La imatge ens transporta a una possible imatge de Palma de l’any 2040. A un passeig Marítim molt naturalitzat i sense cotxes s’hi passegen en primer pla una parella de therians amb una indumentària molt realista. També hi ha tres senyores abillades amb sengles nicabs negres que fan la mateixa ruta que la parella anterior. És una estampa futurista amb un poc de realisme a una quinzena d’anys vista?
Therians
Darrerament, a internet circula una certa alarma sobre els anomenats therians: persones que, per motius més o menys filosòfics, espirituals o simplement lúdics, senten una identificació amb algun animal. Alguns es posen una coa, altres imiten gestos o comportaments del seu animal preferit. Fins aquí, res especialment nou: la humanitat fa segles que juga a disfressar-se, representar animals o sentir-se més a prop de la natura. El fenomen, però, sembla haver provocat una reacció curiosa en alguns sectors: una mena de pànic moral davant una cosa que pràcticament ningú no ha vist mai en directe. A Manacor, per exemple, llevat d’una convocatòria fake un dissabte capvespre a la plaça del Mercat res més no hem sabut. Malgrat això, hi ha qui parla del tema amb una gravetat que faria pensar que una manada de llops humans s’ha instal·lat al passeig de Na Camel·la. És cert que si un dia en compareixen serem els primers a manifestar la sorpresa. Si s’acosten per ca nostra els farem dormir a defora i per menjar els donarem restes i pinso. A dia d’avui, però, ens trobam davant un cas clàssic: la por a un fenomen que existeix sobretot a TikTok, però que en la vida quotidiana és tan freqüent com trobar un unicorn aparcant a la zona magenta de la ZPR.
Burques
Cosa similar passa amb els burques o els nicabs, aquelles vergonyoses peces de vestir que tapen cos i cara a uns deu milions de dones en tot el món. A Manacor no n’hem vista cap mai i malavegem per estar molt de temps a veure’n cap. Tot i això, hi ha qui parla del tema com si fos una problemàtica urgent i omnipresent. És un fenomen conegut: convertir en amenaça immediata, com els therians, allò que és llunyà o excepcional. Una mica com preocupar-se intensament per un problema que, en l’entorn més proper, simplement no es dona i tapar a la vegada problemes molt més importants. Tampoc podem estar d’acord, però amb el que deia fa unes setmanes Chaimaa Benyagoub en aquesta mateixa publicació: si ets home blanc no parlis de qüestions de dones musulmanes. Idò tampoc és això, el triomf de la il·lustració ja abans del segle XIX, hauria de permetre que tothom pugui parlar de tot, encara que sigui de problemes teòrics o de tàctiques d’handbol. Tant si ets home com si ets dona, blanc o groc… Tant si encara tens amic imaginari com si ja fa anys que l’has abandonat a una carretera.
Els moderats
A Manacor no tenim therians ni tampoc tenim burques, però sí que tenim la versió light i abundantíssima de dos fenòmens vinculats. Tenim la part moderada de la cosa. D’una banda, i gràcies a Walt Disney ens trobam amb una humanització creixent dels animals. L’extrem seria el fenomen therian. La part moderada és que a la nostra ciutat, avui, hi tenim més animals de companyia que al·lots petits. Es parla de més de cinc mil cans dins el poc recomanat àmbit urbà per viure-hi. I en moltes ocasions reben cures com si fossin semihumans. En seria una prova el testimoni d’aquella jove que fent feina un estiu a un supermercat local va descobrir que el producte més venut no eren els macarrons o els plàtans sinó que era el menjar envasat per a moixos. Quant al tapament d’origen mig religiós, ens trobam fàcilment amb dues mil dones que per influència divina trien anar amb el cap cobert. I és ben cert, introduir qüestions extemporànies al debat (therians i burques) ens fa perdre el fil de qüestions menys espectaculars però a la vegada reals i abundants. La reflexió final seria que tant Walt Disney com les religions han fet més mal que la Xylella fastidiosa.
