“Era un equip de gent preparada capaç de fer coses que s’han consolidat fins avui”, així parlava Mercè Amer del Govern del primer pacte de progrés de la història de l’autonomia illenca, liderat per Francesc Antich. Mercè Amer, que seria consellera d’Agricultura al segon mandat d’Antich, recordà que s’aprovaren lleis com la del camí de Cavalls de Menorca, o la del Parc de Llevant de Mallorca, “que ara s’ha multiplicat per deu i ningú no ha dit res”. També el tren, deia Amer, “arribà a Manacor i a la Pobla, i es va crear l’Institut Balear de la Dona”.
L’exconsellera manacorina va compartir taula rodona amb el també exconseller de Turisme Celestí Alomar i la primera directora de l’Institut Balear de la Dona, Francisca Mas. L’acte, que pretenia commemorar els 25 anys del primer pacte de progrés, va ser organitzat per la Fundació Gabriel Alomar i el Col·lectiu Aurora Picornell, i va tenir lloc dissabte dematí al local eclesial de Ca Na Vallespina. Antoni Riera, director d’aquesta casa, va ser l’encarregat de moderar-lo. Entre els assistents, la plana major socialista manacorina, acompanyats per l’exbatle de Palma José Hila, i el portaveu socialista al Parlament balear, Iago Negueruela.
Celestí Alomar va començar recordant que quan es plantejava la creació del Parc de Llevant, arribaren a dir que “robaríem gallines als pagesos, o que els diríem què havien de sembrar”.
Alomar explicà que “els consells de govern eren llargs, però la gent que hi havia era percebuda com una autoritat. Les coses s’aprovaven perquè es fiaven de la gent”. Quant a l’ecotaxa, Alomar va lamentar que “quan les coses no van bé tendim a cercar culpables. Les enquestes donaven una majoria al govern de progrés, però els resultats varen ser uns altres i es va focalitzar el problema en l’ecotaxa”.
Mentre Mercè Amer insistia a recordar consecucions com la del centre d’interpretació de la Dragonera, el dia sense cotxes o la incorporació de la vegetació autòctona a l’obra pública, Alomar recalcava que “el Govern del 1999 va tenir una transcendència que va anar més enllà de l’àmbit de les Illes Balears. Les negociacions per arribar a un acord no varen ser senzilles i hi va haver molta de gent que hi va fer feina”, deia mentre afirmava que “va ser el primer govern d’esquerres i, a més, el primer govern de coalició, que no va ser ben rebut”. Alomar va recordar que “la Casa Reial ens va fer canviar l’acte de presa de possessió perquè començaven les vacances reials, varen ser molt poc respectuosos amb la voluntat de la gent”. L’exconseller de Turisme remarcava també que “no hi havia cultura de coalició en tot l’estat” i que aquell govern estava impregnat d’un profund “sentiment republicà”, deia mentre recordava com “Eberhard Grosske va llevar el retrat del rei del seu despatx”. Després, “el va haver de tornar a posar”, igual que la seva Conselleria de Turisme va acabar pagant el vaixell del rei, quan ell mateix havia considerat que “no l’havia de pagar el govern”.
Xisca Mas, primera directora de l’Institut Balear de la Dona recordava la constitució d’aquell primer govern de progrés com “un fet col·lectiu amb persones molt preparades, que tenien molta il·lusió i que tenien una oportunitat única per canviar les coses”. Mas explicà també que potser cap govern va repetir ni en il·lusió ni en presència de gent preparada perquè “la política institucional desgasta molt”. La primera directora de l’IBDona recordava també que l’statu quo visqué aquell canvi “com si hi hagués hagut una catàstrofe” alhora que lloava “la personalitat i el caràcter d’Antich” a l’hora de liderar aquell govern. Francisca Mas deia també que “potser teníem una certa ansietat i pressa per fer coses”, i deia que “batallàrem dins el pacte perquè l’IBDona fos un organisme autònom del govern, i ho aconseguírem amb el suport de la consellera Nanda Caro”. Francisca Mas també recordà que “el PP d’aquell temps no tenia res a veure amb l’actual, hi havia una lleialtat institucional”.
Com digué el moderador Antoni Riera, recordant també aquells moments, “quan som joves i arribam a la vida adulta trobam moltes feines fetes i moltes situacions que ens semblen immutables. L’avui rei emèrit Juan Carlos, el papa Joan Pau II, Madonna i Michael Jackson, Jordi Pujol, Margareth Thatcher, Helmut Khol, François Miterrand… i Gabriel Cañellas, aquell president que sabé combinar la defensa dels interessos dels poderosos amb l’arròs brut i la porcella”. Precisament per tombar el totpoderós Cañellas arribà aquell Govern primer de Francesc Antich que ara ha complert vint-i-cinc anys. Res no s’ha aproximat a la il·lusió que va desprendre aquell canvi, recordaren insistentment els tres ponents.
