skip to Main Content

La digitalització dels bancs vista per tres generacions

Mentre que els més joves s’adapten amb rapidesa a fer operacions bancàries en línia i no troben a faltar un tracte directe amb els treballadors, les generacions més grans enyoren els bancs passats.

Antoni Artigues: “Em provoca desconfiança, l’entitat bancària” 

“Els més joves no tenim la referència de com funcionaven els bancs un temps, i per això estam acostumats a fer-ho tot de manera més automàtica”, assegura Antoni Artigues, que té 23 anys. Fa anys que té compte bancari i reconeix que al principi “no estava tan automatitzat, però tampoc tenia la sensació que les entitats bancàries estiguessin humanitzades”, afirma. Així, veu bé que es digitalitzin els processos i les operacions en aquest àmbit. “Fer-ho des de casa és més fàcil”, comenta. Respecte dels ciberatacs, assegura que no li preocupen. En el seu cas, explica Artigues, li “provoca més desconfiança l’entitat bancària que no el mètode de fer les operacions”. 


Kiko Gil: “A vegades em sent maltractat”

“A vegades em sent maltractat per les entitats bancàries”, assegura Kiko Gil. Al llarg d’aquests anys, durant els quals sempre ha estat amb el mateix banc, ha observat com han evolucionat i troba que s’estan convertint amb qualcom que “és repugnant”. Destaca que fa pocs dies va anar a les oficines bancàries i “de les taules que tenen, només n’hi havia dues d’ocupades”. El problema arribà quan ningú li va dir res. Va esperar dret fins que va afinar un cartell on posava que no l’atendrien si no tnia cita, el que considera “terrible”. I és que “t’has d’adaptar a ells i no ells a tu”, comenta Gil. A més, “per fer ingressos has d’anar al caixer”, però puntualitza que “a l’hora de vendre assegurances sí que et tracten bé i això no acaba de ser el que toca”. “El tracte, de cada vegada, va menys”, assegura.  

Gabriel Barceló: “No s’assemblen als bancs d’abans”

 
Gabriel Barceló té 85 anys i va poques vegades al banc perquè li queda enfora i estan llevant sucursals. Allà, es troba que ha de fer les operacions a través d’un caixer “i estic indignat per mor d’això”, assegura l’antic director de l’Escola de Mallorquí. “No pensen que hi ha gent major que no entén aquestes màquines”, explica. Una situació complicada per ell, ja que els de la seva generació estaven acostumats “a trobar una persona que ens atenia bé i ara hem de parlar amb les màquines”. 
Considera que els bancs “han perdut molt”. Abans “et donaven un calendari o alguna cosa per Nadal”, fins i tot a ell li “varen publicar els llibres”, però ara “no pots xerrar amb ningú i encara has de fer cua”. “No s’assemblen als bancs d’abans”, lamenta Gabriel Barceló. 

Back To Top
Search