skip to Main Content
“Invertir En Recerca Significa Canviar El Model Econòmic I Apostar Per Sectors Que No Són Els Serveis Ni El Turisme”

“Invertir en recerca significa canviar el model econòmic i apostar per sectors que no són els serveis ni el turisme”

Miquel Fiol (Porreres,1949) és cardiòleg i el director científic de l’Institut d’Investigacions Sanitàries de Balears (IdisBa). Parlam amb ell sobre la tasca de l’Institut i sobre la línia d’ investigació que s’ha posat en marxa en relació amb la COVID-19.

Per aquella gent que no ho conegui, què és l’IdisBa i quina feina feu?
Aquest institut es va constituir l’any 2013 i consta de 54 grups i 800 investigadors. Aquests grups es subdivideixen en 7 àrees temàtiques que són bioenginyeria i cirurgia experimental, neurociències, infeccions i immunologia, la cardiorespiratòria, epidemiologia clínica, oncohematologia i la de malalties metabòliques. Estam constituïts per quatre institucions que formen part de l’IbSalut: l’Hospital de Son Espases, l’Hospital de Son Llàtzer, Atenció Primària, el Banc de Sang i Teixit. També comptam amb els grups de la Universitat de les Illes Balears que fan recerca biosanitària. A més, aquells que volen fer recerca tenen vuit plataformes cientificotècniques, que serveixen com a suport logístic. A més, un fet important a destacar és que som un institut acreditat. Fa un any l’Institut Carles III ens va acreditar. Això vol dir que tenim una sèrie d’avantatges respecte a tots aquells instituts que no ho estan i ens situa en la primera línia de la investigació.

El finançament de l’Institut és públic?
Sobretot públic tot i que també hi ha alguna part que surt de l’àmbit privat, de laboratoris i alguna altra entitat privada. El gruix del pressupost prové de la Conselleria de Sanitat i també de l’Impost de Turisme Sostenible. A més, els assajos clínics també són una font de finançament important per part de FarmaIndustria. i cada projecte d’investigació pot demanar pressupost a entitats nacionals, europees o internacionals, siguin públiques o privades.

Imagin que la vostra feina ha patit un canvi gros des de l’inici de la pandèmia. Com us heu organitzat?
Cadascun d’aquests grups que t’he mencionat, dins de les set àrees, tenen línies prioritàries d’investigació però tot plegat va quedar molt aturat amb l’inici de la pandèmia i han hagut de reformar una mica la línia de feina, de manera que es pogués adaptar i relacionar amb la COVID-19. A partir de juny però tornam a recuperar la feina que fèiem abans. El coronavirus ha significat un petit impàs i no sabem quant durarà i el que fa més por és que hi hagi un rebrot i que s’hagi de tornar enrere amb el confinament.

De fet, heu obert una sèrie de projectes de recerca sobre la COVID, no?
Sí. El govern ha destinat més de 300 mil euros per finançar 12 projectes d’investigació que s’han posat en marxa recentment i que tendran una durada aproximada de 3 o 4 mesos. A més també hi ha dos projectes més, que reben finançament per part de l’Institut Carlos III de Madrid. Per exemple, hi ha un projecte sobre el grau d’immunitat de la població, un altre sobre una nova forma de diagnosi i n’hi ha dos sobre l’impacte a la població, relacionant-lo amb els hàbits durant el confinament i amb el nivell social. També un altre que tracta sobre l’afectació en el sector sanitari i un altre sobre el seguiment de la malaltia a través de la geolocalització de persones infectades. Un altre estudi molt interessant pretén recollir plasma immune que es congelarà i es guardarà i podrà servir com a tractament complementari en cas que hi hagués un rebrot.

