Els tres joves manacorins van oferir un concert dissabte passat al pati del CEIP Simó Ballester organitzat pel Servei Lingüístic de Manacor inclòs dins de la campanya “És per lluir-la”.
Representam “lo natural i cultural” diuen Plan-ET, Miquel de la Mel a la cançó “Nina”. I tant que ho fan! Almanco així fou al concert que oferiren el passat dissabte al pati del CEIP Simó Ballester juntament amb en Borru.
I és que el trap en català sembla que té bona acollida, almanco a Manacor. El concert fou organitzat per el Servei Lingüístic de Manacor i és un acte dins inclòs dins la campanya de polseres literàries “És per lluir-la” i va comptar amb un públic divers: des dels joveníssims i incondicionals fans, evidentment, a primera fila fins als més majors i reservats, en les files de més enrere.
Autotune, ritme i bases al més pur estil trap amb lletres més aviat pop: amor, amics, bon rotllo i un punt d’humor i ironia. “Nina” – el senzill amb més reproduccions i que, de fet, va sonar dues vegades al llarg del concert corejat pel públic més fanàtic- n’és un exemple però també ho és “Can Lliro” amb versos com “estic rient i xerrant amb els titos, tenc un rollito de pillo”; el tema “Hola què tal?” on reconeixen la seva joventut, però també la seva validesa dient “acab de fitxar com artista local, li compraré el barco a en Rafa Nadal” o també “Solucionam mogudes” amb versos que diuen “sonen renous de tempesta, el poble ja demana festa, som la nova reconquesta”. Un concert de més d’una hora, on van repassar els senzill que els més fanàtics ja coneixien, però on també es van poder escoltar alguns avançaments.
Sigui com sigui, són lletres en les quals la gent més jove pot veure’s reflectida. Lletres que poden entendre i cançons que els sonen bé, perquè sonen a la música que ells escolten. I aquest fet, segurament pot animar a altres persones a crear més música – urbana, rock, clàssica o folk – en la seva llengua. I és que Plan-ET, Borru i Miquel de la Mel – els noms artístics darrere de Jaume Forteza, Miquel Vaquer i Toni Borrueco – han romput estereotips fent allò que els agrada: música.
En definitiva, un concert que no va deixar a ningú indiferent, que va sonar fresc, espontani i potent. I és que, t’agradi o no el trap, és indubtable que aquests tres joves van sobrats d’estil.
