Indigneu-vos. Pep Barrull
Permeteu-me començar demanant disculpes pel to de l’article del mes d’abril, referint-me a Pedro Sánchez i el PSOE, fent referència al darrer anunci polític i parlant de “la traca” i de “plouran vacunes” Vaig ser molt agosarat i certament les vacunes han anat arribant en quantitats importants. Massa acostumats ens tenen els polítics de fer grans anuncis que només són fum, i aquesta vegada Pedro Sánchez la va encertar. A Déu el que és de Déu i al Cèsar allò que és del Cèsar.
Per sort la campanya per les eleccions a l’Assemblea de Madrid va acabar, una altra cosa són els resultats. M’esplaiaré en dos aspectes que em semblen importants, per una banda el comportament i actituds de la dreta, i per l’altra la de l’esquerra.
Escandalitza la banalització de conceptes i actituds que afecten la vida de les persones i que van molt més enllà. La dreta, el PP (ocurrència d’Ayuso) ha venut la miserable frase que la “llibertat és prendre’s unes canyes” o “no trobar-se el seu ex”. Reduccionisme fàcil, pervers i fals. No és estrany, durant el franquisme (règim dictatorial, assassí, negador de totes les llibertats, amb tortures, assassinats, desaparicions) també ens podíem prendre unes canyes, però era difícil xerrar d’ex perquè el divorci estava prohibit, com quasi tot. No és estrany doncs que el PP s’hagi negat sempre a condemnar el franquisme, així no reneguen dels seus orígens i els permet flirtejar amb l’extrema dreta, es digui VOX o… El PP es va oposar al divorci, a l’avortament, al dret a la sexualitat lliure (LGTBI), ens va imposar la Llei Mordassa, no li importa vulnerar els drets humans (també l’esquerra ho fa), o el dret a l’habitatge, la feina ben remunerada (reforma laboral) o senzillament la feina, la igualtat d’oportunitats, etc. I així flirteja amb VOX, governa amb ell quan és un partit que ens tornaria als foscos anys de la dictadura franquista.
En l’entrevista que el Cent per Cent feia a Maria Antònia Sansó, la cap dels populars a Manacor, i respecte de si VOX és d’extrema dreta, o feixista, afirma que “VOX és un partit que diu coses que moltes vegades no es poden fer i que es nota que no ha governat”. Està ben clar, és un partit i es pot governar amb ells, no són d’extrema dreta ni feixistes. I remata l’entrevista a la pregunta “què és per a tu la llibertat?” No contesta, ho ignora. Com d’important és formar-se i llegir! Potser podríem dir que és la possibilitat de decidir per si mateix sobre la propia conducta i sobre el sentit o la configuració de l’ésser, la qual comporta la capacitat d’elecció i una facultat per a transcendir aquelles determinacions. O la capacitat d’escollir. No estar sotmès a un subjecte diferent d’un mateix. La facultat de la persona humana que li permet decidir portar a terme una determinada obra o no, si vol fer quelcom o no, el fa lliure, però també responsable dels seus actes.
I respecte de l’esquerra ha deixat palès que, l’esquerra o ser d’esquerres no és la publicitat d’un producte que es compra o no. Ser d’esquerres és una actitud que comporta ser conseqüent i s’hi actua en conseqüència. Pels seus actes el coneixereu, diuen. Un PSOE que no ha complert les promeses electorals ni el pacte de coalició amb Unides Podem, que difícilment podríem dir que ha fet polítiques d’esquerres i valentes (més aviat suplicant al PP i a Cs un acord), Gabilondo, el seu candidat, desaparegut dos anys a l’Assemblea de Madrid, amb poca empatia i gens comunicador, i sense cap dubte el millor candidat. El PSOE no pot demanar el vot de l’esquerra sense fer les polítiques que caldria, i que prenguin nota per les generals d’aquí a dos anys i mig. Unides Podem ha salvat el mobles, però ha pagat per tants errors. No es pot venir del 15 M amb Iglesias convertit en un líder messiànic, o col·locant la seva dona com a ministra, o amb Vistalegre tallant els caps dels seus aliats. I de la crema només s’ha salvat Más Madrid, amb una líder combativa com Mónica García, l’única que ha fet oposició a Ayuso, fidel als principis, conseqüent en el missatge i la feina feta. I destacar que ha fet el sorpasso al PSOE. Mala peça al teler.
Fotografia de Juancamartos (By Juancamartos – Treball propi, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=40340034)
