Òscar Arabí (Eivissa, 1976) és subinspector de la Policia Nacional a la comissaria de Palma dins la Unitat Territorial de Seguretat Privada. És l'interlocutor designat per gestionar les denúncies per agressions procedents del personal sanitari a les Illes Balears. La setmana passada va ser a l'Hospital de Manacor per presentar aquesta figura. N'hem parlat amb ell.
Els darrers anys fa la impressió que hi ha un increment d’agressions a professional sanitari. Això és així realment? O és més que amb la posada en marxa d’aquest servei s’han fet més visibles aquest tipus de situacions? Disposam de dades que ho certifiquin?
De l’any passat a aquest hi ha hagut un increment d’un 25 per cent de denúncies. Sí que crec, però, que amb aquest servei feim que sigui més visible aquest problema. També vull remarcar que hi ha prou diferència entre les nostres dades i les dades internes de l’IBSalut, que són més altes. Això vol dir que moltes de les denúncies que es fan a IBSalut no arriben a la policia. En molts de casos parlam de delictes penals, i s’han de posar denúncies.
Quantes denúncies hi ha hagut el darrer any?
En total, desset. No arribam a una denúncia per illa i mes. Principalment es tracta d’agressions físiques, però és convenient que se sàpiga que les amenaces i les coaccions també estan incloses en el codi penal. Una discussió o una pujada de to, que sí que són casos que poden sortir a les denúncies internes de l’IBSalut, no serien constitutives de delicte. És important destacar també que molts de professionals sanitaris no veuen aquestes agressions com un fet denunciable, perquè alguns pensen que formen part de les circumstàncies de la seva feina. Cal tenir en compte que des de l’any 2015, el codi penal grava també el fet que les agressions siguin contra metges o contra docents, pel rang d’autoritat que se’ls confereix.
Hi ha dades sobre agressions a professionals sanitaris a l’Hospital de Manacor o als centres sanitaris del municipi? Quines són?
El darrer any hi ha hagut una denúncia per amenaces a l’Hospital de Maancor, des que va passar el fet fins que va arribar la denúncia i va passar pel jutjat varen passar quinze dies. És un cas sorprenent, perquè a Palma hi ha denúncies que poden tenir una tramitació de set o vuit mesos. Nosaltres feim un seguiment de les denúncies des del moment que ens arriben fins que arriben als jutjats.
Quin és el protocol d’actuació en aquests casos? Hi ha qualque destacament a la comissaria de Manacor? O el contacte s’ha de fer sempre via Palma?
Qualsevol agressió a personal sanitari ens arriba directament l’oficina de denúncia, o a través de l’IBSalut es posen en contacte amb nosaltres. D’una manera o d’una altra, les denúncies ens arriben.
Dins la vostra feina hi ha d’haver una part d’assessoria important, per deixar clar què és el que pot ser denunciat i què no, no és ver?
Part de la nostra feina és assessorar, quan hi ha una agressió física està clar que el camí que s’ha de seguir és el de la denúncia. És molt important remarcar-ho perquè la reincidència entre els agressors que han estat denunciats és d’un 0 per cent. A l’IBSalut sí que hi ha reincidència, perquè els efectes de les denúncies internes no són tan visibles. Pot ser que hi hagi un cas de coacció o d’amenaces, i que si no es denuncia hi hagi reincidència, i que a la tercera que sigui un cas d’agressió física.
Sembla una evidència que aquestes agressions són més freqüènts que en altres servidors públics com ara docents o funcionaris de caire més administratiu. Per què creis que es genera aquesta agressivitat envers aquest sector professional?
No tenim aquesta informació comparativa. El que sí que veim és que els metges tenen assumit aquest risc d’agressió com a part de la seva feina. En canvi, els professors que s’hi troben, denuncien de forma immediata. En el cas dels docents no és necessària la figura de l’interlocutor perquè ells mateixos prenen la iniciativa de presentar la denúncia.
Estan tipificades les agressions? N’hi pot haver que siguin més per qüestions de salut mental del pacient o per alienació mental o demència i en canvi unes altres que venguin per unes altres raons? Quines diferències d’actuació per part de la policia es poden derivar de cada cas? Per poder actuar vosaltres, cal que hi hagi agressió física? O també hi pot haver una pressió psicològica o verbal?
En cas de pacients amb patologies psiquiàtriques, amb d’autisme profund, per exemple, hi pot haver pacients que peguen als metges, però això ja és més una qüestió de prevenció de riscos laborals. Nosaltres quan hi ha una situació d’aquestes característiques, actuam, feim una contenció… però és una acció que no té recorregut penal, ho tramitam als jutjats i en queda constància, però ja no va més enllà.
Hi ha un tipus de professional sanitari que rebi més agressions que un altre: zeladors, auxiliars, infermeres, metges…?
Per les estadístiques, els professionals que pateixen més agressions, per aquest ordre, són metges, infermers i zeladors. Les estadístiques estatals deixen entreveure que un 55 per cent dels agredits són metges, un 30 per cent, infermers i un 12 per cent zeladors. Els metges solen ser els més agredits perquè també són els que han de donar la notícia que el pacient no vol escoltar.
Hi ha qualcú a Manacor per fer d’enllaç amb possibles denúncies de la zona?
La tramitació de la denúncia es fa a Manacor, però l’enllaç som nosaltres. Ells ho traslladen a l’interlocutor que és també qui assessora sobre el millor moment per denunciar. L’interlocutor a nivell local és el cap de la Unitat Territorial de Seguretat Privada. A més, feim unes xerrades informatives en què presentam l’interlocutor, explicam quines funcions té, i donam unes petites pautes d’actuació per quan hi ha una agressió. Per exemple, a les xerrades que hem fet hem vist que molts de professionals no es defensaven de les agressions, perquè es pensaven que no es podien defensar.
Teniu la certesa que els treballadors sanitaris tenen constància de la vostra existència?
En els centres públics, sí. En els privats és més complicat, perquè els treballadors sanitaris de l’àmbit privat no tenen aquest reconeixement d’autoritat que varen adquirir el 2015 els sanitaris públics.
