skip to Main Content

La fi dels talaiots

*Jaciment de Son Ferrandell, a Valldemossa.

Un dels monuments més paradigmàtics de la prehistòria balear (per no dir el més paradigmàtic) és el talaiot. S’han vessat rius de tinta sobre el seu origen i la seva funció, però poques vegades s’ha parlat sobre el seu final. Com acabaren? Per què varen deixar de ser útils als habitants de Mallorca i Menorca?
Per començar, hem de recordar que de talaiots, aquestes torres circulars o quadrades fetes amb pedres de dimensions colossals només n’hi ha a Menorca i a Mallorca i que, tot i les diferències que hi ha entre els talaiots d’una illa i l’altra, el concepte i el seu ús durant la prehistòria pareix similar a les dues illes. A més, hem de recordar que els talaiots van iniciar a construir-se sobre el 900 ANE, o un poc abans a Menorca, i que van ser construïts fins a aproximadament el 550 ANE, és a dir durant uns quatre segles. Després d’això, si bé es va viure molt a prop dels talaiots, no se’n van construir més ni es van mantenir els que existien, eren unes ruïnes dins els poblats d’època posttalaiòtica o balear.
Amb aquestes quatre dades clares podem abordar el tema que ens ocupa avui, la fi dels talaiots. Per fer-ho començarem parlant d’un fenomen molt interessant que em pareix important estudiar: la reocupació d’aquestes ruïnes per enterrar-hi alguns individus. És cert que la hipòtesi sobre si els mateixos talaiots eren tombes es va descartar fa molt de temps, perquè originàriament sabem que les cambres no van ser usades ni per inhumacions ni per cremacions com alguns pioners de l’arqueologia balear van pensar, però sí és ver que en alguns talaiots es van trobar ossos humans, donant peu a aquestes hipòtesis. Ara sabem, gràcies a la revisió de les troballes i les excavacions realitzades amb metodologia moderna, que aquests edificis es van utilitzar posteriorment per fer-hi enterraments. L’evidència, si es té la paciència d’analitzar-la bé, ho diu ben clar: els talaiots no van ser construïts per enterrar-hi ningú, però les seves ruïnes van ser fetes servir com a lloc d’enterrament, dues situacions molt diferents.
Per il·lustrar-ho podem fer un petit recorregut per un parell d’exemples. En primer lloc, podem anar fins a Valldemossa, al jaciment de Son Ferrandell, on hi ha fins a quatre talaiots, un dels quals excavat per l’equip del Museu de Deià. Allà es trobaren un nombre indeterminat d’enterraments dins el corredor del talaiot. Si miram bé el que trobaren els seus excavadors, veiem que es tracta d’una reutilització molt tardana, una vegada el talaiot ja era una ruïna. És el mateix cas que el del segon exemple, un jaciment molt més proper: Bellver ric, a Manacor, molt a prop de Sant Llorenç des Cardassar. Allà hi ha un dels talaiots que va donar una evidència semblant, encara que en aquest cas les dades no són tan fiables. Contràriament a aquest exemple, un dels casos més clars és el de ses Païsses, a Artà, on trobam que un recinte anomenat «santuari», just a devora el talaiot central, va ser usat per un enterrament molt especial: un guerrer amb casc de bronze tipus Montefortino i una espasa. Un clar exemple, per cronologia i pel context de la troballa, d’enterrament posterior a la construcció i a l’abandó del talaiot. I és que aquest fenomen d’enterrar certs individus en aquests espais tan especials com eren els talaiots després de ser abandonats dona una idea de la importància que se’ls donava, encara que fos per usar-los per una funció completament diferent de l’original.

Back To Top
Search