“Es pot dir que estam abandonats”

Les poques inversions públiques, la manca d’oferta lúdica pels més joves, els escassos espais destinats al joc infantil o la vida social tan minsa durant l’hivern són algunes de les reivindicacions dels veïnats i veïnades Cales de Mallorca

“Els joves no tenen res”

“Vivim tot l’any a Cales i és una experiència, perquè a l’estiu és molta vida, tal vegada massa perquè a part que es deu quadruplicar la població, els turistes són sorollosos i els hi agrada la festa”, “a l’hivern és tot al contrari quan arribam hi ha milers de cotxes, però no veus ni una ànima pel carrer”. Aquestes són paraules de Cristina Gil que és una de les poques persones que viu tot l’any a aquesta urbanització. Lamenta que en temporada baixa només quedin ”dos bars oberts i cap tenda d’aliments”.

Ara bé, el que més troba a faltar són espais per infants i una oferta pels més joves. Explica que “si són molt petits, hi ha un parc petit bastant deixat i brutetet; a més, els joves no tenen res”. “Els falta poder fer coses i una oferta” esportiva o lúdica, afirma.

Tot i això, assegura Gil que “els que som de Cales, estimam Cales tot i que és una cosa mala d’entendre perquè a l’estiu tot són guiris i a l’hivern no hi ha ni deu, però té qualque cosa que enganxa”.

“Es va degradant”

Maria Antònia Llull diu que vas ser “quasi el primer habitant de Cales i no m’he mogut d’aquí”, de manera que coneix la realitat que viuen al nucli de primera mà. Ara bé, assegura que “el problema més gros és que no està recepcionat i fa anys que es va començar a fer i, de llavors ençà, es pot dir que estam abandonats”.

Recorda que fins al 2000 la urbanització es va gestionar a través d’una associació de propietaris, la qual s’encarregava de pagar les despeses públiques. Després, varen començar a dependre de l’Ajuntament de Manacor, però “com que no està recepcionat, no pot fer inversions i es va degradant a poc a poc; hem passat de ser un centre turístic d’interès nacional, a convertir-nos en un nucli totalment degradat”. Destaca l’abandonament de les zones verdes, el servei de neteja i recorda que la darrera vegada que es va asfaltar la carretera, el tram que pertany a l’Ajuntament, va ser el 1984. I afegeix, “hi ha carrers que no s’han asfaltat des del 68, quan es va fer la urbanització”.

“Tot passa per la recepció, ara s’ha aconseguit que l’enllumenat més o manco funcioni, que es respongui quan hi ha un problema, però això és gràcies al fet que el delegat actual s’esforça molt perquè sigui així”.

“Fa llàstima”

Antònia Gomila es va traslladar a Cales de Mallorca el 1995. Ara només hi viu a l’estiu, però hi treballa tot l’any. Es dedica a l’administració de cases privades i immobiliària, un treball que la fa estar en contacte amb molta de gent arribada de fora. “I és una pena perquè hi ha gent que tal vegada les encanten les cases, però per l’estat del poble no l’han comprada”, explica. I afegeix que, sobretot, “es queixen que estiguin tan malament els carrers, les voravies o les zones que estan al costat de cala Antena”.

Una visió extrapolable a la ciutadania en general. “Fa pena, perquè veus que a l’estiu quan està tot obert es camufla i a l’hivern fa llàstima perquè és com un poble fantasma”, lamenta. D’entre tot i deixant de banda la manca d’oferta per a infants, milloraria l’estat del passeig marítim.

I té present una lluita incansable perquè aquesta situació es capgiri. “Record tenir els nins petits i ja anàvem a repicar davant l’Ajuntament perquè ens recepcionessin”.