És un fenomen poc usual entre les companyies locals de Manacor. Elles i ells arriba aquest cap de setmana a la seva sisena funció després d’omplir en les cinc anteriors.
No passa gaires vegades, diríem que mai, que una companyia local, amb actors amateurs obtengui un èxit com el que fins ara ha tengut Elles i ells. Què ha passat, a què respon, com ho explicaries?
Hi té molt a veure un poc tot. El primer de tot, el nivell dels actors, que és molt alt. Ens hem topat amb uns actors que ho fan la mar de bé, i que demostren que Manacor és una pedrera actoral de primera magnitud. D’altra banda, la temàtica agrada molt a la gent, que s’hi sent molt reflectida i identificada. Que sigui una obra còmica també hi ajuda, perquè la gent necessita una estona de riure per desconnectar de les rutines i preocupacions diàries. I per acabar cal agrair al Teatre la seva predisposició a ajudar-nos, perquè no hi ha gaires teatresque contribueixin a la possibilitat de posar les entrades a cinc euros perquè una majoria de públic pugui assistir als espectacles.
Quantes funcions heu fet?
Hem fet les tres inicials, que són les que se solen fer sempre quan es tracta de companyies com la nostra. Comptant la de diumenge que ve, n’haurem fetes tres més.
I serà la darrera, la de diumenge?
Està previst que sigui la darrera, llevat que tornem a omplir. La política del Teatre és que si queda qualcú a defora, s’afegesqui una funció més. Així que encara no podem descartar que en facem qualcuna altra. Dependrà.
Amb aquest cartell a Manacor, sembla una obvietat que Elles i ells serà bona de vendre a altres teatres de l’illa. Teniu previst exportar-la?
Clar, aquestes són les nostres intencions, però no tothom ens coneix, o no a tothom li agrada aquest tipus de teatre. I sobretot, no tots els teatres de l’illa tenen el públic que té el Teatre de Manacor.
En deveu tenir qualcuna de contractada, ja.
A Artà hi anam cert i segur, a Petra les negociacions estan gairebé tancades, i s’estan mirant també pobles com Sant Llorenç o Son Servera.
Ja se sap allò d’anar partit a partit… Però en vista de l’èxit segur que ja heu començat a pensar una obra amb el mateix director i els mateixos actors per a la temporada que ve…
La veritat… no n’hem parlat gens. No sé com és però s’ha creat un grup de feina molt bo, passam molt de gust fent teatre, i estam tan abstrets de tot amb el que ens està passant que encara no ens ho hem plantejat.
Com han evolucionat les funcions?
Hi ha molta diferència de les primeres a les darreres. És una tortura poder fer només dues o tres funcions després de tres o quatre mesos de feina. Els actors tenen una pressió damunt que gairebé no els deixa gaudir l’obra. Si poden fer més funcions els actors es fan els personatges més seus. L’obra ha crescut molt bé.
