Sebastià Llodrà (Manacor, 1977) explica el procés que permetrà a tots els veïnats reciclar l’orgànic al municipi i detalla la situació actual.
Manacor tendrà el 100% de recollida de matèria orgànica…
Hem fet la passa definitiva perquè al setembre Manacor sigui el municipi més gran amb el 100% de recollida de matèria orgànic. Això vol dir que qualsevol veïnat podrà separar la fracció orgànica, ja que abans, el que no anava ni al contenidor groc ni al verd ni al blau, anava a rebuig. Però hi ha estudis que determinen que a un habitatge gairebé la meitat del que produïm és orgànic. Ens interessa reduir el que va al gris, ja que s’incinera. El que va al groc, al blau i al verd es recicla; i del que va al marró, en feim energia i compostatge. És vera que a Manacor tenim implantat el sistema dual, i el porta a porta dona resultats òptims. Hem d’anar cap aquí, però la tipologia del municipi ho dificulta.
Fins ara just hi havia 150 contenidors orgànics, de FORM. Hem vist que no bastaven i n’hem adquirit 250 més, els quals anirem implementant barriada a barriada.
Per què no s’implanta de cop?
No són contenidor oberts com els altres, sinó que funcionen amb una targeta. I la gent que la demana se l’hi aplica la tarifa reduïda. La setmana passada érem al Serralt i Fartàritx amb un estand informatiu durant dos dies per entregar les targetes. També per recaptar nous usuaris. En les setmanes successives, ho anirem ampliant.
Quin motiu us ha mogut per portar endavant aquest projecte?
Evidentment, un és l’estàndard de normativa. Als municipis que no separin bé l’orgànic se’ls hi acabarà aplicant un cànon. També hi ha una motivació ambiental i econòmica. L’ambiental és lògica: no pot ser que a Manacor, el 2018 just es reciclàs el 13%. La normativa ens diu que haurem de reciclar el 50% i hem de fer passes cap aquí. Una altra dada del 2018 és que varen dur a incinerar gairebé 24.000 tones de rebuig, que era el 87% del total. I aquestes varen suposar un cos de 3,34 milions d’€.
Però no basta. Hi ha feina de contacte, comunicació i reunions amb els veïnats. I ho hem fet amb més de 3.500 persones. Amb el temps, l’objectiu serà fer tornar el gris molt petit i animar a utilitzar el marró.
Quina despesa li suposa a l’Ajuntament?
La recollida i el tractament surt, aproximadament, a uns 5,5 milions d’€ anuals. Això es cobreix amb la taxa a ciutadans i, en teoria, ha de sortir diferència zero.
Aquest canvi ha duit crítiques?
La veritat és que no. A la tarifa reduïda la donam com un èxit. Fins ara hi ha hagut 9.000 habitatges i comerços que s’hi han apuntat: una casa pot estalviar 60 € a l’any. Un rebut normal és de 169 € i amb la tarifa, 114 €. Aquesta reducció també l’hem apuntada a tots els establiments i tots els hotels s’hi han acollit. Qui recicla millor, paga manco, qui no recicla bé, ha de pagar més.
Com era la situació anterior?
Crec que partíem de dades molt dolentes. Ara estam al 22% del reciclatge, el bot és important, i l’objectiu és acabar el 2021 amb el 27% i el 2022 poder superar el 35%. Aquest serà el mandat del reciclatge, però sabem que amb el temps, en l’àmbit mediambiental haurem d’anar a la reducció, perquè el millor residu és el que no es genera. La feina serà produir menys residus. Per això, aprovarem un pla de reducció de residus municipals que ens marqui en quines línies treballar.
Com treballau des de l’àrea?
Medi ambient no va de maquinàries i contenidors, sinó que de gent. Com a departament, tots els que hi feim feina, hem entès que hem de fer poble fins i tot amb el temps. És responsabilitat de tots. No va tant de números, camions, GPS i seguiments. Si no que d’implicar-se i fer que la gent sumi. Fer poble fins i tot amb els fems.
