Antònia Bassa (Manacor, 1982) és llicenciada en Magisteri i també graduada en flauta al Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca. Amb més de 25 anys a la Banda Municipal de Música de Manacor, actualment n’és la president i enguany ha dirigit el cant de les completes i el goigs per primera vegada. Parlam amb ella sobre aquest esdeveniment.
Quins instruments toques?
Som flautista. Tenc el grau superior de flauta i a més toc el flabiol i el tamborino com afició.
Quants anys fa que toques amb la banda?
Molts. Vaig començar quan tenia 12 anys, crec que va ser l’any 96.
Com ha estat el recorregut des que vares començar fins ara?
Jo vaig començar de petita i he anat creixent allà dins, també a nivell musical. Després vaig anar a estudiar a Palma però vaig continuar amb la banda i un cop acabada la carrera ja vaig entrar a la Junta directiva. Vaig estar un temps com a vocal i ara estic com a presidenta.
Com així enguany has dirigit la banda?
Va ser un fet puntual per les completes. Nosaltres fa cinc anys que tenim n’Eduard Bernabéu i n’està molt contents amb la seva feina. Jo aquests darrers anys també exercesc de subdirectora i ell, sabent això i tots els anys que fa que estic a la banda i per l’ajuda que li he ofert durant aquests darrers anys, em va proposar a veure si em faria ganes dirigir la banda en aquest moment tan especial. Jo li vaig deixar ben clar que no pensava rebutjar l’ocasió perquè és un privilegi que només es pot tenir segons quan.
Idò ell estava disponible però et va cedir el lloc?
Sí. Ell hi era però em va dir que li feia ganes que les completes les dirigís jo, com a recompensa d’aquests anys i també com un agraïment a la dedicació de la Junta. Ell ho va proposar a la Junta, per veure si hi estava d’acord i també a tots els músics perquè és una funció que ha de fer el director però tothom hi va estar d’acord i no hi va haver cap problema.
Ets la primera dona que fa de directora?
Crec que sí però no t’ho sé dir cert. Ha estat una casualitat, no és que hagi estat una cosa cercada. També és important dir que és un cas puntual i que ell hi era. De fet ell va fer tota la funció però em va deixar dirigir aquest moment puntual.
Vares fer res especial per preparar-te?
No, no em vaig preparar. Si mateix havíem assajat prèviament amb la banda una vegada i confiava que els músics respondrien. Una cosa com aquesta roda tota sola, just és el moment de donar l’entrada.
Essent subdirectora, havies tengut l’ocasió de dirigir abans?
Els assajos que n’Edu no pugui fer els realitz jo i aquest estiu passat vaig dirigir dos concerts, un a Son Macià i l’altre a s’Illot però només perquè ell no hi podia assistir. Normalment aquesta és una tasca del director però en casos puntuals en què ell no pugui assistir sí que el substituesc.
Ens hem fixat en un detall i és que no duies batuta. Com així?
No, no en duia perquè jo tocava la flauta al passacarrer. Jo li vaig demanar al director a veure si me’n duria una i ell em va dir que ell no en duia mai però que si feia falta, me la duria. Finalment vaig decidir que no feia falta i no en vaig dur.
Abans de l’explosió, vares esperar el silenci absolut?
Es va intentar. El rector, en un moment donat, va dir que si no hi havia més silenci, no començariem i això també va ajudar molt però jo crec que aconseguir silenci absolut és impossible perquè hi ha un miler de persones i es fa molt complicat. Això sí, es va intentar l’espera màxima per aconseguir el silenci més gran possible.
Quines sensacions tens durant l’actuació? I després?
Em va passar molt de pressa i crec que no vaig ser del tot concsicent. La meva sensació és de satisfacció, estic gojosa. Ho vaig viure molt intensament perquè és un moment molt important per qualsevol membre de la banda i a més tot va anar molt bé. Després he vist que ha tengut una repercussió que no m’esperava… Sembla que la gent també està molt contenta. Com que no s’havia comunicat que seria jo, ha estat una sorpresa. Jo visc molt les festes; són dos dies molt intensos. Amb la música, som presents en molts moments i per jo són unes festes molt viscudes: això m’ha ajudat a viure el moment més intensament.
Essent santantoniera, que n’opines del debat obert sobre l’obertura de la colla i la participació de les dones?
Jo crec que els canvis s’han de fer quan sigui necessaris però si una cosa funciona, no s’ha de tocar. Crec que els manacorins estam orgullosos dels nostres dimonis i si qualque dia s’ha d’arribar a canviar, ja es qüestionarà. També crec que la dona ha de tenir igualtat d’oportunitats però sense forçar els canvis. Si ve bé que sigui una dona, que es faci amb naturalitat.
De fet, tenc entès que tu et vares apuntar al curset del planter per la figura de baciner, no?
Jo em vaig preinscriure. Em feia ganes anar-hi però el dia que es feia el curset se’m van ajuntar diversos trulls laborals. No podia fer-ho tot i com que es tractava de qüestions de feina ja no vaig fer la inscripció definitiva.
De totes maneres, de cara a un futur si es torna a fer un curs, t’agradaria presentar-te per bacinera?
Clar, no descart aquesta opció. Si un dia tenc l’oportunitat, crec que és una figura difícil i amb una feina que no és gens fàcil. Si un altre any es tornàs a realitzar el curs, m’agradaria anar-hi, inclús només per anar a veure què és i com funciona, encara que no ho arribés a ser mai.
Hi ha qualque cosa que vulguis afegir?
M’agradaria donar les gràcies al director de la banda perquè va tenir un detall amb jo que demostra molta humilitat per part seva i sobretot també a tots els músics i a la Junta Directiva per haver donat suport a la proposta. Sense ells no hauria pogut viure aquest moment així com el vaig viure.
