És un dimarts dematí de juliol i a la fusteria del número 13 del carrer Olesa tothom ja està engrescat en la feina. Allà cada dia nou mossos aprenen l’ofici de fuster de la mà de Sebastià Garba i Joan Toni Oliver.
A Manacor, la ciutat del moble, on al llarg dels darrers anys hem vist baixar les barreres de nombroses fusteries, un petit projecte dignifica un conegut fuster i innova dins el sector. Sebastià Garba ha cedit la seva fusteria a Aproscom perquè hi dugui a terme una de les seves activitats de servei ocupacional. El projecte és nou per les dues parts implicades.
Ens conten des d’Aproscom que en els darrers anys han fet un canvi important en la concepció del servei ocupacional. Així com abans pareixia que bastava que els usuaris estassin ocupats, com si allò simplement fos un centre de dia; ara han arribat a la conclusió que l’activitat que hi facin ha de ser una activitat real, que doni resultats i que tengui valor social. “No es tracta només que la societat ens aporti coses a nosaltres, sinó que nosaltres aportem coses a la societat”.
En aquest sentit ja fa uns anys que han posat en funcionament tota una sèrie d’activitats encaminades a aconseguir-ho. Són activitats de bugaderia, jardineria, cuina, bar, neteja, fusteria i ceràmica.
Joan Toni Oliver va ser l’encarregat de posar en marxa el servei de fusteria ara fa dos anys. Ens conta que aquests dos anys han servit perquè els usuaris aprenguin les tasques bàsiques de la fusteria: escatar, pintar… “Són activitats repetitives ideals per a ells. En aquest temps hem vist que la tasca els agradava i donava molt bons resultats.” Però allà on estaven abans, estaven molt limitats. Feien feina bàsicament amb palets; i sense una maquinària avançada no tenien marge d’evolució.
Fruit de l’amistat d’Oliver amb Garba va néixer la idea d’un projecte valent, nou i engrescador. Diu Garba: “En Joan Toni venia cada dos per tres a demanar-me consells de fusteria i vaig pensar que potser podríem fer alguna cosa” I la idea va arribar i va prosperar. El taller de tota la vida que Garba havia heretat del seu pare serviria per a acollir aquests aprenents de fuster i ell, juntament amb Oliver, seria el seu mestre. “Fa trenta-dos anys que faig de fuster. Havia fet feina amb mon pare i ara he fet aquesta passa. Fa tres mesos que hem començat i pas molt de gust amb ells, quan veus que ells aprenen és una satisfacció per tu” Per la seva banda diu Oliver: “Sabíem que en Sebastià té un tracte molt proper amb les persones amb discapacitat intel·lectual, té el tacte que no s’aconsegueix amb els estudis”.
Tots dos estan molt satisfets amb la iniciativa. Ara que el grup fa feina al taller poden fer feines més sofisticades; continuen amb els palets, però també fan altres coses: corden cadires, restauren mobles… El seu producte estrella són les gàbies de serp. El govern els va fer una comanda i a partir d’això hi va haver una explosió de demandes de gàbies de serp, molts d’Ajuntaments els n’han comanades. “Normalment feim feina damunt comanda, i fins ara no hem hagut de fer esperar, però ara començam a acumular feina. Ja hem fet aproximadament 250 gàbies”. Destaquen els mestres que amb aquest producte ells gairebé no hi han d’intervenir. Això ho valoren molt perquè entenen l’activitat com un procés formatiu. “Qualsevol persona amb el suport necessari pot desenvolupar qualsevol tasca”. Diuen que va tan bé que pot ser qualcú del grup surti preparat per anar a fer feina fora. Recorda en Garba la dita popular: “Quan el tengui ensenyat em fugirà”
Tanmateix els usuaris estan molt contents de fer feina allà. Ara mateix nou persones formen part del programa i està previst que aviat puguin passar a ser onze o dotze. Ells estan alabats: “M’encanta la feina, més prest hauria d’haver vengut”, “Aquí estam tranquils, ens agrada més estar aquí” ens comenten alguns dels usuaris. Els professionals també hi veuen molts avantatges: “Per una part rompem amb la idea que les persones amb discapacitat intel·lectual han d’estar a un lloc diferent dels altres… Per l’altra la seva qualitat de vida ha millorat molt, han guanyat autonomia, vénen tots sols, estan més contents…”
Si algú els vol comanar una gàbia o vol rebre informació els pot trobar al carrer Olesa número 13 o enviar un correu electrònic a serveis@aproscom.org.
