«Des que Jaume Santandreu aterra a Mallorca procedent del Perú, la seva vida és una successió d’iniciatives cap a la gent menys afavorida, cap als exclosos socials. Dedica la seva vida als més exclosos de tots. No es conforma que siguin persones amb unes certes dificultats, només». Antoni Tugores, en companyia de Tomeu Matamalas, serà l’encarregat d’intervenir durant la presentació de la Fundació Jaume Santandreu a Manacor, que tendrà lloc al vestíbul de l’Auditori. Matamalas parlarà sobre el llibre pòstum de Santandreu que es presenta ara, «La mar esgarrifa rampes», mentre que Tugores tendrà la tasca de parlar precisament sobre la figura humana del Síndic de Can Gazà.
Quan ha de parlar d’ell i de la seva tasca, diu Tugores que Santandreu «era la persona que estava dins el clot del fems. Les cases tenien un clot i quan l’havien de buidar sempre n’hi havia un que estava a baix, i que anava pujant senallades als de dalt. Aquella persona solia dur un sac girat damunt el cap, per parar el que pogués caure, que sempre queia qualque cosa. I ell era aquesta persona que havia triat estar dins el clot permanentment». Tugores remarca que per poder-ho fer «havia de tenir una resistència especial, i sobreviure a una qualitat de fets diaris que a qualsevol de nosaltres ens haguessin emmalaltit o ens haguessin entristit».
Antoni Tugores explica que «Jaume Santandreu va fer feina gairebé sempre al marge de les institucions, perquè ell era així, era mal d’enquadrar dins una organització que fos una mica piramidal…». I per mostra un botó: Santandreu «no només era el pare de tota aquella institució de Can Gazà, sinó que també n’era el cuiner. I era el conseller de tota aquella gent. Jo he viscut qualque diada amb ell allà, i quedava espantat de com podia sobreviure a tot allò, amb una naturalitat increïble. No tenia cap problema amb els exclosos amb qui convivia, que eren aquella gent que ja no cabia ni als bancs de les places…».
Tanmateix, Tugores no defuig parlar de tots aquells jaumes que convivien dins la còrpora generosa i altruista de Jaume Santandreu. «No es pot negar que era una persona conflictiva, i ho era perquè no s’amagava davant cap tipus de dificultat. I es plantava també davant l’autoritat. No hi havia autoritats eclesiàstiques ni de qualsevol altra casta que l’aturassin. Hauria pogut tenir una vida més fàcil si hagués estat una persona menys conflictiva, però ell no es barallava perquè sí. Hi havia raons importants per les quals ell lluitava», diu l’investigador manacorí.
La integració de Jaume Santandreu en la vida comunitària de Can Gazà va ser total: «Una vegada que emprèn aquest camí, arriba a ser un d’ells, s’arriba a fondre dins aquesta organització seva, ja no hi ha marxa enrere. Santandreu és una figura única, i no hi ha gaire precedents com ell», diu Tugores, que remarca que «ell estimava tot això, i això és el que m’admira més d’ell. És un predicador de l’evangeli com n’hi ha molt pocs, encara que deixàs de ser capellà l’any 2010. Jaume Santandreu va ser un avançat del cristianisme autèntic.
De tot això i de moltes més coses en parlarà Tugores amb Tomeu Matamalas dia 1 de juliol a les 19h al vestíbul de l’Auditori de Manacor. «És molt prest per saber cap a on anirà aquesta fundació, però hi ha una cosa que és certa: ell era un gran treballador, i ha deixat una quantitat de feina feta ingent. Ell no s’aturava mai, no tenia dies de descans, escrivia a totes hores. Hi ha gent amb molt de criteri dins la fundació d’en Haume i aquest primer llibre és un tast del que pot venir».
