skip to Main Content

“Espanya ha de tenir en compte què aporta cada comunitat i ha de ser més justa amb el tema del finançament”

Catalina Cladera (la Pobla, 1972) és llicenciada en Economia per la Universitat de Barcelona. Després de ser regidora a l’ajuntament del seu poble pel PSOE i consellera d’Economia i Hisenda al primer govern de Francina Armengol, ara és presidenta del Consell de Mallorca.

Quin ha de ser, a parer vostre, el paper del Consell de Mallorca? Ha d’assumir més competències trameses del Govern? Ha de ser un ajuntament d’ajuntaments? Una repartidora de subvencions a l’administració local?
El Consell té una doble naturalesa, d’una banda, l’autonòmica, amb les transferències que ens arriben del Govern, per determinar com ha de ser Mallorca en tots els aspectes. Els consells insulars evolucionen cap a institucions autonòmiques. Aviat tendrem la transferència completa de Turisme, i serem molt decisius a l’hora de definir el model econòmic de Mallorca. També ja tenim carreteres, serveis socials, joventut… I no, el Consell no ha de ser una repartidora de subvencions, però sí que ha de tenir un paper fonamental amb els ajuntaments, ha de ser un ens coordinador de polítiques per a la Mallorca que volem. Per exemple, hem fomentat que els ajuntaments traguessin romanents per fer més obres.

Vós essent consellera semblàveu més visible que ara… I el Consell, amb Miquel Ensenyat, també ho semblava. Debilita la institució que les dues presidentes siguin del mateix color polític?
Crec que no. Essent del mateix color polític, hi ha una bona sintonia i coordinació des del Govern. No estic d’acord que el Consell fos més visible amb l’anterior president. Amb la pandèmia hem demostrat que el Consell hi era. Els grans problemes i les grans decisions són al govern i els Ajuntaments són els que donen la cara davant el ciutadà. Nosaltres no cercam grans titulars, sinó demostrar que som útils i que hi som en el dia a dia. Mallorca és l’illa on li costa més al Consell de fer-se visible, però això no vol dir que no gestionem.

Madrid només ens torna la meitat del que recaptam. Què en deis, d’això? Espoli, solidaritat, repartiment, tracte colonial? Quin remei hi ha?
No és vera que el Govern ens doni la meitat. El que sí que és una realitat és que les Balears aporten en termes relatius en posició segona. I a l’hora de rebre, ocupam l’onzena. No es compleix el principi d’ordinalitat, que rebis en funció del que donis. Espanya necessita mirar els territoris d’una altra manera i fer un repartiment vertical més generós. Ha de tenir en compte el que aporta cada comunitat i ha de ser més justa amb el tema de finançament, que és més una reivindicació del Govern autonòmic.

La vostra institució té més aviat poques competències en turisme, només en la promoció. Podem defugir del monocultiu turístic? Què hi pot fer el Consell per combatre’l?
Que siguem unes illes fa complicat desenvolupar altres sectors com la indústria, però sí que podem canviar el model turístic: amb menys volum i apostant per un model de turisme de més qualitat, més respectuós amb el medi ambient, que valori Mallorca amb tots els seus valors, com ara la Serra de Tramuntana. Però també hem de ser capaços de desenvolupar nous sectors, des del fet insular, com ara el teletreball. El Consell, quan tengui la competència plena, hi tendrà moltíssim a dir. Mallorca ha d’esdevenir un observatori de turisme sostenible. No podem tenir aquesta dependència de la touroperació o del turisme de masses.

La concentració del turisme en un temps i uns espais concrets semblava deixar la resta de l’illa una mica “tranquil·la” de la massificació. Si desestacionalitzam i diversificam l’oferta no acabarem d’espenyar el poc que ens quedava?
A sa Pobla la gent està encantada que hi arribin els turistes. És una forma que arribi el turisme a tothom. El lloguer vacacional, per exemple, fa que el turisme arribi a més indrets, perquè consumeix a la zona on està. I això és positiu per a l’illa. El cicloturista valora el nostre paisatge… Tot això és positiu i no vol dir que anem a un turisme de masses pertot i tot l’any, sinó repartir a tots els municipis i a tots els territoris. Es poden combinar les dues coses per anar cap a una riquesa diferent de la que ja tenim, però d’una forma més tranquil·la.

