skip to Main Content

“Es tracta d’estar preparats pel canvi perquè el turisme no el deixarem”

Parlam amb Andreu Sansó (Manacor, 1969) catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de les Illes Balears perquè ens aporti una mica de llum sobre el futur econòmic i social de les Illes Balears, ja que, malauradament, queda molt de temps de convivència amb la Covid-19.

Es compleix un any del confinament, estam millor o pitjor de la previsió que es feia els primers mesos de l’aturada?

Inicialment hi havia molta incertesa i no se sabia res de com aniria. Es van dir moltes coses en aquell moment. Era una situació ben estranya, aquell canvi tan sobtat no s’havia viscut des de feia almanco cent anys.

Fa pocs dies es va anunciar una ajuda econòmica de 1.000 milions d’euros per part de l’estat, que n’opines d’aquesta notícia?

L’arribada de doblers és bona. Ara bé, aquí hem estat pagant durant moltíssims d’anys una quantitat de doblers que no retornaven i sempre hem estat sense inversions i amb un retorn molt magre. En termes de recaptació fiscal i dèficit fiscal surten més de 1.000 milions que no tornen, si per un any ens tornen una mica més, no ho trob gens malament, de fet, ho trob ben necessari.

Ficar doblers a les arques públiques és la solució a tot?

Aquesta situació és tan excepcional que donar doblers directament a les empreses perquè no es morin no és una mala idea. Si després de passar tot això les empreses són mortes i la gent està massa endeutada anirem molt malament. És molt necessari aguantar el cop i quan les coses es comencin a aclarir que les empreses puguin tornar a partir perquè si no serà encara més difícil sortir-ne.

A la darrera entrevista al Cent per Cent vas dir: “És de preveure que un cop acabada la causa (sanitària), l’economia torni a partir”. I si no acaba la causa, com tornarà a partir l’economia?

Estam en una economia global i depenem dels mercats emissors, principalment britànics i alemanys i la resta d’europeus. La pandèmia dificulta la circulació i clar hem d’esperar que tot això s’hagi normalitzat, per tant encara ens falta. Però, dit això, els alemanys obrin l’aixeta i en un dia es venen tots els passatges. La gent té ganes de sortir. Fins que no es torni a normalitzar tot no tornarem a partir perquè encara depenem massa del turisme.

Mirant el futur, com sortim d’aquesta dependència?

Això no es farà ni en dos dies ni en dos anys. S’han de facilitar les coses pel canvi. HI ha alguns estudis que avisen que d’aquí a vint anys la meitat de les feines que es fan desapareixeran i l’altra meitat s’han d’inventar. Estam vivint dins un canvi molt gran de digitalització i intel·ligència artificial. Amb aquest canvi es tracta d’anar posicionant-se allà dins. Es tracta d’estar preparats pel canvi perquè el turisme no el deixarem. Ara bé, s’ha de diversificar i afavorir l’aparició d’altres empreses que no depenguin exclusivament d’aquest sector.

I a curt termini, què seria convenient?

Ajudar a les empreses que ho han passat més malament per mor de la pandèmia. Aquest és un teixit que necessitam per cohesió, perquè funcioni l’economia i perquè molta gent en depèn. Sobretot perquè quan torni a començar les empreses han d’estar preparades per tornar a partir i si se’ns ha mort la meitat de gent pel camí, serà encara pitjor.

Back To Top
Search