També s’han duit a terme altres dues excavacions sense resultats positius, al Penyal de Son Escrivà i a l’exterior del cementeri de Son Carrió.
S’han realitzat treballs d’excavació i exhumació de la fossa relacionada amb l’hospital de sang que es creu que els milicians de l’expedició de Bayo van establir a tres quilòmetres terra endins de la platja de sa Coma durant l’estiu del 1936. Aquests treballs han permès recuperar les restes de fins a nou víctimes de la Guerra Civil.
Després de dotze dies de feina en una àrea de 90 m2, un equip d’arqueòlegs i antropòlegs d’Aranzadi i ATICS ha documentat vuit fosses excavades sota el terreny del recinte, on s’han localitzat les restes de nou individus, dos d’ells enterrats en una mateixa fossa. Aquests individus estan associats als milicians republicans de l’expedició de la Generalitat, ja que s’han trobat evidències de ferides per arma de foc i objectes relacionats amb la seva indumentària que s’han pogut recuperar.
Sembla que aquests individus van resultar ferits durant alguna acció de guerra i van ser traslladats a un hospital de campanya, on van morir a causa d’aquestes ferides i van ser enterrats en una de les terrasses exteriors del recinte sanitari.
L’expert en la Guerra Civil a Manacor, Antoni Tugores, valora de la següent manera la troballa: “Són molt diferents, les excavacions que s’han fet a l’hospital de sang, de les troballes de Son Coletes, a Porreres, o a altres llocs de Mallorca on hi havia persones assassinades. No té res a veure. En aquest cas, ja se sabia que hi havia una fossa on s’havien enterrat milicians ferits durant les batalles que hi va haver a prop de Son Carrió, un dels llocs on s’hi va lluitar més aferrissadament. Els hospitals de sang eren itinerants i s’acostaven sempre als llocs on hi havia més lluita. I d’aquests cossos, doncs, són de persones que morien des del front de batalla”.
Finalment, apunta que “serà molt difícil poder identificar algú d’aquests nous cossos que s’han trobat. Cada fita en aquest sentit sempre és important, però en aquest cas concret no se sap a qui s’han d’entregar: no hi ha uns familiars que reclamin aquests cossos en concret”.
Aquestes tres intervencions s’emmarquen en el Quart Pla de Fosses i Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears (2023 2024) i corresponen a tres direccions associades al desembarcament de Bayo en el llevant de Mallorca en l’estiu del 1936.