Precisament l’ordenació turística, mobilitat i agricultura haurien de ser les pròximes transferències de competències. Què suposa per a vós el lloguer vacacional: democratització de l’explotació turística o massificació?
Està regulat amb els instruments que ja es varen disposar des d’ordenació del territori. Tenim la zonificació i el pla d’intervenció en l’àmbit turístic. Això va generar un equilibri a Mallorca amb les places que podem tenir. Ja no hi ha una polèmica en aquest sentit, perquè hi ha una ordenació clara i tranquil·la. El lloguer vacacional democratitza en el sentit que els beneficis del turisme arribin a més gent. Anar a sopar al restaurant del poble o a comprar als negocis del poble, és això.

El mandat de Miquel Ensenyat va estar profundament marcat per la construcció de l’autovia Llucmajor-Campos. Estau d’acord amb aquest vial i en la manera que es va construir? Són necessàries altres infraestructures d’aquesta volada? Quines?
No em va tocar prendre la decisió, que va ser per unanimitat de tots els partits del Consell per un tema de necessitat i seguretat. No qüestion la decisió. Ara bé, segons els Acords de Raixa no s’han de fer ni es faran més grans infraestructures a Mallorca excepte aquells que venguin determinats per qüestions de seguretat o de mobilitat sostenible. Feim el tram 1 que connecta l’aeropord de manera que la gent que va del sud al nord no hagi de passar per la via de cintura. També la ronda nord d’Inca i la ronda nord d’Artà, per treure el trànsit pesant del nucli urbà. I la ronda de l’Alqueria Blanca. També feim rotondes i resolem punts negres o feim projectes de mobilitat sostenible amb espais per al cicloturisme. L’objectiu és millorar la xarxa secundària en seguretat i mobilitat sostenible.

El Consell té carreteres, però no té el tren. Si el té, lluitarà pel tren de Llevant?
La gestió del tren és més complicada de gestionar. En el Govern treballen perquè venguin fons. Aquesta legislatura farem passes per entrar al Consorci de Transports, per treballar una futura transferència. No volem perdre un euro amb Madrid. Amb fons europeus tenim previst el tramvia a Palma-Aeroport i en un futur no renunciar al transport públic i que el tren pugui arribar al llevant.

N’hi ha que diuen que si s’executassin tots els urbanitzables l’illa s’enfonsaria. Quin és el vostre model de territori? Serà suficient la reforma del PTI per no tenir aquesta impressió?
Amb el PTI feim feina per desclassificar alguns urbanitzables que no s’han desenvolupat, si no s’ha fet és clar que no es necessita. Això es fa de la mà amb els ajuntaments. Si s’ha desenvolupat es respecta, i si no, es desclassifica. El mandat del Parlament i del Govern és que a final d’any estigui.

El Consell ha tornat tomar el Pla General de Manacor. Set deficiències n’impedeixen l’aprovació definitiva. Són raons merament tècniques? O hi hem de veure bubotes?
És comprensible. L’urbanisme és molt complicat. Els equips tècnics i urbanístics que hi fan feina, llarga i molt tediosa. Som en un punt final. El mes de setembre si l’Ajuntament és capaç de resoldre aquestes set deficiències, que es poden resumir en tres, el Pla estarà aprovat. Hi ha una legislació que s’ha de complir, hi feim feina. Serà aquesta tardor que Manacor tendrà el planejament aprovat.

