Joan Tomàs Martínez i Lucia Pietrelli presenten les seves respectives novel·les a Món de Llibres el pròxim 22 de març a les 19h
Deimos és una illa on la mort deixa de fer-s’hi present. Toni Gomila deia que la mort és el que dona el sentit a la vida. És aquesta la tesi de la novel·la?
No hi una tesi clara a la novel.la.. hi ha moltes preguntes, diria, que és lo que m’interessa viure i investigar quan escric. Les respostes clares sempre m’han parescut parcials o irreals. Sense mort, tindria sentit recordar? Sense mort, tindria sentit engendrar noves vides? Son unes de les preguntes que viuen els personatges de Deimos.
En grec, Deimos significa “espant”, “terror”. És aquesta la idea que ens n’hem de dur de viure sense poder-nos morir?
M’encantava la idea que el “terror” fos un lloc concret, poder dir “aquí habita la por” i per això la meva illa es diu Deimos. I l’eternitat és un càstig, sí, un entre d’altres, és la maledicció que fa de premissa a la història de la novel.la.
Una altra vegada, protagonisme femení. Hi ha un alter ego de l’autora? Una idea de reivindicació de la dona? Un sentit de la dona com a canal de comunicació d’emocions?
A Deimos hi ha molts de mites, moltes aclucades d’ulls a la mitologia, i de manera intuïtiva, sense cap estudi, però per a mi, són les dones les grans portadores dels mites, les que fan que no es perdin, que es contin i perdurin. També tenia al cap la figura de Madó Calona de Son Servera que contava rondalles a Mossèn Alcover i que Jaume Miró va rescatar amb la peça “La claror”.
