“Són les set, i no sé ni què fer, idò un cafè”, cantava la felanitxera Maria Hein en el seu càndid primer disc, ara superat en contundència i modernitat pel segon llarga durada de la cantant felanitxera, una de les promeses fetes realitat de l’escena musical catalana.
La senzillesa de la lletra de Hein ens remet a la quotidianitat més habitual. El cafè, d’uns segles ençà, forma part de la nostra vida. Entrà amb força en el segle XX, primer amb l’estraperlo i després per vies més legals. Avui, la vida social en aquest redolet de món nostre es resumeix en dues expressions, quan es tracta de trobar-se de manera més o menys informal a part o banda i sense fer comptes que la cosa s’allargui de demés: “Feim una canya” o “feim un cafè”.
Només hi ha cinc torradores de cafè a tota l’illa i una és a la històrica Cafès Samba, que continua fent la seva feina de torrat i de distribució amb la mateixa fidelitat que tenien quan començaren.
Els casiners, d’altra banda, agraeixen precisament al cafè una bona part del seu calaix. És molta la gent que ja sigui amb llet, o ja sigui sense, ja sigui amb gel, o descafeïnat, ja sigui amb sacarina o fins i tot sense sucre, pren almenys un cafè cada dia. D’altres, més compulsius, en poden arribar a prendre més de mitja dotzena.
El doctor David Medina posa paraules a la incertesa que de sempre ha envoltat el cafè quan s’ha mirat de parlar dels seus efectes sobre la salut. Medina reconeix l’efecte tan diferent que pot tenir sobre un cos o sobre l’altre i les reaccions tan diverses que provoca, depenent de cadascú. La cafeïna, en petites dosis, pot alterar el son de qui en pren, però pot resultar també totalment innòcua. Més enllà d’això s’han fet de forma reiterada estudis per provar si el cafè era o no una beguda cancerígena, però mai s’ha arribat a tenir la certesa que això fos així.
Finalment, com tants d’altres productes que tenen una distribució d’abast mundial i un consum massiu entre la població, la producció primigènia de cafè també està afectada de forma directa per les desigualtats laborals dels qui el produeixen. Per això és tan important la tasca d’entitats de comerç just com ara S’Altra Senalla de Manacor, que comercialitza cafè sembrat, recol·lectat i produït sota els paràmetres del comerç just. Aquesta setmana s’ha celebrat el dia mundial del cafè, que per a molta de gent potser ha passat desapercebut, mentre prenien tranquil·lament un tallat a una terrassa qualsevol d’un bar de sempre.
