[/pullquote]
Com arriba aquesta oportunitat de ser president de la junta directiva de l’OCB a Manacor?
Un grup d’assistents habituals als Dilluns de l’Obra vàrem veure que enguany no arrancava la programació. Ens posàrem en contacte amb la junta antiga i ens digueren que es plantejaven deixar-ho i que esperaven que gent jove els substituís. Nosaltres ens oferírem a agafar-ho, si no hi havia ningú més que s’hi volgués presentar. Ho proposàrem a la resta de socis per si se n’hi volia afegir qualcun, i se n’hi afegiren. Ens trobàrem que ningú liderava aquesta iniciativa i a l’hora de nomenar les funcions que ha de tenir qualsevol junta jo vaig dir que no hi tenia inconvenient a liderar-ho.
Com valores la feina feta per la junta sortint, presidida per Jaume Riera?
Han duit a terme una tasca molt fructífera, intensa. Conferències, presentacions de llibres, recitals poètics, concerts… I alhora molt diversificada, encara que fonamentada sobretot en els Dilluns de l’Obra. I trobam que no pot ser que Manacor perdi aquesta part de la seva vida social. No ens podem avenir de la constància mantenguda cada dilluns durant set anys. Els hem demanat que ens ajudin a arrancar, i durant tot el temps que ells vulguin, perquè la tasca que han duit a terme és impagable. De fet, els primers dilluns de l’Obra d’aquesta nova etapa no són més que realitzacions de les activitats que ells ja anaven programant.
Deveu tenir altres aportacions, a part de continuar amb els Dilluns…
Sí. En haver consolidat el relleu, hi ha altres idees, com per exemple ser nosaltres que anem a part o banda a explicar i a escampar el nostre missatge de la defensa de la nostra llengua i la nostra cultura, i la recuperació de la consciència de país. També volem fer visites guiades a indrets emblemàtics de la nostra illa, amb qualcú que ens n’explicàs la història, anècdotes o fets que hi hagin succeït. Volem incidir molt sobre el greuge que pateix Mallorca en la distribució de recursos, i això afecta la vida quotidiana de la nostra gent, volem abordar aquest problema i trobar-hi o proposar-hi solucions. Ens interessa arribar i transmetre un missatge que concernesqui com més sectors de la nostra societat millor. No es tracta de centrar-nos només en els amics de la nostra cultura.
Tenc entès que també entrareu a les xarxes socials, per divulgar aquest missatge.
Sí. Ho tenim previst. La nova secretària s’encarrega d’anar dissenyant una plana a Facebook, on tenim previst divulgar la nostra activitat i al mateix temps que sigui una memòria de les activitats que s’hagin duit a terme.
Com definiries aquesta junta entrant?
Plena d’il·lusió, de ganes de fer coses, d’entusiasme, activa i ben coordinada. El primer de tot que ens hem proposat ha estat un repartiment de feines. Cadascú ha assumit la seva. És prest per bravejar, però consideram que hem partit bé, per no tenir experiència.
Com ha de ser la relació amb l’OCB mare, amb la de Palma? Sabem que més d’un pic hi ha hagut tensions.
Hem de poder una actuació autònoma, sempre dins la mateixa línia de defensa de la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país. Hem de trobar l’equilibri entre autonomia d’actuació i coherència en la línia d’actuació alhora.
Com veus l’Obra en termes generals? És necessària i és útil la seva tasca?
La veig viva i activa. Però veig molt necessari el seu enfortiment i la seva ampliació, més que res pel projecte del nacionalisme espanyol de fer tornar arrere els avenços en la reconstrucció de la nostra identitat, que hem aconseguit amb la feina de tantes de dècades. Tot això està en perill. Anam ben errats si creim que el que tenim és plogut de l’aire del cel, i que ho tenim per sempre. Necessitam la societat civil per defensar aquests valors, no sols de reivindicació de la identitat, sinó també de recuperació de l’autogovern. Si no ens defensam recularem quaranta anys.
El dia que et postulares com a presidenciable de l’OCB a Manacor un soci de l’Obra va retreure que fossis militant del PI, el partit que ha donat la batlia al PP a Manacor…
Comprenc que allò eren uns dies tensos. Tothom anava nito. El comprenc, aquest soci. Des del primer moment vaig manifestar la meva disposició que entràs a fer feina amb nosaltres. Em vaig mostrar i em mostr partidari que l’Obra sigui com més transversal millor, que no s’identifiqui amb cap partit. Consideram que ni la militància política ni religiosa ni ideològica no ha de ser cap avantatge ni inconvenient per fer feina a dins l’Obra.
Encara que siguin de partits d’obediència espanyola.
Si dins aquests partits hi ha persones que encara creguin en la transformabilitat d’Espanya és coherent per una cultura teòricament espanyola si ens posam en el seu lloc.
I com s’ha de relacionar l’Obra amb les institucions. Pot semblar que la seva veu i l’estridència que pugui tenir vénguin condicionades per la relació econòmica que pugui tenir l’entitat amb el govern de torn?
L’ideal seria que el país arribàs a un grau de maduresa de manera que hi hagués uns consensos en les coses mínimes de dignificació de la nostra terra, de la nostra petita pàtria enmig de mar, com m’agrada dir-li. De manera que la defensa d’aquests valors no variàs amb cap canvi de color polític. I d’altra banda, això no seria més que l’aplicació de la constitució, ara que s’omplen tant la boca amb l’aplicació implacable de la llei… Hi hauria d’haver consens amb unes actuacions bàsiques. La RAE, governi qui governi, rebrà sempre les mateixes ajudes de l’Estat. L’Obra, per delegació de qualsevol govern ha de ser l’eina de la defensa i promoció de la nostra identitat.
Vols afegir res més?
De vegades, la naturalesa pròpia dels partits els du a confrontacions un tant més sistemàtiques del que caldria, és necessari que hi hagi associacions civils que els estirin a actuar en una mateixa línia en les coses més bàsiques. Malament anam si aquestes coses més bàsiques no les defensam de manera conjunta. La defensa de la identitat del país no és de dretes ni d’esquerres, sinó transversal.
