Fam de paraula i terra, un “no-recital” d’homenatge a Damià Huguet i Miquel Àngel Riera

Mar Grimalt, Roger Pistola i Salvador Miralles presenten a Manacor el proper 22 de gener Fam de paraula i terra, un “no-recital” organitzat per Mallorca Literària sobre Miquel Àngel Riera i Damià Huguet enguany que es commemoren els 25 anys de la mort dels dos poetes.

Enguany es commemoren els 25 anys de la mort de dos escriptors mallorquins cabdals de la nostra literatura: Damià Huguet i el manacorí Miquel Àngel Riera. Dos poetes molt diferents però que, per casualitat moriren el mateix any 1995 i el mateix mes, amb tan sols un dia de diferència. Huguet, morí dia 19 de juliol. Riera, dia 20.
És per aquest motiu que la Fundació Mallorca Literària ha organitzat diferents esdeveniments que commemoren aquesta efemèride, un dels quals arriba a Manacor el pròxim 22 de gener a les 19 h al Conservatori de Música. Abans es presentarà l’obra completa de Miquel Àngel Riera, a càrrec de Bernat Nadal i Pau Vadell.
Es tracta de Fam de paraula i terra, un recital d’homenatge als dos poetes i un projecte que conformen l’actor Salvador Miralles i els músics Mar Grimalt i Roger Pistola. “A priori són dos autors antagònics, que no tenen res a veure ni estilísticament ni en la manera de fer. Miquel Àngel Riera és clàssic, molt metòdic i burgès i Damià Huguet és molt punk, experimental i avantguardista” explica Pistola. En aquest sentit, l’actor explica que “Huguet partia de la voluntat de descriure imatges que poguessin acostar-se a ser fotograma d’una pel·lícula i Miquel Àngel Riera volia trobar la paraula concreta, encertada, perfecta, el color de cada lletra, l’olor que fa la paraula”.
Per a la creació, varen improvisar molt i els tres varen aportar moltes idees. En aquest sentit, Miralles explica que “vàrem llegir molt sobre ells, anàvem guardant el que més ens agradava i el que més ens connectava la idea de l’amor, la terra i la vida. Seguidament, vàrem unir els textos construint una dramatúrgia on els textos es troben, se sedueixen, xoquen, es besen, ballen i canten. Després ja va ser assajar a fora vila envoltats de verd i de música. Ens vàrem permetre que cada text i cada moment sorgís del que teníem ganes de transmetre”.
Pistola afirma que tenien molt clar que no volien fer el”típic recital i que tot s’hi valia” i el resultat “fa viatjar per molts llocs diferents, molts estats d’ànim i moltes sensacions, amb trossos més gamberros i d’altres més solemnes. Miralles, de fet diu que per ells és un no-recital. “La proposta incorpora guitarra, electrònica, espai sonor, llums, cant i interpretació perquè els poemes i relats flueixin d’un a l’altre creant una bellesa visual, sonora i sensitiva on no tens clar quin dels dos autors està parlant, però el sentit de les dues obres et traspassa la pell” diu Miralles”.