Maria Francesca Mas (Manacor, 1981) és mestra d’educació infantil i el darrer any havia estat al CEIP Talaiot de s’Illot. Ara és la delegada de Cultura i Festes per MÉS-Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Manacor.
– Essent la número quatre de la llista sabies que tenies possibilitats d’entrar a l’Ajuntament. Com ho assumires i per què decidires acceptar la proposta de ser regidora?
– Sabia que hi havia possibilitats. Fa anys que som militant d’Esquerra Republicana i del partit em varen demanar per anar la quatre si anàvem en coalició. Em va venir molt de nou, però com que confiava en la gent que hi havia vaig decidir acceptar. Jo sabia que hi havia la possibilitat, però mai no arribes a ser conscient que estigui tan a prop.
– Què sentires aquella històrica nit electoral?
– Una alegria immensa, una emoció. No m’ho podia creure, no sols perquè entrava de regidora, sinó sobretot perquè havíem guanyat les eleccions. A la vegada, però, em deia, “quina responsabilitat”.
-Els teus germans ja han format part de llistes del mateix partit, i ton pare va ser batle de Manacor. De quina manera ha pesat tot això en la teva entrada en política?
– Si em vaig ficar dins política, és perquè dins ca meva sempre ho havia viscut, i des del moment que em demanen anar un lloc sortidor, en vaig xerrar amb els meus germans i em varen animar i em varen donar tot el suport.
– I ton pare, quina conclusió n’havia tret, del seu pas per la política? En tenia un bon record? O en va quedar escalivat?
– Ell sempre trobava que havíem de lluitar per uns ideals, però també és ver que ell en va sortir escalivat, de la vida pública. Però els meus germans i jo vàrem ser caparruts. Ell trobava que no ens havíem de ficar en política. Ara bé, supòs que ell es va sentir traït en qualque moment, i per això, a l’hora de ficar-m’hi vaig voler estar molt segura que els meus companys de partit fossin bones persones i honests, per l’experiència que havia tengut mon pare.
– Just arribar al càrrec, les festes del Port. Com han de ser les festes del municipi?
– Volem que les festes surtin del poble i que deixin d’estar institucionalitzades, la idea és crear una comissió de festes, que fomenti la participació ciutadana.
– Una comissió per a totes les festes o una per a cada festa?
– Això s’haurà de valorar i veure també quina forma legal li donam. Però és important que el poble participi en l’organització de les festes.
– Dins l’àmbit municipal de cultura hi ha grans àrees que sembla que vagin totes soles, i que van molt bé. Hi preveus canvis?
– Les coses que ja funcionen no s’han de tocar. El Teatre, la Institució Alcover, el Museu… la feina que ja fan és bona. En tot cas, cal donar-los continuïtat i tal vegada ampliar o corregir petites coses.
– El pes mediàtic de la delegació de Cultura sol ser dels més importants. A què creus que es deu?
– És una àrea amb participació ciutadana, tothom va al teatre, al museu, hi ha molta participació. I encara s’ha d’obrir més perquè la gent s’ho senti encara més seu.
– De vegades hi ha gent que veu l’àrea de Cultura com una repartidora de subvencions. Què s’ha de fer en aquests casos?
– Sobretot establir uns criteris. Per les publicacions hi ha uns criteris establerts i els revisarem, però el que està clar és que s’ha de poder explicar per què es dóna suport a uns o a uns altres.
– En quines tasques feis feina ara?
– Les festes de Cala Murada, Son Macià i s’Illot. I en Cultura ja tenim tancada la Tardor Poètica i les exposicions del setembre.
– Mantendreu els premis Ciutat de Manacor?
– Sí. No sabem encara si hi farem canvis, però no renunciam a posar-hi un accent propi.
