“La gent que em coneixeu sabeu que això em costa molt. Estic impressionada del suport, perquè la veritat és que un equip no es pot liderar si no hi ha un bon equip, i això és cosa de tres, un responsable mèdic i un responsable d’admissió. Som el centre més gros de Mallorca i això és molt difícil de gestionar”. Així ha començat Neus Salas, directora del Centre de Salut de Manacor, el seu parlament d’agraïment davant les més de 200 persones que s’han concentrat a sa Bassa, avui, el Dia Internacional de les Infermeres, per mostrar el seu suport a Salas després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que n’ordena la destitució pel fet de no ser metgessa.
Salas ha recordat que quan tenia deu anys “vaig guanyar un premi de redacció a l’escola. El premi era un diccionari Anaya de la Lengua Española. Com que som de les darreres de la llista, em varen dir que ja no quedaven obsequis perquè s’havia acabat el pressupost. I aquesta frase de no hi ha pressupost, sempre el sentim les infermeres”.
L’encara directora del Centre de Salut ha acabat dient que “no puc dir res més que gràcies a tothom que ha vengut i a tot l’equip, que treu amb molta dificultat la salut de tota la zona. I ho feim sense espai, perquè necessitam un centre nou. Això no va de jo. Era un recurs que s’havia de posar perquè totes les infermeres puguin accedir a aquests llocs de responsabilitat”.
Abans, però, també han intevingut altres companyes, com ara Maria Antònia Barceló, presidenta de l’Associació Balear d’Infermeria Comunitària: “Som aquí per reivindicar una part de la infermeria que massa vegades és invisible. El lideratge, la gestió i la capacitat transformadora que tenim les infermeres en el sistema sanitari. Sovint es tendeix a pensar que les infermeres familiars i comunitàries ens limitam a atendre pacients a consulta o al seu domicili, però som molt més que això. Som infermeres que investigam, que feim docència, que desenvolupam projectes comunitaris i els gestionam”.
Barceló ha insistit que “un bon líder pot ser una persona capaç d’influir i motivar, que sigui capaç de transmetre el seu entusiasme i que faci avançar l’equip en els moments més difícils. I aquí na Neus va més que sobrada: el seu entusiasme, la seva energia i el seu carisma fan que l’equip no es desmotivi mai. També és necessari tenir una visió clara i una capacitat d’anticipació. Si hi ha una paraula que la defineix és l’empatia. Sempre troba les paraules adequades fins i tot quan ha de posar ordre. I ho fa amb educació, claredat i contundència serena. Els grans líders no només dirigeixen, sinó que inspiren a través de les seves accions”.
La presidenta de l’ABIC ha acabat afirmant que “és indiscutible que les infermeres familiars i comunitàries estan plenament preparades per assumir tasques de lideratge i gestió. Neus Salas ha estat, és i sempre serà un exemple d’aquesta manera d’entendre la professió, una gestió impecable, humana i valenta. Qui ha tengut la sort de formar part del seu equip ho sap perfectament. Gràcies Neus, per obrir aquest camí i per demostrar cada dia que el lideratge infermer no només és necessari, sinó imprescindible”.
Noemí Sansó, directora del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de les Illes Balears ha lamentat que malgrat tot això “la seva continuïtat com a directora està en perill. Es basa en una interpretació normativa que no reflecteix l’evolució ni la realitat actual del sistema sanitari. Reclamam una mirada actualitzada, justa i basada en les competències reals dels professionals i superant els models jeràrquics anacrònics”.
“Fa anys que formam professionals altament qualificats, amb competències clíniques, científíques, investigadores, però també de gestió i lideratge. No formam professionals per només dur a terme tasques. Formam professionals capaços de pensar el sistema sanitari que necessitam, i millorar-lo, i gestionar-lo”, ha dit la professora universitària.
Sansó ha acabat reivindicant que les noves generacions d’infermeres necessiten referents, que demostrin que també elles podran liderar, dirigir i transformar. No farem ni una passa enrere, no renunciarem als espais lideratge que hem guanyat”.
Maria José Sastre, presidennta del Col·legi d’Infermeres de les Balears també s’ha queixat que la sentència “està basada en una normativa anacrònica i que lluitarem per canviar”.
També molt contundent ha estat Cristina Moreno, vicerectora de la Universitat de les Illes Balears, i també infermera: “Crec que és la primera vegada que en un espai tan de carrer com aquest estam moltes infermeres unides cap a tu i cap a la professió, i unides des del sentiment de ser dona. Crec que les dones i les infermeres i totes les professions feminitzades sabem com és de difícil que se’ns reconegui. Estam molt avesades a fer molta feina, i no sols no se’ns reconeix sinó que a més se’ns tiren damunt”.
