Les festes de Nadal ja són aquí. L’encesa de llums, de caire més comercial, ja va passar fa setmanes, i qui més qui menys va en reure comprant regals de Pare Noel, menjar i altres elements tan propis d’aquests dies que se solen dir “tan entranyables”. Els lectors de més memòria es recordaran que l’any passat la Sibil·la alternativa de l’església del Convent va arribar envoltada d’aquella mica de polèmica, atès que el rector Antoni Amorós va veure que s’havia excedit de generós en cedir el temple per a una celebració no litúrgica que alhora podia suposar una contraprogramació per a ells mateixos… És normal que cadascú tengui gelós el que és seu.
No és d’això, però, que venim a parlar en aquest escrit editorial d’avui. Però hi està relacionat. De tothom és sabut que l’església catòlica en general i la de Mallorca en particular és posseïdora d’una quantitat ingent de cases, casetons, pisos, edificis i altres instal·lacions immobles. D’algunes en fa un ús relacionat amb la litúrgia, d’altres en canvi, procura treure’n el rendiment millor possible en forma de doblers. Podem pensar, per exemple, en les instal·lacions del Jordi des Racó a Manacor, avui llogades en forma de restaurant.
Moltes d’aquestes propietats han estat cedides o construïdes gràcies a l’aportació voluntariosa de feligresos i gent del poble. L’església solia predicar que “si ho donau serà de l’església, que serà com si fos del poble”. En alguns casos la cosa ha arribat a ser tan escandalosa que fins i tot els mateixos capellans s’han arribat a posar en nom seu aquells béns que amb l’excusa que havien de ser per a l’església serien també per al poble…
Treim tot això a rotlo perquè aquests dies el poble de Son Macià s’ha concentrat davant les cases que havien estat antigament el convent de les monges de la Caritat per reclamar que qui sigui el titular d’aquest espai sigui l’Ajuntament de Manacor i que a més el destini a un ús social com podria ser, per exemple, la ubicació d’un nou centre de dia al municipi.
La notícia té dues arestes interessants i no contradictòries. Per una part ja és curiós que l’antic convent macianer fos cedit pel poble a l’església i que ara la congregació de les monges de la Caritat pretengui vendre l’edifici a particulars per treure’n tallada econòmica.
L’altra aresta, encara més interessant, suposa l’empoderament i la memòria del poble macianer, que no es deixa compixar per les paraules meloses i falses de l’església i recorda que si aquell local avui és de les monges és perquè qualcú els el va cedir abans. A banda d’aquesta qüestió també és motiu de felicitat observar com un poble tradicionalment conservador com el de Son Macià no sols s’enfronta a un poder secular com el de l’església, sinó que també, a més, reclama que aquell espai pugui ser per a ús comú del poble. Quina alegria veure tant de republicanisme viu a un poble com Son Macià.
