Tres associacions d’amics, dit així, podrien semblar tres agrupacions que es troben per jugar a cartes o a tup-a-tup els diumenges horabaixa. Però no n’és el cas. Manacor compta amb una vida cultural rica, amb una participació popular en molts de casos massiva, en d’altres fidel. La resposta de l’administració és sempre de bona voluntat, però hi ha sempre una recança, una sospita d’infradotació dels recursos destinats a la cultura.
Institucionalment, l’estructura cultural és forta i està ben consolidada: biblioteca, Museu d’Història, Teatre, Institució Pública Antoni Maria Alcover o Escola de Mallorquí tenen funcionaris a dedicació plena perquè es puguin programar presentacions de llibres, fires del llibre, conferències, concerts, obres de teatre, exposicions i una diversitat d’actes que enorgulleix. Tanmateix, es coneix que per un motiu o per un altre, a l’administració li falta un plus. Aquest afegitó, en els tres casos que abordam aquesta setmana l’hi han posat les Associacions d’Amics del Museu de Manacor, de l’Escola de Mallorquí i de la Institució Pública Antoni Maria Alcover. Molt sovint, encara que l’administració actuï de bona voluntat, i fins i tot amb els recursos suficients per fer-ho, no s’aconsegueix el fil de connexió necessari perquè una activitat tengui la repercussió que hom n’espera. Les associacions d’amics manacorines, farcides de persones carregades d’esperit col·lectiu, comunitari, solidari i desinteressat, amb l’única dèria de “fer poble” s’encarreguen de teixir aquesta xarxa de complicitats i d’implicacions personals que generen aquest públic de vegades esquerp, de vegades refractari a segons quina casta de manifestacions culturals.
Exposicions, sortides, caragolades, la Mulassa, ballades de pagès, i tantes altres activitats no podrien formar part de la fesomia manacorina si no fos per l’existència d’aquestes tres associacions “amicals”, de les quals parlam en aquest reportate nostre de la setmana.
