“Jo també som com vosaltres, només que, de tant en tant, vaig sortir per la tele”. Així, emocionada i orgullosa, tancava el seu discurs d’agraïment pel Reconeixement de Mèrits Margalida Solivellas, la periodista de Selva que durant 36 anys ha estat corresponsal de TV3 a les Illes Balears.
Solivellas va explicar que del temps que fa que va penjar el micròfon només ha enyorat fer feina un dia: el dia que trobaren les restes d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar, “com també sé que ho enyoraré el dia que trobin les restes de les cinc milicianes que tots tenim tan presents gràcies a aquella magnífica fotografia d’elles a Manacor”.
Solivellas recordava també una entrevista que va anar a la lingüista Aina Moll en temps dels atacs del govern de José Ramón Bauzá a la llengua catalana. “No aconseguirà res”, li va dir. “No podrà vèncer tantes i tantes generacions d’alumnes que han estudiat en català. No podrà”. I no va poder.
L’acte, dinàmic i senzill, s’encetà amb una dramatització a càrrec de Marina Nicolau de textos extrets d’Illes escapçades, el llibre de memòries periodístiques publicat recentment per Margalida Solivellas. L’homenatjada, gran fan dels Beatles, pogué sentir també algunes cançons del grup de Liverpool de la veu i la guitarra de Roger Pistola.
Seguidament prengué la paraula Antoni Riera, padrí de la reconeguda, el qual després de repassar la trajectòria professional de Solivellas, s’endinsà en el que ha significat la seva tasca com a periodista i destacà que “ha defugit transmetre una visió folkloritzada o arcaïtzant dels trets identitaris de la vida de cadascun dels territoris aïllats de les Illes Balears” fins al punt que “ha mostrat una societat empoderada, orgullosa de ser qui és, gens ancorada en el passat, sinó que s’avança als esdeveniments i que marca territori, mai més ben dit, davant les actuacions dels caníbals lingüístics i territorials que tot sovint ens governen”.
En referència als casos de corrrupció que any rere any s’anaven destapant i que Solivellas anava mostrant en els seus reportatges al canal nacional, Riera explicà que “Margalida Solivellas ho ha mostrat fins al detall més ínfim, amb objectivitat, amb valentia, amb rigor i amb honestedat. Mostrar les misèries dels nostres insignes conciutadans és, també, una manera de fer país i, sobretot, de fer-lo millor”.
Finalment, recalcà també Riera, el paper indispensable de la periodista selvatgina en la consolidació de l’estàndard del català oral, “sense impostures, i sense concessions”.
Finalment, Miquel Oliver, batle de Manacor, just abans de fer lliurament de l’estatueta creada per Llorenç Ginard, reivindicà una xarxa robusta de “mitjans de comunicació públics i privats en català”. Oliver continuà: “Durant els anys 80, 90 i fins ben entrats els 2000, TV3 va esdevenir la referència per a moltes persones i famílies catalanoparlants de Mallorca i de totes les Illes que volien informar-se i entretenir-se en català. TV3 va ser la taula de salvació d’una societat que volia ser normal. A Mallorca, la valentia del Col·lectiu Voltor ens va permetre obrir una finestra al món en català. I varen ser les cròniques de na Margalida Solivellas, les seves entrevistes, notícies i reportatges el que ens varen fer la doble funció de fer-nos arribar la informació del que passava a ca nostra i també la d’explicar a la resta dels Països Catalans què hi passava a les Illes Balears”.
