skip to Main Content

“Esper que les noves generacions lluitin per desenvolupar aquesta faceta dins la vida cultural manacorina”

El pròxim 24 de juny es podrà veure a l’Auditori de Manacor A distància, un espectacle de dansa contemporània que posarà en escena la vivència de la pandèmia. La ballarina Lola Lloberes n’és la impulsora i creadora. Amb ella hem tengut una agradable conversa per tal de conèixer el paper de l’expressió corporal, i en sentit ampli artístic, com a catarsi en un món que camina massa sovint arrossegant els peus i no dansant com pertocaria.

Montserrat Francesc Alcaraz

Lola, com et presentaries a la gent que encara no ha tengut la sort de conèixer-te?
Som Lola Lloberes i a part d’haver treballat com a ballarina professional i com a docent de la dansa durant tota la vida, em presentaria com una apassionada de l’art i la creació com a essència vital, com a potenciadors de l’equilibri entre somni i realitat, com a motors de la vida.

Quina i des de quan és la teva relació amb Manacor? T’agrada viure a Manacor?
La vida em dugué a Manacor l’any 2008, just després d’acabar la llicenciatura en Coreografia i Tècniques de la Dansa Contemporània a L’ESAD de València. Es tracta d’un fet tan insòlit com trobar un anunci al diari on se cercava una persona per la direcció de l’escola de dansa del Gimnàs Manacor. Ho vaig veure com una oportunitat, com l’inici d’una nova etapa, com un tren que passa al que saltes sense mirar enrere. Viure a Manacor m’agrada molt i m’hi sent com a casa. De fet, després de 13 anys vivint aquí, em sent manacorina. A més, quan veig totes les generacions de joves que he fet ballar, sent que form part del teixit cultural d’aquesta ciutat, que he contribuït el meu granet de sorra perquè la ciutat sigui més rica, viva i plural.

Com va començar a interessar-te la dansa, i més concretament la dansa contemporània?
Jo era una nina molt somiadora, moguda i hiperactiva i a la dansa hi vaig trobar un canal per connectar el meu món interior amb la vida real, un espai de llibertat i de gaudi on podia ser feliç i expressar-me. Primerament vaig començar a formar-me en dansa clàssica i ràpidament em van cridar altres variants com la dansa moderna, el claqué, l’acrobàcia, la dansa espanyola… Cercant sempre millorar les meves habilitats. Haver adquirit tanta varietat d’aprenentatges em va permetre, més endavant, treballar en espectacles de varieté a Barcelona així com formar part en gires per Estats Units i Europa i en espectacles reconeguts de circ i televisió. Tot i aquestes experiències tan enriquidores, en un moment determinat vaig sentir que em mancava alguna cosa, que volia anar més enllà i és així com vaig començar amb la dansa contemporània i la coreografia, que em van obrir la consciència tant corporal com escènica. A través de la creació contemporània, vaig conèixer d’on sortia l’impuls de la meva dansa i fins i tot podria dir que vaig entendre millor l’impuls de la meva vida. Totes aquestes riqueses, tant dels coneixements en dansa clàssica, moderna o contemporània, són els que vull transmetre a les meves classes que, al cap i a la fi, m’omplen de passió: la possibilitat de transmetre el meu amor per la dansa a persones que es troben en creixement.

Quins creus que són els majors inconvenients que es pot trobar una artista que té com tu la iniciativa de crear una escola de dansa i com els vas sollevant?
Un dels principals inconvenients és el desconeixement de la societat. Sovint pesen estereotips sobre la dansa i la vida dels ballarins com que és una professió frívola, superficial, hedonista, elitista… Per aquest motiu crec en la iniciativa de fomentar la dansa com una eina educativa i integral de la vida, un vehicle d’autoconeixença, expressió i salut que ens pot ajudar molt a ser feliços i a trobar canals per alliberar conflictes i energies negatives. Altres inconvenients es relacionen amb la situació laboral. En el nostre país un autònom que es dedica a feines com la meva no té cap mena de seguretat. És una carrera passional que a nivell econòmic, laboral i burocràtic presenta un fort repte, sempre al marge de la precarietat.

