El racó nutricional. Rosa Riera
Des de fa uns quants anys, hi ha una tendència a fer coccions de tota la vida en llocs no tan habituals. En concret els microones o les fregidores d’aire. Aquestes coccions solen permetre’ns un estalvi de temps i energia dins la cuina.
La cuina al microones, la podria fer qualsevol persona amb una cuina bàsica. Simplement perquè la gran majoria de cuines disposen d’aquest petit electrodomèstic. Un dels mètodes més usats per cuinar al microones és fer coses al vapor dins estotjos de silicona, tot i que aquesta tècnica requereix elements de cuina que no és tan usual trobar-los a totes les cases. Ara bé aquest mètode, es pot adaptar fent ús de plats o tapes aptes pel microones sense la necessitat de fer noves inversions.
Les coccions al microones, destaquen per la bona conservació de sabors a les preparacions. Ara bé, dins un microones amb funcions bàsiques, que solen ser dels més econòmics del mercat, sol ser complicat aconseguir segons quines preparacions. A més també és complicat comptar els segons exactes. Amb això no vull dir que no sigui possible fer cuinar dins el microones, sinó que dins els bàsics potser és millor optar per coccions més tradicionals on quedaran millor.
D’altra banda, la cuina amb fregidores d’aire o airfryers ja de per si implica una despesa econòmica inicial, ja que no tothom en té una a disposició. Com tot n’hi ha de tot preu i s’ha de veure les característiques que volem (dimensió, funcions, etc.).
Aquests electrodomèstics permeten una gran varietat de coccions des de fer coques dolces, pizzes, rostits, crispetes i molt més. Però s’ha de dir que un dels principals tipus de coccions són els fregits, ja que no requereixen l’ús de tant d’oli.
Tot i això, crec que és important recordar que si es volen fer fregits amb la intenció de no consumir tant d’oli, s’ha de veure exactament que són. No és el mateix, preparar unes patates de guarnició o un peix enfarinat, que preparar uns nuggets de pollastre o peix arrebossat comprat al supermercat que sol ser un producte ultraprocessat. A més, també vull recordar que les fritures, és un tipus de cocció a limitar pel seu alt contingut en greixos saturats i si es consumeixen de forma esporàdica (pocs pics els més), no és tan perjudicial per al cos.
Com he dit, aquestes preparacions ens estalvien temps i energia elèctrica dins la cuina, però hem de veure de quins recursos disposem per cuinar així com l’espai suficient per tenir aquests electrodomèstics. Si s’ha de fer la inversió de comprar nous electrodomèstics, tal vegada val més optar per coccions tradicionals cuinant un cop a la setmana o aprofitant un dia que vulguem preparar una pizza o coques casolanes per coure el rostit de pollastre que tocarà menjar aquesta setmana.
Amb tot això, no vull dir que siguin males opcions, sinó que són molts els factors a valorar si volem optar per aquestes coccions.
