Els centres escolars i els clubs esportius utilitzen la rifa de Nadal per vendre paperetes i finançar, així, algunes de les seves activitats o comprar el material que els fa falta.
“La loteria és un negoci peculiar. De qualque manera és una aposta més i el que ven loteria, hi guanya; això vol dir que distribueixen menys doblers dels que es cobren”, afirma l’economista manacorí Joan Llull. És per aquest motiu que des del sector es demanen per què la gent continua comprant dècims. “És una cosa que ens costa d’entendre perquè als consumidors ens agrada assegurar, no assumir riscos i la loteria fa el contrari”, lamenta.
Amb tot, però, la societat participa en la rifa, a vegades, de manera irracional. Un fet que es podria associar a l’esperança que toqui alguna cosa. Llull entén que la gent “compra il·lusió i, amb el que costa el dècim, no hi perd massa”. I és que la grossa de Nadal “té la particularitat que reparteix molts de premis i a la gent li acaba estirant la possibilitat de guanyar-ne un, encara que sigui petit”. De fet, és el que diferencia aquest sorteig de la resta. El jugador té més ocasions de guanyar alguna cosa perquè, tal com recorda el manacorí, “et pot tocar des del primer al cinquè premi i un conjunt de menudalla”. “Si es juguen els mateixos números que a una rifa amb només un premi, tens més possibilitats”, afirma.
Tot i tractar-se d’un negoci, Llull no diria que es tracta d’una estafa. Més que res perquè, assegura el també professor a la UAB, “les condicions del joc són transparents i clares: saps el que poses”. Ara bé, comenta que “és un joc d’apostes com qualsevol altre, com si vas a un casino, i és per això que la gent que hi juga, ha de jugar amb responsabilitat”.
Alguns hi guanyen
Enfront de les poques probabilitats de guanyar algun dels grans premis, centres escolars, entitats socials, associacions i clubs esportius hi veuen una oportunitat de treure benefici, per petit que sigui, i destinar-ho a despeses necessàries. I ho fan venent paperetes. Una manera, diu Llull, de “recollir donatius” i “bàsicament, crec que està bé perquè no ho fan amb una finalitat de fer benefici, sinó que per finançar una activitat com podria ser el viatge d’estudis”. Això sí, diu que “si hi hagués altres maneres que assaguessin recaptar els mateixos doblers i no impliquessin inculcar la cultura del joc als al·lots, m’agradaria més”.
I el Bàsquet Manacor n’és un exemple. En el seu cas és el segon any que els jugadors i jugadores s’encarreguen de vendre paperetes a 2 €. En el seu cas, afirma el seu president Xisco Miró, “no sortejam cap panera ni res, sinó que els doblers si toca la grossa”.
El benefici que n’extreuen per papereta és de 50 cèntims i l’any passat varen guanyar uns 1.500 euros. Doblers que varen destinar a “comprar pilotes de bàsquet, una despesa important”. I per enguany preveuen obtenir una quantitat similar, la qual també es destinarà a comprar material esportiu. En aquest cas, per “estanteries, poals i material per ordenar el quarto on hi ha el material”. Una experiència que, afirma Miró, és “molt positiva”.
També utilitzen aquesta pràctica l’alumnat de 4t d’ESO de l’IES Porto Cristo. Ells venen les participacions a 3 €, dels quals 40 cèntims són de benefici, per finançar part del seu viatge d’estudi. Com més en venen, més doblers es descompten del preu inicial, segons explica la professora encarregada de gestionar-ho, Laura Moreno.
És una “manera de participar” per part dels al·lots, diu Moreno. I és que recorda que ells no poden fer feina. Amb aquesta activitat, aconsegueixen “satisfacció personal” d’haver fet “que el viatge els hi surti per manco”.
