Skip to content

Gaspatxo de cireres

La recepta d’aquest mes és una d’aquelles receptes fresquetes, senzilles, amb pocs ingredients… i amb molt de misteri. El misteri, però, no està en la recepta, si no en un dels seus ingredients: les cireres.

Sí, les cireres són aquelles fruites petitetes que d’infants hem jugat a posar-nos-les a les orelles a manera d’arracada. Són dolces, molt carnoses… llàstima que només siguin de temporada!

Devia pensar el mateix Agatha Christie? Sabíeu que l’anomenaven la reina del cianur? Sí, ara pensareu que me’n vaig per les bardisses però aviat veureu que la fruita i l’escriptora tenen molta relació. Anem a l’arrel de l’assumpte. N’Agatha va aprendre molt sobre verins mentre treballava d’infermera en un hospital durant la Primera Guerra Mundial. Com ja sabeu segurament, tenia una imaginació prodigiosa per idear diferents maneres d’assassinar als personatges de les seves novel·les, però per sobre de totes elles, la mort per cianur va ser la reina. De les 300 morts que hi ha a les seves novel·les, 100 són produïdes per aquest verí.

I què té a veure el cianur amb les cireres? En realitat no només amb les cireres, si no amb totes les fruites de la família Prunus: l’albercoc, les ametles o, per suposat, les prunes. I és que els pinyols d’aquestes fruites contenen una substància anomenada amigdalina que quan és digerida es descompon en altres substàncies, entre d’elles l’àcid cianhídric (HCN). Per no fer-ho massa complicat, el cianur (CN-) és el responsable de bloquejar un dels processos que deriven en un mal funcionament general del cos (dificultats respiratòries, convulsions i parada cardíaca), provocant finalment la mort si no és detingut a temps.

Per desgràcia, aquesta substància va ser la que va provocar que milions de persones morissin assassinades en els camps d’extermini de la Segona Guerra Mundial. Però d’allò que en diuen de “prendre la mateixa medicina”, alts dirigents del govern nazi, inclòs el mateix Hitler, varen morir ingerint una càpsula de cianur. En el cas d’Adolf Hitler, ho va fer abans de pegar-se un tret.

Qui hagués dit que una fruita a primera vista tan innocent podia fer tant! I és que per molt que els ingredients siguin naturals, no vol dir que siguin inocus… Aquest mes, a part de fer un bon gaspatxet per passar la calor ja podeu començar a investigar per convertir-vos en una segona Agatha Christie, que això sí, millor que les morts sempre siguin només sobre el paper!

Ingredients

• 800g de tomàtigues (sense pelar)
• 300 g de cireres
• 1 poma (pelada)
• 1 ceba tendra petita
• Oli, vinagre de poma i sal
• Pa (opcional)

Passa a passa

1. Pelau la poma. Llevau el pinyol de les cireres i llevau també la primera capa de la ceba.
2. Posau-ho tot en una picadora i triturau-ho fins que estigui ben fi. Afegiu el pa si voleu i triturau-lo amb la resta d’ingredients.
3. Afegiu-hi vinagre, oli i sal al vostre gust. A mi m’agrada que es noti un puntet el gust del vinagre.
4. Serviu-ho bend fresquet!

 

Back To Top
Search