Guillem Llull Llorenç, Bulleta (Manacor, 1949-2017) va ser un home tocat pel prodigi. Cercador d'aigua, també curava de ciàtica. D'això i d'altres qüestions misterioses i de cultura antiga en parlaren en aquesta entrevista amb Rafel Perelló.
M’han dit que vós feis una sobrassada molt bona. Ens podeu donar qualque consell perquè ens surti bona?
Una persona que té les mans calentes de natural no ha de pastar la sobrassada, és millor que la pasti una persona que les té fredes. La sobrassada mai s’ha d’omplir el mateix dia de les matances. Això no ho fan perquè la gent no té temps, però la cosa és omplir la sobrassada l”endemà. La pasterada ha de descansar perquè fa un gas. Si l’omplen l’endemà, la sobrassada és més forta, no es desfà… la cosa és fer les matances en lluna vella, el porc ret més…
També teniu en compte la posició de la lluna a l’hora de fer les feines de foravila?
Sí. Per exemple, els anyells s’han de desmamar en lluna vella i en divendres, així no solen belar gaire… els mens s’han de tondre en lluna vella…
I per a sanar animals també teniu en compte la lluna?
Si els sanen en lluna vella i en divendres no sanguegen… els cabells i les ungles s’han de tallar en lluna vella i en divendres, així no creixen tant…
Té influència la lluna a l’hora de determinar el sexe d’un animal que ha de néixer?
Si volen tenir animals mascles, els han de donar (ajuntar dos animals de diferent sexe per a copular i aconseguir l’embaràs de la femella) en lluna vella, el decapvespre. Si volen tenir animals femelles, els han de donar en lluna vella, el dematí.
Vós sou cercador d’aigua subterrània. Si un cercador troba una vena d’aigua a una finca propera a la mar, com pot saber el cercador si aquesta vena conté aigua salada?
Perquè si l’aigua és salada, la verga estira més fort, el cercador es tem que l’estiren de més endins quan l’aigua és salobrosa (conté sal)…lo que estira la verga són les voreres de l’aigua, són els costats que l’estiren, si el terreny és bo, no sol enganar. Dins el blau (substrat geològic compost per argila blavosa) no hi sol haver aigua, però davall el blau ve una capa de gresca blanca (terra granulosa blanquinosa) que hi poden trobar aigua… hi ha d’haver buits, per a trobar aigua, l’aigua va per dins un buit, és com si anàs per dins una canal… llavors pot ser aigua aturada o aigua vertadera (aigua que corr). El cercador, per a saber si l’aigua és vertadera, ha de seguir la vena…
Diversos cercadors d’aigua m’han dit que per devora l’ermita de Manacor hi ha una vena d’aigua que duu un gran caudal.
Sí. La vena passa per davall l’ermita, va cap a la muntanya d’en Mora, cap al coll de sa Grava, els Quatre Caps, passa cap a can Roi, travessa Tortova, segueix cap a son Comte, pren cap avall, cap a Son Moro, Vista Alegre, i pega a la mar…
Podeu notar la presència d’aigua subterrània sense l’ajuda de cap verga o d’un altre utensili?
Això m’ha passat. Érem a la pedrera dels Cabanells, vaig notar una mica de pressió, dic “Aquí ens passa una vena per davall el portellet”. Vaig marcar el pou, dic “fins els cent vuitanta metres no tocau despertar l’aigua” (arribar a la vena d’aigua). La varen trobar en els cent vuitanta metres i busques…
Com pot saber el cercador d’aigua que està sobre un encreuament de dues venes?
Perquè les vergues s’obrin i es tanquen. Quan et fas enfora del punt on es creuen les venes, s’obrin, i quan t’hi acostes es van tancant.
He sentir a dir que hi ha cercadors d’aigua que tenen la virtut de trobar objectes de metall.
Jo no ho he anat a cercar. Allò que te puc dir és que n’hi va haver uns que varen perdre un anell traginant llenya. Varen anar a dir a l’amo en Joan de ses Comunes que havíen perdut un anell. L’amo en Joan el va cercar i les va dir “l’anell és dins el llenyer”, i el varen trobar.
Vós teniu la virtut de curar la ciàtica.
Això és un do que déu m’ha dat. No m’hi dedic, però per ajudar n’he curat un parell. Si és d’os no puc fer res, si és de nirvi o de múscul, pos la mà, pos un poc d’oli, la mà m’ha de llenegar. En (cert home) em va dir: “Fa tres mesos que no puc jeure en el llit”. Amb una o dues sessions de posar-li la mà, li fa fugir mitja ciàtica…
Quan heu curat una ciàtica, heu notat que la vostra energia física ha minvat?
Sí. El cos se’n ressent.
Què significa l’expressió “les bísties duen calces”?
Això ho deien quan les bísties duien les cames brutes perquè havíen passat per dins un lloc que hi hagués moll, que s’hi hagués posat fang. Si es posaven fang, féiem passar les bísties molt eixarmades (amb rapidesa)…
Què significa “rompre la llaurada”?
Això és quan llauren un sementer i la segona llaurada la fan de través.
Em podeu dir qualque indici de canvi de temps?
Si el sol és un poc blanc, podria ser que l’endemà fes un bruixat. Si les ovelles corren i boten, uep! Demà farà vent. Quan veus serpons que s’assolellen, en poc temps plourà…
Sabeu qualque cançó de la pagesia?
Segadors, segadorets, segau civada, i damunt la vostra espinada hi neixerán bolets.
En recordau cap altra?
A l’era, quan tocaven migdia, que era l’hora d’anar a dinar, ou! Cantàvem: Ara toquen migdia, s’angelet no vé (*), en ‘ribar migdia dinarem molt bé (* s’angelet: es refereix a l’oració dita “Angelus”, que es resava a sortida de sol, a migdia i a posta de sol)
Què significava “estendre el cordó de l’era”?
Era posar les gavelles (conjunt de manats d’espigues) enrevolant l’era amb l’espigó cap a dedins.
Quins eren els ormejos principals per a batre a l’era?
Per endiumenjar l’era, la primera cosa, la bístia. La segona, posar-li les “cucales” (clucales), la collera, el dogal, el balancí, el bou, la roda, llavò la perxa, i el carretó. Vet aquí els endiumenjos de l’era.
Sabeu qualque forma de pronosticar l’anyada agrícola?
Per nadal, com més grossa és la lluna, millor serà l’anyada. nadal sense lluna, l’anyada no és segura… si les primeres saons (pluges que causen un grau d’humitat a la terra) les fa en lluna nova, el que està sembrat creixerà més. I si les primeres saons les fa en lluna vella, l’anyada no serà tan bona…
Supòs que a foravila pastaveu el vostre propi pa.
Sí. Un temps pastàvem cada vuit dies. A la pasterada hi havia dos pans més fets que els altres (més cuits), que eren per a llescar sopes…(Parla la senyora Antònia Riera, present a l’entrevista: Em record que quan el pastor enfornava el pa, deia “Santíssima Trinitat, que mos surti encertat”…)
Si parlam de pasturar el bestiar de llana, sembla que els cans de la raça “border collie” han llevat protagonisme al ca de bestiar.
El ca de bestiar és molt bon ca, però el collie encara és més entenent, el ca de bestiar és més surenc (menys entenent)…
Pensau que existeix interès en conservar i preservar la cultura pagesa?
No. Foravila està abandonat, foravila no interessa…