Els 12 projectes finançats per l’IdisBa

  1. Impacte del confinament per COVID-19 en la salut general, el benestar emocional i els hàbits de vida de la població adulta de les Illes Balears (Joana Ripoll).
  2. Evolució de la seroprevalença en infectats per SARS-CoV-2 en població adulta sana de les Illes Balears (Joan Llobera i Antoni Gayà).
  3. Efectivitat d’una intervenció basada en l’ús de tecnologia mòbil per a la prevenció de problemes de salut mental a professionals sanitaris en primera línia d’atenció de pacients amb COVID-19 (Ignacio Ricci, i Maria Jesús Serrano).
  4. Sistema d’informació geogràfica anonimitzat per donar suport a la lluita contra la pandèmia COVID-19 a nivell municipal (Maurici Ruiz i Antoni Colom).
  5. Estudi de cohorts retrospectiu per valorar l’impacte pronòstic de l’exposició a fàrmacs de risc COVID-19 (Aina Soler).
  6. Seguiment i estratificació dels pacients de forma primerenca, la qual cosa permetria establir protocols d’actuació més adequats a la COVID-19 (Sebastià Albertí).
  7. Impacte de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 a les Illes Balears, en funció dels determinants socials de la salut (Maria Ramos).
  8. Estudi de Gammapaties Monoclonals i Síndromes Mielodisplàstiques (Maria Arrizabalaga i Joan Bargay).
  9. Identificació, quantificació i reducció de la càrrega ambiental de SARS-CoV-2 (Josep Mercader i Hermenegildo García).
  10. Incidència de trombe-embolisme pulmonar com a complicació aguda i d’hipertensió i fibrosi pulmonar com complicacions tardanes en pacients amb pneumònia greu per SARS-CoV-2 (Alberto Alonso i Belén Núñez).
  11. “Mask3D4All”, recomanacions que s’han de seguir per a la fabricació d’una màscara reutilitzable implementada amb tecnologia d’impressió 3D (Bartomeu Alorda i José Reyes).
  12. “Botibot COVID19”, desenvolupament i implementació d’una solució basada en Intel·ligència Artificial i Machine Learning que permet recollir, identificar i respondre els principals dubtes de la ciutadania balear pel que fa a la crisi sanitària de la COVID-19 24 hrs/7 dies de l’any (Isabel Huaynalaya i Maria Ramos).

Se sent a dir que se saben poques coses sobre el virus. És mal d’interpretar el seu comportament?
Sí, és nou i sobretot és molt contagiós. A més, en certes persones, segons l’edat o les malalties prèvies, els pot afectar molt, amb una resposta immunològica exagerada i en alguns casos fins i tot afectant altres òrgans o provocant embòlies pulmonars. Per això s’ha anat canviant el tractament sobre la marxa. Tot i això, els casos greus que només representen un 5% del total i la resposta de la infraestructura de cures intensives no ha estat mai col·lapsada a Mallorca. Una cosa important que també cal dir que la medicació s’ha donat a tots els pacients per si de cas a tots els malalts crítics, de manera empírica, com a tractament compassiu.

Com preveieu la qüestió de la vacuna? Es trobarà aviat?
Aquest és un tema que va molt lent però hi ha més de cent empreses arreu del món que l’estan investigant. La que va més avançada és una empresa dels Estats Units que es diu Moderna que ha fet una vacuna basant-se en la composició d’ADN del virus però mai se n’ha fet cap que funcioni d’aquesta manera. Sigui com sigui, és una qüestió que es pot allargar durant un any o més perquè has de passar per diverses fases de prova, després comprovar els efectes secundaris, després la fabricació i la distribució… És complicat.

El finançament de la investigació està devaluat? La Covid ha canviat el panorama?
La inversió en investigació era baixíssima a Espanya en relació amb altres nacions i ara, per ventura se n’han adonat però la veritat és que jo no som molt optimista en aquest sentit: crec que la gent s’oblidarà ràpidament del que ha suposat i ens haurem de cercar la vida de nou per poder serguir uinvestigant. Com a mínim ara no rebrem retallades: invertir en recerca significa canviar el model econòmic i apostar per sectors que no són els serveis ni el turisme.

Back To Top
×Close search
Search