Joan Tomàs Martínez i Lucia Pietrelli presenten les seves respectives novel·les a Món de Llibres el pròxim 22 de març a les 19h
Has cultivat nombrosos gèneres. T’havies plantejat mai escriure una novel·la, però?
No m’ho havia plantejat mai d’una manera seriosa. Ho havia pogut imaginar… Però comparegueren uns personatges que em colonitzaren el pensament i sense témer-me’n, vaig veure que ja hi era…
Fins a quin punt fas autoironia en aquesta història?
En realitat, La miopia parla del món de la cultura en general, des d’una perspectiva en la qual jo m’incloc. No em col·loc en una torre d’ivori per fer judici del que veig. De fet, els personatges principals són una part de cadascun de nosaltres que intentam amagar, aquesta part fosca, lletja, que fa vergonya i que tots, poc o molt, tenim.
Les misèries del món cultural que mostres a La miopia són més accentuades a una illa?
La novel·la no té unes marques temporals i d’espai molt clares, no parla d’un univers mallorquí o català. Ens situa en una certa contemporaneitat, i en uns espais més o menys coneguts, sense nom o connotació directa. Hi ha una voluntat de fer una abstrracció i de dur-ho a un terreny més o menys universals.
Hi ha una clara voluntat de cuidar la part formal…
L’escripturra de la novel·la va ser relativament ràpida, però la reescriptura, ha estat bastant lenta. He posat esment en el vocabulari i en la construcció de les frases, la tria no és mai en va, és una qüestió de pes, etimològic, discursiu, històric que les paraules arrosseguen…
