La bella Helena, un espectacle divertit, fresc i cent per cent local de la mà del cor de Cambra Ars Antiqua

Els dia 1 de març s’estrena a l’Auditori de Manacor La bella Helena, una opereta de Jacques Offenbach. En parlam amb Montse Mozo i Sergi Gil,actors principals de l’espectacle; Petra Riera, presidenta del cor de Cambra Ars Antiqua; Antoni Rosselló, el director escènic i Eulàlia Salbanyà, la directora musical.

De què tracta La bella Helena?
Eulàlia Salbanyà: Explica el preàmbul de la guerra de Troia. D’una manera divertida parla de la història de la bella Helena, que està casada amb en Menelau, que és l’home més avorrit del món, es troba amb un pastor que resulta ser Paris, el fill del rei Príam de Troia i es queda molt enamorada.
Antoni Rosselló: És una opereta molt divertida, molt grotesca. El 80% de la funció és cantat i creiem que la gent passarà molt de gust de la música i de les lletres, que són molt aferradisses.

Quantes persones hi ha damunt de l’escenari?
AR: 34 persones. Intentam fer un gran espectacle, que sigui molt fresc i actiu. Aquesta obra ens permet certes llicències perquè és molt absurda i ens permet crear situacions molt divertides.

Clar, és una comèdia musical, no?
ES: És el preàmbul de la guerra de Troia absolutament inventat, divertit i grotesc. Offenbach és el rei de l’opereta i sempre fa músiques divertides i que entren molt bé.

Ars Antiqua enguany fa 32 anys. Com valorau aquest període sobre els escenaris?
Petra Riera: Sempre hem fet escena, quan fa uns quants anys que no en feim sempre ens fa ganes tornar-hi. Després quedam tips perquè du molta feina! De fet, ja fa 7 anys vàrem fer Mikado i abans férem Anomenat Lo Tort, Amore nel Festino i Pirates.

I ara La Bella Helena. S’ha fet abans aquí aquesta opereta?
AR: A Menorca es va fer fa dos anys però aquí diria que a Mallorca no.
ES: És una passa endavant perquè fins ara sempre havíem fet musicals i això ja és una òpera… Bé, sempre hi ha el dubte de si és òpera o opereta, perquè té molta part xerrada, però als catàlegs surt com a òpera.
PR: És una òpera però molt bona d’escoltar. I sí que m’agradaria dir que sense na Montse i en Sergi no ho hauríem pogut fer, han fet una feinada!
Montse Mozo: Jo trob que té un toc com de cabaret.
ES: Sí. De fet es va estrenar al teatre Variétés de París a l’època del Moulin Rouge, de l’art nouveau al començament dels anys 20.
MM: Sí i diria que l’argument també reflecteix molt aquesta època. En Manelau, que és un personatge històric, amb tota una càrrega, en aquesta obra el tracten d’irresponsable i de beneit. La culpa de tot el que passa és seva i es tracta la infidelitat d’una manera molt oberta i divertida.

Com ha estat el procés d’assaig?
AR: Tant n’Eulàlia com jo hem intentat anar de la mà. Vàrem començar per separat, jo muntant el text per després poder ajuntar-ho tot. I també hi ha moments de coreografia, que ens ha dut molta feina.

I com es conjuga la part d’interpretació i la musical?
AR: Hem intentat des d’un principi tenir un concepte clar.

D’altra banda, escenografia, vestuari… Tot això quin paper hi juga?
ES: En Toni s’ha encarregat de tot, ha fet molta feina.
AR: Hem intentat seguir un criteri estètic però clar, sempre du feina perquè són 34 persones. Pel que fa a escenografia, el nostre producte és molt casolà i hem intentat reciclar molt, amb una proposta honesta, amb elements que siguin realistes i visualment atractius per a l’espectador. I pel que fa al vestuari, l’hem fet una mica entre tots perquè la gent d’Ars Antiqua és molt enginyosa i a l’hora de fer complements i attrezzo han contribuït molt. I a més, tenim n’Antònia Nadal que ens l’ha confeccionat.

Què diríeu que es trobarà l’espectador?
AR: La nostra intenció és que l’espectador s’ho passi molt bé perquè l’espectacle té molts elements que faran riure al públic i que se’n vagi de la platea amb una rialla a la cara i amb les cançons al cap.
ES: També descobrim un nou autor que potser no coneixien i uns cantants que són veïnats i que potser tampoc no coneixien.
MM: També hi ha un esforç de traducció. Aquí no hi ha molta tradició de traduir les òperes i crec que La bella Helena és una bona proposta per acostar-te a l’òpera si no estàs molt avesat a sentir-ne: és molt fresca, molt divertida i les músiques són delicioses.

Quins dies la podrem veure?
Sergi Gil: Dia 1, 3 i 5 a l’Auditori. El dia 1 el 3 a les 18 hores i el dia 5 a les 19.30 h.

Voleu afegir qualque cosa?
ES: Sí. Que La bella Helena és un producte manacorí gairebé al 100%. Tenim 5 músics d’aquí: n’Antònia Bassa a la flauta travessera, en Miquel Santandreu al fagot, na Sebastiana Galmés al piano, na Joana Maria Albons al clarinet i na Rosa Ballester a la percussió És un poble que en aquest sentit és autosuficient. Poder fer tota una òpera amb gent d’aquí, per proximitat i amb una gran implicació. Crec que és important remarcar aquest fet.
PR: Sí. I el vestuari està fet aquí, l’escenografia també…No som professionals però fa molt de temps que cantam. No és el nostre mitjà per viure però forma part de les nostres vides.
AR: Tenim les eines, tenim autors, tenim actors, tenim músics, tenim la logística… Està molt bé que es duguin grans propostes a Manacor però també que el Teatre doni cabuda als productes d’aquí, locals però fets amb una professionalitat brutal. Crec que el públic agrairà, que sigui un producte fet aquí.
PR: Convidam a tothom a venir perquè fa molts mesos que hi feim feina i no volem que ningú es quedi sense veure-ho!