skip to Main Content

“La construcció del veler és un objectiu en si mateix”

Fer un vaixell no és una tasca senzilla, per petita que sigui l’embarcació. A la dificultat de fabricació s’hi han d’afegir, a més, tots els requisits i mesures legals que van sorgint ja des de l’inici de la concepció del projecte. Aquests entrebancs són els que han hagut d’anar superant Sebastián Filippini (Paso de los Toros, Uruguai, 1976) i Jaume Barceló (Manacor, 1965). “El vàrem començar a concebre el 2017, mentre assistíem al curs del PER (Patró d’Embarcacio d’Esplai), i començàrem a executar el projece el 2018”, diu Sebastián Filippini, l’enginyer uruguaià que sempre s’havia sentit “atret pel tema de la nàutica”. “Som enginyer i m’agrada fer coses, tenc aquesta vocació. Vaig començar a mirar per internet velers per restaurar i vaig veure que hi havia gent que s’armava el seu propi veler”, diu Filippini.

Ni ell ni Jaume Barceló, el seu soci en aquesta aventura de navegació que encara no ha tocat l’aigua, tenien cap casta d’experiència en les tasques de fabricació d’una embarcació. Cal dir, no obstant això, que Barceló sí que “hava estat de mosset a una fusteria”.

La tasca de Barceló i Filippini és total, pura, genuïna. “Hem comprat sempre la fusta en brut i sense un taller disponible i només amb eines de bricolatge començàrem a fer feina al terrat de casa meva. Ara, a Vilafranca sí que teim una cotxeria i també hi hem afegit eines més de taller per fer la nostra feina”, diu Sebastián Filippini.

Amb la burocràcia hem topat
“Vàrem estar un any i busques per gestionar els permisos que teníem aturats”, diu Filippini, alhora que recorda que “agafàrem un projecte americà per aplicar a l’Estat espanyol i això potser va fer alentir els tràmits”. De fet, també amb la pandèmia, varen estar prop de dos anys aturats.

Projecte autocentrat
Però què fan, exactament, Sebastián i Jaume? Construeixen un veler de fusta, petit, de sis metres d’eslora i que tendrà unes veles que “no són gaire comunes. Estam avesats a la vela Marconi, o a la vela llatina. La vela cranca és un tipus de vela a mig camí entre aquestes dues tipologies” assegura Filippini, que recorda també que “el dissenyador que seguim va morir fa dos o tres anys, i estava especialitzat en la construcció amateur d’embarcacions. Són dissenys relativament simples però robusts, la idea és fer feina amb fustes del lloc”. En aquest sentit, Sebastián ens explica que “la tendència actual en la nàutica és emprar fustes africanes i exòtiques, nosaltres, en canvi, em emprat pi gallec per a la quilla i pi nord per al folre i algunes fustes dures per a la part estructural, perquè no ens podíem permetre tenir roure”.

Fer una barca no és només agafar la fusta i donar-li la forma que estableix un projecte o un altre. “La normativa espanyola és molt estricta”, diu Sebastián. “Qualsevol projecte ha de seguir unes normes de seguretat i les ha de revisar u ntècnic competent, en aquest cas un enginyer naval”, assegura aquest enginyer uruguaià. Filippini ens aclareix que “en altres llocs del món la responsabilitat és del constructor, i en certa manera podria ser així, perquè s’entén que una embarcació no és com un cotxe, que pot suposar un risc per a altres persones si no està ben fabricat”.
De fet, ens conta, “hem trobat un enginyer naval que es va entusiasmar amb el projecte i que hi va dedicar moltes hores. El seu acompanyament ens ha aportat molta seguretat. A més, també tenim un seguiment d’un enginyer naval de Capitania, que ens fa inspeccions periòdiques, quatre fins ara”.

Catalina, un nom de dona
El veleret de Barceló i Filippini du el nom de Catalina, en honor i memòria de la mare de Jaume Barceló, traspassada recentment. És una embarcació petita, “li hem fet una petita cabina, tot i que l’àmbit de navegació per a una nau d’aquestes dimensions és el costaner. No podríem anar a Menorca, per exemple”, assegura Sebastián Filippini, que reconeix que “la intensitat dels darrers mesos ha estat més grossa” i per això preveuen que “passat l’estiu, tot i que encara no n’haurem acabat alguns detalls, ja el podrem posar dins l’aigua”. Filippini i Barceló, a més, han afegit ara un altre objectiu a la seva aventura marinera en eixut: crear ells mateixos les veles, “una tasca que ens duria prop de quatre mesos més de feina”.

Com que és una feina a llarg termini, l’esforç econòmic es va regulant amb el temps. És ver que han hagut de pagar 2.000 euros a l’enginyer naval però “no és una despesa que es noti molt perquè l’anam fent a poc a poc”, recalca Filippini, que reconeix, així i tot, que “duim un control de les despeses, perquè després, per qüestions administratives, hem de poder donar un valor a l’embarcació”.

Tota aquesta informació, i també un important reportatge gràfic el podeu llegir a www.copdemar.cat. Per Filippini, però, més enllà del dia que puguin navegar en el veler Catalina, “la construcció és un objectiu en si mateix”.

Back To Top
Search