes urbanes que si fins a 3.000 euros es pot facturar… (una barbaritat, ningú pot facturar si no és autònom o té una empresa, a no ser siguis professor d’universitat i et dediquis a vegades a fer alguna conferència) o que si es pot emprar el DNI com a data fiscal… (una altra barbaritat encara més grossa). Llegendes que es creu qui li interessa, ja que ben alerta anirà a demanar a un funcionari d’Hisenda si això es pot fer.
Moltes són les injustícies administratives i molts són els temes a lluitar, però cal conèixer el sistema per a poder demanar un sistema legal més just i equitatiu.
Esperam que almanco com a Cooperativa hàgim servit per a donar un poc de llum als músics que de la música en volen fer el seu modus vivendi.
Consideram que el músic com a qualsevol treballador ha de cotitzar i treballar legalment, amb tot el que això implica per a una millor salut i benestar mutu. Seguir com abans implica una mort no molt llunyana de la música ben entesa.