skip to Main Content

“És un crit de valentia, ens hem d’enfrontar a les pors”

Anselm Serra (Maó, 1968) és actor i també el fundador de la companyia Minúcia Teatre. Protagonitza La Maleta, un espectacle de  clown i poesia visual que s’estrena aquest divendres amb dues funcions a la FIET.

De què tracta La Maleta?
La Maleta és un viatge vital i tracta de les pors que tenim i que moltes vegades són males de superar. És el viatge que fa el personatge per vèncer una por que té des de molt petit.

Sembla que és una crida a fer front a la vida, tot i les pors…
Exactament és això. Un crit de valentia, ens hem d’enfrontar a les pors. Moltes vegades són un monstre interior imaginari i al qual hem de vèncer. Si feim un espòiler podem dir que s’aconsegueix sent valent i no acovardint-nos.

Per tant, per què es diu La Maleta?
Ens hem de situar en uns porxos d’una casa, a un altell. És la metàfora que el cor és on guardam tots els records que ens vénen de tant en tant, igual que a l’altell d’una casa és on guardam les coses que no utilitzam, però de les quals no ens volem desprendre. I a aquests records es podrien guardar en calaixets o sobres, però nosaltres els guardam en maletes en un altell. La qüestió és que el protagonista té una cosa que aprecia molt, però a causa de les pors no la treu. La té guardada i per poder obrir la maleta ha de superar la por que li ho impedeix

Quants personatges hi apareixen?
Som dos. El protagonista de la història i un director d’orquestra, qui fa una presentació molt breu i després no torna a xerrar durant tota l’obra.

És un espectacle de clown, no?
Venim d’espectacles anteriors de clown, però volíem anar cap a un teatre més poètic i visual. Ens ha sortit una mescla entre poètic i patètic. Té clown, poesia visual, titelles i manipulació d’objectes.

Com s’aborda aquesta temàtica i s’adapta per a un públic familiar?
La veritat és que va anar sorgint. Teníem molt clara la història que volíem explicar i que havíem de jugar amb la cosa poètica i el clown.

Què és el que més crida l’atenció?
L’entranyable dels personatges. Jo sóc el protagonista de l’obra i Jordi Pérez és el director d’orquestra, qui fa música en directe; això és un valor afegit per a l’obra. Toca l’ukulele i canta tot sol. A la música l’ha fet expressament Joan Vila, que sol firmar com a Joan Montiquat. I després, com qualsevol espectacle, l’obra és un conjunt de capes com el vestuari, l’escenografia o la interpretació. Crec que tot ha estat molt ben dirigit per Ana Ros, que és la directora que té la seva pròpia companyia, La Bu Teatre. Les seves creacions són pura poesia visual.

Feis l’estrena absoluta a la FIET, què significa per a vosaltres? Què n’esperau? Ja frissau?
Per nosaltres significa molt perquè fa un any que treballam en aquesta obra i quan fa un any que prepares un espectacle desitges que s’estreni. Esperam que agradi, que si puc ser sincer, creim amb el que hem creat. També esperam que ens generi feina i que la FEIT ens pugui servir de trampolí per fer moltes funcions.

Back To Top
Search