Com veus el món de la cultura en aquest poble en comparació a altres indrets que coneixes?
Crec que viure a Manacor, i a Mallorca en general, té avantatges i inconvenients. En primer lloc és un lloc meravellós pel que fa a la natura, paisatge i cultura popular. A més, en ser un lloc petit ràpidament coneixes a tothom i et crees un nom amb facilitat dins l’amalgama cultural i artístic. Tanmateix, pel mateix fet de ser petit, no tens tantes oportunitats com si fossis a ciutats grans com Madrid, Barcelona o València. El circuit queda reduït i viatjar per actuacions i bolos resulta molt car.Creus que és merescuda l’anomenada de Manacor com a capital cultural de la part forana?Crec que sí que és cert que Manacor és la segona capital cultural a Mallorca, la tradició teatral és molt forta i està molt arrelada popularment. Per aquest motiu crec que no els costa als pares portar els seus fills a dansa i donen valor a la disciplina i la constància que suposa. A nivell professional, però, crec que li falten oportunitats a la dansa. Crec que hi ha molt de camí per fer i esper que les noves generacions de ballarins i ballarines es quedin i lluitin per desenvolupar aquesta faceta dins la vida cultural manacorina.

Creus que la dansa té l’espai que li pertoca a les escoles?
Bé, ja sabem que les arts escèniques en general estan molt desestimades dins l’àmbit de l’educació formal en aquest país. Abans hi havia algunes optatives de teatre als instituts i a les escoles, ara ni això. La veritat és que no ho puc entendre. Tant la dansa com el teatre són disciplines molt formatives. Sovint se’n considera només la seva part estètica i superficial, però pel contrari a través de les arts escèniques pots treballar aspectes molt més profunds del desenvolupament personal: la memòria, la col·locació corporal, la disciplina i la relaxació i també aspectes com l’autoconeixement, l’autocontrol, l’expressió d’emocions i sentiments, les relacions interpersonals, l’autoestima… D’altra banda es poden tractar temes rellevants com per exemple el medi ambient, la igualtat, la democràcia, aplicant continguts a les obres o coreografies d’una manera lúdica i divertida. Em sembla que haurien de ser bàsics aquests coneixements per l’educació dels més joves i, tot el contrari, són relegats a extraescolars i a l’àmbit de l’oci, sense ser finançats dins els programes públics. A més a més, sovint les extraescolars que s’ofereixen són impartides per gent que no té formació acadèmica ni experiència, ja que no es considera prou important. M’encantaria que això canviés, però de moment ho veig força difícil.

Per què animaries a la gent a fer dansa?
A la pregunta anterior ja he enumerat els beneficis per la formació, però a part d’aquests aspectes tan enriquidors hi ha un espai de plaer i de felicitat inexplicable. A través de la dansa pots assolir un benestar i una harmonia amb el teu cos únics. Una sessió de dansa és el millor antidepressiu que existeix, a més en realitzar-se en grup és una activitat social molt sana i enriquidora. A nivell corporal, la dansa és una de les disciplines artístiques més orgàniques i saludables que hi pugui haver. Es combina ritme, força, equilibri, resistència, elasticitat, tot amb el mínim perill de lesionar-se perquè el risc d’accident és mínim si es compara amb la majoria d’esports. De veritat us animaria a tots a provar una classe i fer-vos una foto abans i una després, i veuríeu com us canvia la cara! També dir que no hi ha cossos fets per la dansa i cossos que no. Tothom pot ballar tant és la condició física que tingui, el moviment es pot adaptar a tot tipus de fiscalitat!

Amb relació al teu espectacle “A distància”. Com sorgeix la idea i quina valoració en fas de la seva acollida?
Després d’aquest període tan dur del confinament m’ha semblat interessant de tractar la distància social com a motor temàtic de l’espectacle final de curs dels meus alumnes. Pens que tothom ha patit molt i que, a través de la dansa, hi pot haver un cert espai de reparació d’aquest patiment sense haver d’aportar dades, notícies o fets reals dels quals tots n’estem ben tips. Busquem una opció optimista, positiva, creativa i oberta que ajudi a sanar una mica aquesta ferida de la pandèmia.

 

Back To Top
Search