Quin pla de xoc ha aplicat el Consell per fer front als efectes socials i econòmics de la Covid-19?
Hem mobilitzat tots els recursos que podíem tenir. Hem modificat el pressupost en plena pandèmia. Hem fet molta feina en aquest sentit. Per la part social hem aportat 20 milions de romanents per ampliar els recursos socials per ajudar els municipis, el tercer sector, els bancs d’aliments, la gent sense sostre… No hem escatimat en les residències, que hem dotat de més places. En l’àmbit econòmic, ens hem inventat la intervenció, perquè no hi tenim competències. Hem donat 23 milions d’euros en ajuts de forma àgil i ràpida. De fet, en quinze dies ja es podien cobrar. I hem aportat recursos als ajuntaments perquè activassin la tramitació d’ajuts. Després d’un temps de moltes retallades del PP, el Consell va reaccionar ajudant persones i famílies i cuidant-les. Hem promogut el turisme local, hem fet la campanya Gaudeis Sènior, per facilitar estades de gent gran a hotels. Hem estat devora els productors de producte local. Hem habilitat línies extraordinàries per a la cultura. Hem contingut la taxa de residus i incineració. Ens hem esforçat i hem reaccionat davant la pandèmia. És evident que hi ha coses que podem fer millor, no vull ser autocomplaent, i hem de continuar esperonant-nos a millorar.

El Consell ha posat tots els recursos perquè no torni a passar el que va passar amb les menors tutelades?
Per molts de recursos que hi posàs el Consell no ho podríem aturar. És com la violència masclista. Hi va haver un intent de l’oposició de voler atribuir tota aquesta problemàtica a l’IMAS i fer-lo tornar gros, s’ha emprat políticament, quan alguns d’aquests partits ja havien governat i això ja passava. Nosaltres hem reforçat amb nous protocols, amb més professionals i amb més formaxió. Hem augmentat el nombre de famílies acollidores, per poder donar més calor i més afecte als qui més ho necessitin. Mai seran suficients per acabar amb un problema d’aquesta magnitud. No sols s’hi ha de posar l’IMAS, sinó tota la societat.

La prevenció passa per fer les coses d’una altra manera?
Hauríem d’abordar els serveis socials d’una forma molt més comunitària, molt més en xarxa, coneixent molt més bé les persones. A Manacor hi ha una gran població immigrant, també a sa Pobla, i necessitam fer feina d’una altra manera. Des de la prevenció i des de la base, des de l’aspecte social i des de l’educatiu.

Quina ha de ser la relació del Consell amb els serveis socials locals?
Hem de fer una tasca de coordinació, perquè els serveis socials són feina de tots, no sols de l’IMAS. Ara hem incorporat el servei d’atenció integral a domiicili, perquè la gent gran pugui envellir el màxim de temps a ca seva. Els ajudam amb professionals que van a ca seva, més enllà dels serveis d’atenció a domicili municipals. Ja som a 36 municipis, amb 300 places, i a Manacor hi arribarem el 2022. La relació amb els ajuntaments és una assignatura pendent, no ho arreglarem amb una legislatura, però hem de canviar la manera, i hem de fer feina tots junts.

Com valorau l’entesa amb la resta de socis de govern. Cal revisar els acords que us permeteren arribar a la presidència?
Quan firmam els Acords de Raixa, tenim un pacte molt sòlid, més sostenible a nivell econòmic i social. Ara, en situació de pandèmia i postpandèmia continua sent totalment vàlid. No hem deixat d’executar els Acords de Raixa. La convivència com a pacte és còmoda, és tranquil·la. No cal revisar-los, hem demostrat que els continuàvem complint.

Quin és el futur de Catalina Cladera?
Estar a disposició del partit. Vull agrair al partit les oportunitats que m’ha donat. Quatre anys no són suficients per definir la Mallorca que volem en el sentit progressista.

Heu sentit frustració a l’hora de dur a terme aquests canvis que deis?
Sempre he estat dins el sector públic. L’administració ha de ser garantista, però l’hem duita a un extrem i l’hem feta travada i lenta. Això al Consell és especialment accentuat. Som una institució lenta, burocràtica, feixuga… El repte que tenim és precisament que sigui àgil, moderna i eficient. La frustració hi és cada dia quan vols impulsar projectes i tot és molt lent. La gent no s’explica com per fer una carretera podem estar deu anys.

Back To Top
Search