A Ignacio Martínez de Pisón se li atorgà el Premi Nacional de Literatura de l’any 2015 per la seva obra titulada La buena reputación. L’autor va néixer a Saragossa l’any 1960 i passà la seva infantesa a Logronyo, però, quan va quedar orfe de pare, la família es traslladà de nou a Saragossa. Estudià filologia hispànica a la universitat i, després d’obtenir el títol l’any 1982, se n’anà a viure a Barcelona.
L’any 1984 publica la seva primera novel·la, que ja obtingué el Premi Casino de Mieres. Des de llavors, es dedica a l’escriptura. Escriu novel·les, guions de cinema, adaptacions teatrals, contes, etc. Les seves obres han estat traduïdes a diversos idiomes i han aconseguit bastants premis literaris. La buena reputación és l’onzena en la seva llista de novel·les.
Cap dels membres del Club havia llegit res de l’autor. Aquest fou un dels motius que ens va dur a llegir la seva novel·la en el Club de Lectura. Un altre motiu era que, com ja hem comentat, li havia estat atorgat el Premi Nacional de Literatura l’any 2015. Ens pareixien dues bones raons per triar el llibre. I la veritat és que no ens va decebre.
Amb una estructura de cinc parts, o «novel·les», com les anomena l’autor, ens conta la història d’una família des dels anys cinquanta fins als vuitanta-cinc per mitjà primer dels pares, després dels fills i finalment pels nets.
Aquestes parts no són independents, sinó que es van enllaçant l’una amb l’altra, amb el·lipsis que se’ns completen amb la lectura posterior. Contades per un narrador omniscient en tercera persona, cadascuna d’elles posa el focus en un membre distint de la família. I això fa que el trencaclosques es compongui a mesura que anem llegint.
És la història d’una família acomodada de Melilla en la qual el pare (Samuel) és jueu i, de fet, un dels membres més destacats de la comunitat jueva, mentre que la mare (Mercedes) és gentil. Les seves filles també són gentils, encara que duen noms bíblics: Miriam i Sara. El pare, encara que no és profundament religiós, és creient i compleix amb alguns dels ritus de la seva fe, però el fet d’estar casat amb una gentil fa que els altres jueus de la comunitat no el mirin amb gaire bons ulls. Creuen que s’ha apartat de la vertadera fe.
La novel·la comença en els anys cinquanta, quan el Protectorat del Marroc està desapareixent. Aquest fet obliga els jueus del Marroc a intentar fugir cap al recentment creat Estat d’Israel. I aquí és on intervé d’amagat Samuel. Pel seu compte i risc, ajuda els jueus a travessar la frontera amb Melilla i, després, amb els vaixells de la seva empresa de transports els trasllada a Màlaga, per poder partir finalment cap a Jerusalem. Fins que un accident imprevist l’afecta moltíssim i el fa caure en un estat depressiu.
Una sèrie de crisis personals que es produeixen en el si de la família fan que el lector s’interessi cada cop més pels seus personatges, que van evolucionant al llarg dels anys i arriben a mostrar tota la seva personalitat.
Un dels aspectes que més ens cridaren l’atenció foren els personatges, i com el passat de cadascun d’ells no vol desaparèixer i s’escampa per tots els racons de la seva vida present. Apareix en forma de records, vivències, desitjos, actuacions i secrets que van modelant la seva vida personal i les seves relacions amb els altres. I al final de la novel·la es fa patent la importància d’aquest passat per al present i el futur dels membres familiars.
Vàrem destacar que els personatges estaven molt ben perfilats i descrits, amb uns diàlegs coherents amb el seu tarannà. I és així no només amb el nucli familiar, sinó també amb els secundaris, com les germanes de Samuel (Esther i Rebeca), la germana monja de Mercedes (Tere), els amics jueus i, sobretot, el personatge de Felisa, la criada de la família a la seva estança a Saragossa, un dels més atractius de la novel·la i que s’ha convertit en el «pepito grillo» de Mercedes.
Amb un llenguatge planer, molt bo de llegir, sense abusar dels adjectius, quasi sense adverbis i molt acurat en les paraules, l’autor sap presentar uns personatges creïbles i unes situacions realistes molt ben ambientades, i per això fa tant a Melilla com a les altres ciutats.
En definitiva, trobàrem que es tracta d’una molt bona novel·la, molt ben escrita, que retrata el món jueu-espanyol de Melilla durant la darrera etapa del Protectorat del Marroc i que al mateix temps ens endinsa en una xarxa de relacions familiars en el marc d’un relat extens en el temps i vibrant per les emocions personals dels seus protagonistes.
