skip to Main Content

La columna Barraquer

El Calaix del Temps. Albert Carvajal

Durant les tasques de recerca de material gràfic amb què elaborar el llibre ‘L’Abans Manacor’, ens topàrem amb una sèrie de fotografies que captaren la nostra atenció des del primer moment. Una de les més curioses era la que presentava la plaça de sa Bassa plena de gent, amb un cadafal a l’altura del carrer Major (on es destria la figura del rector Rubí) i en presència d’un nombrós grup de militars. Semblava ser una missa de campanya i l’única informació que facilitava la imatge era l’anotació manuscrita al dors ‘Manacor, 1898’. És prou sabut com aquell va ser un any complicat per a l’Estat espanyol a causa del conflicte armat que l’enfrontà amb els Estats Unit i que culminà no només amb la pèrdua de Cuba i Filipines sinó també amb la de nombroses vides de soldats innocents i amb una crisi econòmica que afectà especialment la nostra illa. La curiositat ens va fer recercar quin esdeveniment immortalitzava aquella instantània. Efectivament, ens trobàvem amb una missa de campanya celebrada a la cèntrica plaça manacorina el 17 de maig de 1898 amb motiu de la visita de la “columna Barraquer”, dirigida pel general Josep Oriol Barraquer i Roviralta (Barcelona, 1848-1924), un militar català de tendència liberal que lluità a la tercera guerra carlina i que, després de la seva estada a Mallorca, prengué part a la citada contesa amb els Estats Units. Certament, la passejada de la columna pels pobles de l’illa respongué a motivacions merament propagandístiques: l’Estat havia de mostrar al poble la seva capacitat militar davant la problemàtica sorgida entorn de les darreres colònies i que tants maldecaps suposaven per a les seves paupèrrimes arques. Cal recordar que a les acaballes del segle XIX Manacor passava per ser un dels indrets més monàrquics de la província on grups caciquils clarament definits controlaven la vida diària de la vila. És per això que la visita de la columna era obligada: es tractava de trobar un poble on els militars fossin rebuts per una multitud amb aclamacions i crists de “viva Espanya”. I així fou. Els principals carrers s’adornaren amb trofeus i banderes espanyoles i mallorquines. La societat “El Relliu” col·locà davant la seva seu una bóta de vi a disposició de la tropa que s’anava omplint així com els soldats la buidaven. “La Capella”, més selecta, obsequià els caps i comandaments a diferents composicions del seu repertori. La soldadesca, per part seva, passà revista i la música del Regiment de Canàries oferí un concert a sa Bassa que comptà amb força espectadors els quals, en acabar l’acte, demanaren que s’interpretàs la Marxa de Cadis, aleshores considerada l’himne d’Espanya i que fou corejada pels presents. A l’hora de retirar-se, les autoritats locals acompanyaren els visitants precedits de la banda de música de mestre Lluís Rosselló. Les forces d’artilleria i cavalleria ocuparen l’antic quarter dels Dragons a Fartàritx mentre que les d’infanteria trobaren aixopluc en diferents cases particulars. Quan la columna abandonà Manacor anant cap a Felanitx, un grup de veïnats costejà un banquet popular que acabà amb balls a l’estil del país. Eren altres temps. I altres mentalitats.

Back To Top
Search