Música, teatre, òpera, humor, tendresa. Sentiments. El Teatre i l’Auditori de Manacor han presentat amb la posada en escena habitual dels darrers anys la Temporada 2025-2026.
Amb el vestíbul de l’Auditori estibat, amb les cadires que es tocaven una amb l’altra, i amb gent dreta devora el taulell, l’esdeveniment més esperat per la gent manacorina i de més enllà a qui agrada el teatre i la música s’ha encetat amb l’actuació de la Banda de Música de Manacor, liderada pel flamant nou director Miquel Flores, que ha mostrat una sensibilitat i una atenció a tots els moments que el situen com un element altament prometedor dins la trajectòria de la dinàmica i ja prestigiosa Banda manacorina.
Tot seguit, els actors Toni Gelabert i Guillem Galmés han interpretat un fragment de Morir quan cal, la novel·la de Miquel Àngel Riera que arribarà pel desembre en versió teatral dirigit per Joan Toni sunyer.
Després, Gelabert i Galmés han baratat de paper i s’han convertit en els conductors de l’acte per recordar en primera instància que enguany “fa quaranta anys de la Mostra de Teatre Escolar”. La primera edició va ser el 1985. A partir d’aquí, tots els actors que han participat en aquesta presentació han recordat quin any començaren a participar a la mostra. Toni Gelabert, el 206. Guillem Galmés, el 2012.
Tot seguit han arribat les actuacions de Maria Antònia Salas, i de la soprano, totes dues membres del repartiment d’Operació Òpera, que arribarà al teatre el mes de gener. Les ha acompanyades al piano David Mohedano. Salas va estrenar-se a la Mostra de Teatre Escolar l’any 2001 amb el Castell d’Iràs-i-no-Tornaràs.
“Fa un pet i li surt una rumba”, expressiu, directe, capaç de posar-se el públic dins la butxaca amb un “xit”, Toni Gomila escenifica un tast de “Chocolate”, el muntatge que, dirigit per Rafel Duran, arribarà al Teatre de Manacor pel desembre. “Valia ben poc la vida d’un al·lot l’any 78, i més si era la vida d’un gitano. Drogar-se era revolucionari”, acaba dient Gomila, mostrant la seva màgica versatilitat, fent baratar de verd en blau els semblants del públic, que queden amb un somriure gelat. La primera actuació de Gomila a la Mostra de Teatre Escolar va ser l’any 1987. “Ja tens una edat, Toni”, li han dit els mestres de cerimònies, tan jovenets, ells.
Després de la cultura, la política. Les institucions que amb les seves aportacions pressupostàries fan possible la temporada teatral manacorina hi eren totes representades.
Pedro Vidal, secretari autonòmic de Cultura, confessa un any més que a Manacor “vaig entendre el que és teixit cultural i el que és teatre. El que veig a Manacor ho duc per tot el territori i més enllà. Aquests dies he estat a Ciutadella, i coses que hi vaig veure allà em varen fer pensar que també passaven a Manacor”. Vidal ha insistit en la importància de l’esdeveniment d’avui, “perquè molta de gent espera venir al teatre a Manacor”. Aprofitant que Pablo Mielgo, director de l’Orquestra Simfònica de les Balears, també era present a l’acte, Vidal ha explicat que les estrenes de la Simfònica a Palma “són com un assaig per després venir a Manacor, on m’han dit que les actuacions surten encara més lluents”, ha acabat dient després de reconèixer que no ha vengut a cap.
Vidal ha tengut un pensament per Eduard Bernabeu, el director de la Banda de Música de Manacor, que va morir recentment.
Guillem Ginard, director insular de Cultura considera el teatre “un festival de sentiments, que venen donats, no sols per l’oferta, sinó per les vivències i la història que ha fet que tot el que s’ofereix a Manacor en aquest àmbit tengui uns antecedents molt clars, com la Mostra de Teatre Escolar que enguany fa quaranta anys, però també com la Fira de Teatre, o la construcció d’aquest nou auditori… Sí, les arts escèniques són sentiments, i el que cercam i venim a consumir són sentiments, que són el que ens donen els actors, els músics i els directors”, ha acabat dient Ginard no sense abans fer una aclucada d’ull a Tomeu Amengual, gerent del Teatre i l’Auditori de Manacor, que ha provocat els somriures dels assistents.
Ginard també ha tengut paraules de record per a Eduard Bernabeu.
Ha tancat la ronda de parlaments el batle Miquel Oliver. “El Teatre és un dels grans espais de trobada del municipi, de les Illes Balears i dels Països Catalans”, ha dit el batle, mentre aprofitava per saludar els representants gironins que han vengut aquest cap de setmana per posar les bases de l’agermanament de les dues ciutats. També ha aprofitat, Oliver, per donar la benvinguda a Miquel Flores com a nou director de la Banda de Música, “aquesta gran família que ens aporta formació, cohesió i orgull manacorí”. Oliver ha conclòs, en aquest sentit, que “la presència avui aquí de la Banda és un símbol que a Manacor la cultura avança unida”.
“Vivim un temps on arreu la cultura i la llengua són qüestionades i atacades. A Manacor la cultura no és un luxe, és una necessitat, un dret i una prioritat”, ha dit Oliver després tancar les salutacions i entrar en el bessó polític del seu discurs. Qualcú entre el públic ha intentat tímidament interrompre el discurs amb unes mamballetes, que, estranyament, no han estat secundades. Però Oliver no s’ha desmandat: “El teatre aporta emoció, pensament crític i vida compartida. Som éssers que necessitam imaginar, crear i transformar”. Finalment, ha insistit el batle manacorí davant l’atenta mirada de Lluc Salellas, batle de Girona, que l’escoltava de primera fila, al costat de la cadira buida que havia deixat Oliver, “la cultura no s’atura ni ara ni mai. El teatre continuarà sent una de les nostres eines per créixer com a persones i com a comunitat i en defensa de la nostra cultura i la nostra llengua. Al teatre hi venim a emocionar-nos, a reflexionar, i a valorar la cultura, perquè si no ho valoram, qualcú ho pot posar en dubte i això no ho volem de cap manera”. A l’altre costat del passadís, també a primera fila, molt atenta, la lider socialista Núria Hinojosa tenia assegut, just darrere, l’exbatle Antoni Pastor, abillat amb l’elegància que el caracteritza.
Els mestres de cerimònies, distesos i amb els ulls lluents, camisa blanca un, jersei negre l’altre, han acomiadat l’acte i per acabar han exclamat alhora “Salut…”, però una veueta infantil els ha interromputs. “Un moment, que jo també vull dir una cosa”. Una joveneta molt joveneta, una nina, s’ha aixecat d’entre el públic. “Però no tens micro”, li han dit. “No passa res, ja l’agafaré”. Berta Costa ha caminat decidida cap a l’escenari i ha llegit un text de convidada a la Mostra de Teatre Escolar. “Per cert”, ha acabat dient, “jo vaig començar a actuar a la Mostra l’any 2021”.
La gent, entendrida i feliç, ha rigut i ara sí, Guillem Galmés, Toni Gelabert i Berta Costa han dit tots a l’una: “Salut… i cultura!”
