skip to Main Content
Estimes La Teva Parella O La Necessites?

Estimes la teva parella o la necessites?

Cada vegada és més freqüent que acudeixin a consulta parelles que tenen una dependència i codependència emocional l’un a l’altre. Quan una persona torna totalment dependent de la parella en el sentit que sigui, però sobretot en el pla emocional, la seva llibertat interior es troba pràcticament aixafada, la qual cosa no li permetrà aconseguir el seu benestar emocional òptim. Dependre emocionalment d’una persona ens impedeix tenir una vida plena i satisfactòria a causa principalment dels alts i baixos que ens causarà viure a expenses del que passi en la meva relació amb la parella.
Aquest tipus de codependència és una variant de la pròpia dependència emocional que reflecteix el llaç de dues persones que tenen una forma de relacionar-se poc constructiva.
La codependència emocional de parella mostra el perfil de qui es comporta com a indispensable per a la vida de l’altre a través de gestos i actituds que centren a l’altre com a protagonista. No obstant això, aquesta abundància de gestos d’amor està condicionada a la necessitat de rebre reconeixement constant. Una recerca de reafirmació contínua davant la pròpia inseguretat interna.
Aquesta dinàmica de comportament produeix patiment i desgast als que acaben tancats en una visió de l’amor molt reduccionista. En una relació d’aquest tipus falta autonomia per ambdues parts. Tot just hi ha espais individuals d’autonomia i espais de gaudi sense l’altra persona.
Quins són els símptomes que reflecteixen aquesta forma de dependència en les relacions de parella? Com podem detectar si estem en una situació de codependència? Algunes d’aquestes són senyals d’aquest tipus de relació: autoestima baixa; visió limitant de la felicitat; xantatge emocional i manipulació; i fragilitat d’una relació.
El pas més important per avançar en la direcció d’una autoestima sana és identificar el sofriment inherent a aquesta visió de l’amor que connecta amb un esquema en què aquest sentiment d’amor sembla justificar-ho tot. En una relació de parella sana, les necessitats de tots dos són valuoses. I, al seu torn, també és indispensable establir límits i acords que ajudin al benestar compartit en comú i individual. Per tant, quan observes que la teva relació et treu més del que t’aporta fins al punt que vius pendent de sostenir-la amb un esforç constant, és fonamental que valoris la possibilitat de demanar ajuda professional.
Encara que una persona que es troba en aquest punt s’ha acostumat a observar la realitat de l’amor des de les seves creences, tot ésser humà té l’oportunitat de començar de nou. És a dir, pots aprendre nous hàbits i noves formes de relacionar-te amb tu mateix i amb l’altre.
L’ajuda psicològica en la superació de la codependència en parella no només part d’una atenció especial al nucli d’aquest vincle, sinó també, al llaç que una persona té amb ella mateixa. Per desenvolupar un amor sa amb l’altre, prèviament, una persona també ha de poder valorar-se a ella mateixa manifestant la seva autonomia.
Una persona que alimenta la codependència tendeix a comportar-se com si fos indispensable per a la felicitat de l’altre, com si no hi hagués més opcions de romandre al seu costat, però, la humilitat és una medicina necessària per a qui en lloc de seguir comportant-se de una manera que confon l’amor amb l’obsessió, mostra el desig de rebre ajuda per trencar amb aquesta cadena i aconseguir la llibertat interior.
La superació de la codependència és molt positiva fins i tot encara que aquesta història arribi a la seva fi. És a dir, mereixes ser feliç. I la millor manera d’evitar repetir patrons i esquemes de comportament presents en la relació actual en un futur festeig és descobrir la visió constructiva de el respecte cap a tu mateix i cap a l’altre. Quan l’amor és sa hi ha importància pel desenvolupament individual de cadascú, encara que sigui en aspectes individuals que no incloguin a l’altre, tot i així, se li dóna suport a la persona sense desconfiances i no se li posen barrines ni limitacions per les nostres pròpies inseguretats.
L’amor sa implica també acceptació i respectar l’altre tal com és sense pretendre canviar-lo, si l’amor és tòxic sempre hi ha retrets a l’altre, d’alguna manera s’intenta jutjar perquè canviï conductes que tranquil·litzin l’altre. Una sortida amb amics, un projecte laboral, una afició són elements claus que nodreixen la relació.
Si hi ha una codependència emocional, no hi ha prou confiança com per fer activitats en què no estiguin junts. La idea de no veure que fa la persona és un motiu de gelosia i inseguretat.
La comunicaciçon és clau i en l’amor sa les converses són constructives mentre que el tòxic les converses generen conflictes i culpables. Quan la parella té la suficient confiança per parlar i solucionar els seus problemes sense necessitat de agredir-o manipular a l’altre o convèncer d’alguna cosa, el tipus d’amor és sa. Si algú intenta fer-se la víctima o pretén tenir sempre la raó, cal avaluar si és amor.
Un altre aspecte important és la intimitat i en aquest terreny si l’amor és saludable, la intimitat sorgeix del desig, per contra, si no hi ha confiança en aquest terreny poden sorgir sentiments d’inseguretat en el moment de tenir relacions sexuals.
Estimar algú no és tancar-nos en l’altre sinó sentir-nos lliures i impulsats, no és necessitar l’altre, sinó triar l’altre tot i no necessitar-lo, és poder seguir oberts a experimentar i conèixer sense por que això suposi un problema en la nostra relació, és confiar i tenir confiança i els límits són aquells que jo em pos a mi mateix i no els que l’altre em posa per a la seva pròpia seguretat.

Sandra Pérez

Back To Top
×Close search
Search