Skip to content

“Les societats dependents del turisme són supervulnerables davant els canvis que s’aproximen”

Margalida Ramis (la Pobla, 1976) és la portaveu del GOB, però és també moltes més coses. Durant tots aquests anys de lideratge a l’entitat ecologista, no sols s’ha convertit en una de les veus imprencindibles en la contestació als governants de torn, sinó també en una de les ments més lúcides a l’hora de dibuixar el camí que ens cal prendre com a societat enmig de la deriva neoliberal que tot ho comanda.

L’alerta i l’acció davant els atacs lingüicides o a l’educació per part del Govern actual sembla que es mou amb dubtes. En canvi, sí que es percep molt més nirvi en les protestes davant la saturació turística. Serà aquest, el gran cavall de batalla d’aquesta legislatura?
La cosa ve d’enrere. És una problemàtica que ha anat creixent. Ja sortien veus que demanaven posar límits, que alertaven d’una societat més oprimida, que no es pot moure. I la postpandèmia, en comptes de fer refredar la cosa, ha servit per posar els motors a tota màquina i superant coses que ja estaven acordades. Ara bé, el factor que ha fet esclatar la bomba ha estat la qüestió de l’habitatge. El 2017 ja hi hagué una manifestació en què es va mostrar un qüestionament de l’activitat turística. A poc a poc veies com el turisme s’infiltrava dins ca teva, arribaven a les places dels pobles, colonitzaven espais nous. En aquell moment, però, encara trobaves una alternativa, si volies fugir del turisme. Ara ja és impossible. I si vas de lloguer i te l’apugen, ja no trobes res raonable, amb l’afegitó que els sous són de cada vegada més baixos. La realitat s’ha anat degradant fins a un punt que ha fet botar la gent, perquè la percepció és que continuam en creixement i que això no s’aturarà, tot i els canvis de relat més que dubtosos que hi ha hagut recentment per part dels goverrnants. És una lluita molt transversal que permet una articulació molt àmplia.

Precisament d’això volia que parlàssim, d’organització. Perquè aquest moviment ja parteix organitzat, i sembla que té molt de potencial en aquest sentit. Una mica com el que tant ens va sorprendre en la revolta educativa del temps de Bauzà.
Tot esclata quan esclata Canàries. Fa un mes i mig. Et trobes entre l’encara no i l’ara ja sí, i resulta que pot haver passat una cosa. Quan Canàries ens deia que es mobilitzaven dia 20 d’abril, nosaltres dèiem que aquí no estàvem a punt. Però s’ha demostrat que sí que hi estàvem, i ja ho vàrem veure el 25 de maig amb l’acció del Banc de Temps de Sencelles. La qüestió de l’habitatge ha articulat grups que no estaven organitzats en la qüestió turística. I n’hi havia d’altres que sí, com Stop Lloguers Abusius, Stop Desnonaments, la confluència és entorn de l’habitatge, perquè toca tothom: joves que no troben on poder viure; gent gran que la fan fora o li canvien els veïnats cada dia i ja no pot viure en un entorn segur; persones migrants; funcionaris que venen a fer feina aquí.. Des de la Plataforma Menys Turisme Més Vida, vàrem tenir clar que això s’havia d’obrir. Ara és el moment… no hem de ser sols els col·lectius. A Sineu fórem 300 persones, a Manacor prop de 200. I quan la gent posa el cap a pensar conjuntament per fer visible el malestar, és molt més senzill teixir una estructura com la que ja tenim, amb un grup motor, amb meses sectorials, amb assemblees locals autònomes, i amb gent disposada a accions puntuals que ja hi és dedins. Hi ha potència.

Has parlat de modulació de relat per part del Govern… és creïble?
Tal com vàrem veure que el que va passar a les Canàries era un revulsiu per a nosaltres, ells també ja varen reaccionar. Veien molt clar què havia passat a les Canàries, i feren una passa endavant per calmar els ànims. Ara som a l’inici de la temporada, que ho tornarà a petar per totes bandes. I venim de vuit anys de govern de progrés, que els únics límits que ha posat han estat el dels creuers i una moratòria que ara està a punt d’aixecar-se. I davant allò, hi hagué un gir bastant ràpid, veieren clar que havien d’actuar, i tengueren necessitat de parlar. Ara bé, ja han dit on actuaran: en l’oferta il·legal. Per què? Perquè és la que fa mal als seus sectors aliats. Els hotelers es queixen de l’oferta il·legal, però també hi ha els taxis, els guies turístics… tots els sectors tenen qualcú que els fa la competència de forma il·legal. Per tant, el missatge del Govern és anunciar que decreixerem en oferta il·legal. La resta és un relat, un llenguatge, un discurs que té difícil sostenir la coherència amb coses com la llei omnibus, que amb l’excusa de la simplificació trepitja cinquanta lleis, una iniciativa legislativa popular… amb l’excusa de pegar una empenta a la inversió, desprotegeixes.

En un primer moment va semblar que s’alçaven veus a favor del lloguer turístic, pensant que això suposaria una democratització de la riquesa, un fre al monopoli hoteler… Quina ha de ser l’actitud?
Les reflexions són moltes. Nosaltres en el seu moment ja vàrem demanar la prohibició del lloguer turístic vacacional. Cadascú té les seves raons i nosaltres no pretenem fer de jutge. Ara bé, els moviments socials han de tenir una mirada ampla per saber veure els interessos ue s’amaguen darrere aquestes iniciatives, perquè la majoria de lloguers vacacionals estan en mans de grans propietaris, de grans tenidors, fons d’inversió, persones jurídiques… que treuen els veïnats de les seves cases, compren edificis sencers… Hem d’alertar d’aquesta tendència, que no respon al perfil de la persona que lloga per poder pagar la carrera dels seus fills. La societat de cada vegada està més estrangulada. No pots demanar cap sacrifici ningú, però el cert és que hauríem de veure els avantatges de llogar un habitatge tot l’any per 500 euros al mes, en comptes de cercar el benefici intensiu. Però la resposta no ve de les decisions individuals, sinó d’una demanda de mesures que afecta tota una organització i un territori que té uns límits. Des dels moviments no podem apel·lar a les consciències, cal una resposta col·lectiva, entendre que la problemàtica individual que puguis tenir necessita una mirda col·lectiva. Cal que posem uns límits als mercats que ens garanteixin uns mínims de drets fonmentals.

Quin futur immediat preveus?
Les temporades turístiques encenen la cosa. La gent està enfadada i té ganes de fer coses, i això sempre és un meravella, però el problema encara serà aqu i el continuarem tenint perque és estructural i això no ho canviarem ni en dos dies ni en quatre ni en sis. Amaia Pérez Orozco afirma que necessites tenir un far molt clar que et permeti variar de rumb sense perdre l’objectiu final. Hem de posar límits a aquests monstres que prretenen engreixar a costa de nosaltres. Calen polítiques noves, que les que tenim ara no ens serveixen. Hem d’anar cap al decreixement de la intensitat turística i de l’economia: hem de fer minvar les places i l’arribada de passatgers i caminar cap a una diversificació sectorial per afrontar també totes les amenaces que es deriven dels canvis globals, perquè quan som dependents del sector turístic som supervulnerables. I això mai és fàcil, i més si has d’aplicar una transició ecosocial amb un govern PP-Vox.

Back To Top
Search