skip to Main Content

“Hem volgut contar una història de violència a través dels objectes”

Dissabte entre les 10h i les 19h la gent manacorina, i l’externa també, podrà visitar a sa Bassa la instal·lació Home Sweet Home que amb la direcció del taller Ennigulart ha elaborat l’alumnat dels IES Manacor i Mossèn Alcover en horari extraescolar. La iniciativa ha estat possible gràcies a l’impuls del Departament d’Igualtat de l’Ajuntament, que es va posar en contacte amb l’artista Sara Fernández, responsable del taller Ennigulart, perquè posàs en marxa la creació de la instal·lació.

Segons explica la mateixa Sara Fernández, “el títol està consensuat amb tots els joves que han participat en el disseny de la instal·lació. Dins la instal·lació hi ha una estora d’entrada a la casa, que du la inscripció “Home sweet home”, i que genera un contrast amb l’espai íntim domèstic on hi ha signes que ha passat alguna cosa greu, i tot indica que és violència de gènere”. La instal·lació deixa la història que s’ha d’imaginar l’espectador totalment oberta, perquè els efectes de la visita a aquesta creació artística no siguin estrictament els immediats, sinó que vagin més enllà.

De fet, l’alumnat participant, sota la direcció de Fernández, ha pensat, “entre tots, quin missatge volien donar, i també han pogut fer art entre tots”. Per a Fernández, la instal·lació és un gènere que “dona molta llibertat a l’artista, perquè no hi ha limitació ni de materials, ni de tècniques, ni de mides, ni de suports”. Com a punt de partida, Fernández va fer servir instal·lacions d’artistes com Tracey Emin, “que transporta el dol per un trencament sentimental a una galeria d’art i ho fa mostrant el llit on va plorar durant quinze dies, amb els calcetins, els mocadors… Nosaltres feim aquesta mateixa descontextualització, per contar una història a través dels objectes. Sense paraules, sense persones”. Per a Fernández, el procés en sí ja és “una forma de conscienciació, a més l’art és transformador a nivell particular, però també a nivell social.

Fernández agraeix l’oportunitat d’haver pogut fer una instal·lació com aquesta perquè “ha arribat el moment de deixar de fer feminisme blan i inocu i fer coses que ens facin actuar, i que no ens deixi indiferents. Està molt bé posar-se un llacet llila, però hem d’anar una mica més enllà, cadascú des del seu àmbit.”

Back To Top
Search